07.11.2011 - 09:46
El dolor és una de les causes que més afecten la qualitat de vida de les persones, i tractant-lo de manera inadequada és un greu problema assistencial i un conflicte ètic de primera magnitud que afecta directament les persones i atempta contra la seua dignitat.
El dolor és una experiència desagradable que afecta tots els éssers humans en algun moment de la seua existència i que, a pesar de l’elevat desenvolupament de coneixements que en tenim, encara avui es tracta de manera insuficient. El dolor és una de les causes que més afecten la qualitat de vida de la població, amb importants conseqüències en l’àmbit personal, familiar i social. És un dels principals problemes de salut pública, atesa la gran repercussió socioeconòmica que tenen la utilització tan freqüent dels serveis de salut, la pèrdua de productivitat laboral i els subsidis d’invalidesa per aquesta causa.
Malgrat els avenços que s’han produït tant en el coneixement dels mecanismes implicats en el procés dolorós com en el tractament que s’hi aplica, el desnivell entre aquests coneixements i l’aplicació pràctica obre un abisme, tant si ens referim al dolor crònic com al dolor agut. Les causes són múltiples, la cultura, les actituds, l’educació, les disponibilitats econòmiques i les polítiques de salut. Encara avui milions de persones pateixen diferents tipus de dolor que poden evitar-se. Aquesta falta de consideració del dolor aliè per part dels professionals sanitaris constitueix un problema ètic de primera magnitud que afecta directament les persones i que atempta contra la seua dignitat. Nombrosos estudis elaborats en aquests últims anys ens indiquen que fins i tot en els casos en què es tracta el dolor, el tractament és inadequat o insuficient: el metge prescriu per sota del que és necessari, el personal d’infermeria administra menys del que es prescriu i els pacients no comuniquen tot el seu dolor.
És difícil justificar que es continue patint dolor innecessari i gratuït sense que això siga considerat un acte que atempta contra la dignitat de la persona, com podria ocórrer amb els actes de violència física o psíquica. A causa de la gran magnitud del problema, l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor i l’Organització Mundial de la Salut consideren l’alleujament del dolor com un dels drets humans fonamentals.
Per una vida i una mort dignes
La verdadera actitud ètica fa que ens sentim solidaris amb el malalt que pateix i ens empenta a posar tots els mitjans i coneixements disponibles per eliminar el dolor, estiguen o no al nostre abast, ja que si no posseïm els coneixements necessaris haurem de derivar el pacient cap aquells que sí que els tinguen. Evitar el dolor i el patiment és la primera obligació moral i professional no sols del metge, sinó de tot professional implicat en l’atenció al pacient.
Per a la majoria de la gent, el concepte de «mort digna» s’associa al fet de morir sense dolor, envoltat dels familiars i sense un excés d’intervencionisme exterior. La intensitat i l’amargor del debat actual sobre el dret a morir amb dignitat disminuiria considerablement si la societat, els metges i els polítics de la sanitat prestaren més atenció a com mitigar el dolor i el patiment del malalt, si concediren als valors i desitjos del malalt el respecte i l’estima que es mereixen i si enfocaren la mort de l’ésser humà amb més compassió i indulgència. Una bona mort és difícil de definir però fàcil de detectar i engendra un profund sentit d’admiració i humilitat davant del valor i dignitat dels éssers humans.
El tractament adequat del dolor és una prioritat en l’atenció de tots els pacients i està fermament arrelat en els orígens mateixos de la professió mèdica. Els metges tenen la responsabilitat de tractar el pacient i la persona, la qual cosa significa que han d’avaluar i tractar el dolor i el patiment de tots i cada un dels pacients, deixar de fer-ho significa no assumir aquesta responsabilitat, o el que és el mateix, respondre per això davant dels pacients i davant de la societat mateixa.
Enrique Soler Company és cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital Arnau de Vilanova de València.
