01.11.2011 - 11:45
Cada dia tres famílies recorren a Càritas perquè les ajudi a evitar un desnonament imminent. El passat setembre, Càritas Diocesana de Barcelona va posar en marxa el Servei de Mediació en l’Habitatge (SMH), i des d’aleshores ja ha rebut 120 peticions d’ajudar per no perdre el pis. A més, ha evitat deu desnonaments, la majoria per impagament de la hipoteca.
‘Són, majoritàriament, persones que no tenien problemes econòmics però que s’han vist castigades per la desocupació i la crisi, i ara els és impossible d’assumir el cost de l’habitatge’, explica la responsable del nou servei, l’ex-secretària d’Habitatge Carme Trilla, a Europa Press. També puntualitza que el perfil més comú que recorre a l’entitat és el de les famílies monoparentals.
El SMH es va crear arran de la petició d’un donant anònim, que demanava la creació d’un servei de mediació entre les famílies amb dificultats econòmiques i les entitats creditícies o els propietaris dels habitatges, per cercar consensos i evitar així el desnonament. ‘Es tracta de parlar amb bancs i propietaris per aconseguir preus assumibles’, concreta Trilla, que explica que en cas de no aconseguir l’objectiu, Càritas mira de reubicar els afectats en altres pisos.
Per això la Generalitat ha cedit a Càritas una borsa de 30 pisos de titularitat pública en règim de lloguer, una xifra que hom preveu que augmenti amb donacions de promotores i entitats públiques i amb noves cessions del govern.
‘A més d’ajudar famílies ja afectades, lluitem per aconseguir més habitatges i sumar-los als 200 d’inclusió que ja tenim, i en els quals acollim prop de 800 persones’. Ara per ara, el servei ofereix cobertura a les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Aquest Servei de Mediació en l’Habitatge és un complement a la línia d’ajuts que Càritas ofereix a les famílies a través de prestacions econòmiques a retornar sense interessos i a fons perdut, segons cada situació. ‘Als qui només poden pagar la hipoteca o el lloguer, els ajudem a pagar les despeses corrents, com les factures o les escoles dels fills’, explica Trilla.
El servei compta amb un equip de disset voluntaris, entre els quals advocats i economistes, que estudien cada sol·licitud i fan el pla que consideren més adient per evitar el desnonament. ‘Intentem que es condoni el deute de les famílies un cop han estat reubicades, però és una tasca complicada perquè no tenim prou capacitat. Per això seria necessari modificar les lleis en pro de la dació en pagament’. En aquest sentit, Trilla ha reclamat un pacte per una nova legislació hipotecària que s’adeqüi a la realitat i una reducció del preu del lloguer, si fos possible, per sota dels 500 euros mensuals.
