09.11.2011 - 09:45
El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha confirmat, en una entrevista a La Stampa, que renunciaria al càrrec quan s’aprovin les mesures d’austeroitat establertes per la UE, i ha descartat de presentar-se a la reelecció. ‘Renunciaré tan aviat com s’aprovi la llei i, ja que veig que no hi ha cap altra majoria possible, crec que les eleccions s’haurien de fer al febrer, i jo no m’hi presentaré’, ha dit.
Berlusconi, doncs, no ha pogut resistir. La pèrdua de la majoria al parlament, ahir, en la votació dels pressupostos, a més del dur càstig dels mercats contra Itàlia, que van disparar la prima risc fins als 501 punts, van forçar Berlusconi a reunir-se urgentment amb el president de la República, Giorgio Napolitano, el qual va anunciar en un comunicat (en català), que el primer ministre dimitiria un cop aprovades les mesues d’austeritat imposades per Europa, que es voten al parlament italià dimarts que ve. Era el principi del final de mesos, anys per alguns, de protestes socials i una forta pressió política contra el primer ministre.
En la votació dels pressupostos del 2010 d’ahir, tota l’oposició en bloc i one diputats fins aleshores fidels a Berlusconi no van votar, permetent l’aprovació dels comptes, un tràmit considerat necessari pel país, però fent evident la pèrdua de la majoria de Berlusconi. En total, va rebre 308 suports del 630 escons de la cambra (vídeo de la reacció de Berlusconi un cop conegut el resultat de la votació).
Al cap de poques hores es Berlusconi es reunia amb Napolitano i, poc després del comunicat del president de la República anunciant la dimissió, Berlusconi ho va confirmar en declaracions en els informatius de les televisions que controla. I va dir, també, que l’única possibilitat futura que veia per al país passava per convocar eleccions avançades. ‘En prenc nota, ja no tinc la majoria… Només veig eleccions avançades, però això no em correspon a mi, ho decideix el president de la República, Napolitano’ (àudio amb les declaracions de Berlusconi).
L’oposició assegura que pressionarà per accelerar la dimissió
Tots els partits de l’oposició van celebrar l’anunci i van vaticinar ‘un canvi radical al país’. Però també van lamentar que la dimissió es fes esperar una setmana. ‘L’anunci té trampa’, va dir el secretari del Partit Demòcrata, Pier Luigi Bersani, que va afegir: ‘Examinarem rigorosament el contingut de la llei d’estabilitat [que inclou les mesures d’austeritat que s’han de votar dimarts] per assegurar-nos unes condicions que en permetin l’aproviació ràpida, fins i tot en el cas que que no hi estiguem del tot d’acord’. Bersani va dir estar convençut que Berlusconi intentaria per totes les vies allargar al màxim la seva presidència i va avisar que calia estar molt ametents per evitar que estratègia d’última hora. I va criticar que amb aquest ‘epíleg’ i amb ‘l’intent de pressionar el president de la República dient que només s’imagina eleccions avançades’, Berlusconi mirés de tallar ‘les opcions de fer un govern de transició’.
En una línia semblant es va pronunciar Pier Fernandino Casini, secretari general de la Unió de Democristians. ‘Berlusconi ha de ser conscient que la situació econòmica i financera que viu Itàlia no es pot permetre una campanya electoral que esdevindria agònica i contraproduent’. Casini va demanar claredat en els terminis i el full de ruta reiterant que Itàlia no es pot permetre de cap manera més dubtes i dilacions.
El cap de l’Itàlia dels Valors, Antonio di Pietro, també va criticar que Berlusconi volgués allargar el seu mandat una setmana més, però en canvi va advocar per fer eleccions el més aviat possible.
Govern tècnic o eleccions?
Per tant, els escenaris futurs són prou complexos i s’hauran d’anar definint en els pròxims dies. Els principals partits de l’oposció asseguren que, malgrat que els sondatges els són favorables en cas d’eleccions, el país té l’obligació d’actuar de manera ràpida i eficaç i que, per tant, veuen com a millor opció la la formació d’un govern tècnic que en pocs mesos sigui capaç d’aplicar les mesures necessàries, per a poder convocar unes noves eleccions la primavera que ve. En la mateixa línia, un periodista italià consultat per VilaWeb, expert en política europea i internacional, va explicar ahir un cop coneguda la notícia que aquest era l’únic camí viable, sobretot tenint en compte que el parlament fa gairebé un any i mig que està paralitzat. I va apostar per Mario Monti, distingit economista i ex-comissari europeu de competències, com a millor nom per a poder dirigir el país en aquest atzucac.
La qüestió de qui haurà de dirigir el país en cas que es faci un govern de tecnòcrates és, de fet, el nou escull amb què es pot trobar Itàlia. A més de Mario Monti, també sonen noms com Angelino Alfano, actual secretari general del partit de Berlusconi i ex-ministre de Justícia dimitit el juliol passat, i Gianni Letta, mà dreta de Berlusconi i sots-secretari de la presidència, un home respectat dins el partit i considerat discret i reservat.
En cas que Napolitano optés per la formació d’un govern tècnic dirigit per la dreta guanyadora de les eleccions del 2008, opció que no és gens descartable, Letta seria molt probablement l’home triat.
Els líders de l’oposició, en canvi, ja van expressar ahir la seva preferència per Monti, argüint que un govern dirigit per Alfano o per Letta, ambdós sempre fidels a Berlusconi, seria una manera de donar continuïtat al govern de Berlusconi.
Les negociacions sobre futur immediat del país, en les quals hi ha sobre la taula tots aquests noms, a més d’una possible convocatòria d’eleccions, ja van començar anit. I s’allargaran en els pròxims dies. I, a més, amb un ull posat, no es van cansar de repetir tots els caps de l’oposició, en tots els moviments de Berlusconi, car encara té ben bé una setmana, pel cap baix, per a preparar el terreny tant de la seva sortida com per al futur govern. I, com ja avançaven ahir diversos analistes, no es descarta res.
