23.10.2011 - 06:00
L’època d’or que viu la companyia californiana Apple, amb més beneficis i valor que mai, va començar fa avui justament deu anys. El 23 d’octubre de 2001, en una de les famoses presentacions del desaparegut Steve Jobs, es va anunciar l’iPod, el primer reproductor de música digital amb disc dur o memòria Flash de la casa de la poma. Amb quasi tres-cents milions d’unitats venudes i sis generacions des d’aleshores, l’iPod no era ni de bon tros el primer reproductor de MP3, però sí que va ser l’eina que ha revolucionat, juntament amb el programa paral·lel de gestió de cançons iTunes, la indústria musical digital aquesta última dècada.
El mític cofundador d’Apple Steve Jobs va veure fa deu anys el potencial del lleure electrònic i va encarregar als enginyers Jon Rubinstein i Jonathan Ive el disseny d’un producte que mantingués l’estil minimalista de l’empresa. El disseny exterior i els continguts de l’iPod s’han mantingut, a grans trets, en la resta de productes que ha llançat Apple aquests últims anys, amb un gran èxit al mercat: el telèfon iPhone i la pissareta iPad.
La interfície de tots aquests aparells es gestionen a través de l’iTunes, el reproductor multimèdia desenvolupat per Apple que permet reproduir, organitzar i comprar música, vídeos i llibres digitals. De fet, és amb la botiga virtual de l’iTunes Store que Apple ha obtingut una font d’ingressos extra sense precedents.
El nom
Com s’explica a la Viquipèdia, el nom d’iPod se li va acudir a Anouar Zirag, publicista independent a sou d’Apple i fan de la sèrie Star Trek. Els ‘pods’ són, en l’univers de Star Trek, les llançadores que el capità Picard, acompanyat del comandant Data, solen tripular desobeint els protocols de la Federació Unida de Planetes en nombroses aventures. Aquestes llançadores han de tornar eventualment a la nau nodrissa, l’Enterprise, per a proveir-s’hi. L’iPod, segons Zirag, funciona d’una manera semblant, atesa la seva autonomia limitada. La i inicial, com en els altres productes d’Apple, indica ‘intel·ligència’.
