‘Deixar de ser per ser-hi sempre’. Homenatge als periodistes morts a Mèxic

Per més que ahir no va parar de ploure, el Dia de l’Escriptor Empresonat del PEN Català, que enguany es feia a la redacció de VilaWeb, va aplegar més d’una cinquantena d’escriptors. El PEN va organitzar un acte al matí (vídeo) i un altre a la tarda, consistent en una lectura de textos i poemes, tant de propis, com de relacionats amb la llibertat d’expressió. També n’hi hagué d’autors mexicans, perquè enguany la commemoració posava sobretot l’accent en la situació dels periodistes mexicans, molts dels quals han desaparegut o mort.

Entre els escriptors, poetes i periodistes que van intervenir-hi hi havia Montserrat Abelló, Patrícia Gabancho, Carles Torner, Teresa Pou, Narcís Comadira, l’algeriana El-Laissa Duló Braham (esposa de l’amazic Salem Zenia, primer ‘Escriptor Refugiat’ del PEN Català), el mexicà Enrique Vallejo, la traductora francesa Annie Bats, David Figueras, Jaume C. Pons Alorda, Jordi Valls, la directora general de Política Lingüística Yvonne Griley, la diputada d’ICV-EUiA Dolors Camats, la presidenta del PEN, Carme Arenas, el director de VilaWeb, Vicent Partal, el grup de música Pulpopop…

Aquest fou l’acte central del Dia de l’Escriptor Empresonat, però els actes havien començat el 2 de novembre amb la col·locació d’un altar mexicà al vestíbul de VilaWeb. Els altars han estat l’element simbòlic que han fet servir les associacions d’escriptors del PEN internacional de tot el món per recordar els escriptors i periodistes mexicans morts. El periodista Antoni Castells va parlar de la greu situació d’aquell país amb l’article publicat fa pocs mesos a VilaWeb ‘Foc creuat a Mèxic‘. Però els actes encara no s’han acabat car la setmana entrant, a Mallorca i a Eivissa, n’hi haurà més i s’atorgarà el II Premi Internacional Veu Lliure, que distingeix un escriptor sotmès a persecució per les seves paraules (programa).

           ALTARS
de Jaume C. Pons Alorda
           
Calla —palpa el silenci— per dir.
ANTONI CLAPÉS

Si tot just potser quan buit, ara en ara
cap, i tot
VÍCTOR SUNYOL

Avui comença alguna cosa

I sempre que comença alguna
cosa és perquè abans n’ha mort
una altra per deixar-li espai.
ANNA GUAL

Que aquest no dir
digui, que digui
tot el que toca dir
i que no s’aturi

que aquesta despresència
sigui tan imprescindible
que rebenti i
que expliqui
totes i cadascuna de les barbàries

deixar de ser
per ser-hi sempre
i que el buit se sadolli
i que els morts fulgurin
en el seu explicar-se

que saturin
de tant fremir incontrolable(s)
i no, que res no calli mai
i reverberi

I APRENC A DIR NO

de Montserrat Abelló

I aprenc a dir que No.

Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.

I aprenc a dir que No.

Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.

I aprenc a dir que No.