26.09.2011 - 19:54
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el representant de la Fedice (Federació de distribuïdors de cinema) que és el representant de les ‘majors’, Luis Hernández de Carlos, i el representant del gremi d’empresaris de cinema de Catalunya, Camilo Tarrazón, es felicitaven mutuament, de manera fins i tot excessiva, per l’acord arribat en l’àmbit del doblatge al català de pel·lícules americanes. El conseller considera l’acord signat com un primer pas en el desplegament de la Llei del Cinema, però la realitat és que l’acord prescindeix radicalment dels termes de la llei, de totes les quotes establertes fins al 50% i de les sancions pertinents si no es compleixen. Mascarell ha fet de Maquiavel: la fi justifica els mitjans.
1.400.000 euros invertirà el departament de Cultura el 2012 per al doblatge i les còpies de 25 pel·lícules. És una xifra minsa si tenim en compte el 50% que exigeix la Llei i, si recordem que abans que la Fedice trenqués la negociació amb l’equip del conseller Tresserras el 2010, els acords amb la Generalitat establien de 30 a 35 pel·lícules doblades al català. El punt de partida és desfavorable, però el conseller s’ha defensat dient: ‘Ens hem de posicionar a partir del que tenim avui. Si hem de recuperar totes les fites d’aquests dotze anys anteriors, malament’.
Dotze anys? Segons Luis Hernández de Carlos, representant dels distribuïdors, aquest acord el fa sentir profundament alleugerit, perquè posa el punt de partida per tancar el tema del doblatge en català que ja fa dotze anys que dura. ‘Ha primat el sentit comú i la racionalitat en l’acord’, ha dit.
Aquestes pel·lícules en català es podran veure en cinquanta sales de cinema de Catalunya. Però no de tot Catalunya, ja que, per exemple, a les comarques de Ponent només un cinema, a Lleida ciutat, exhibirà cinema en català. La raó? Doncs que només han signat l’acord del doblatge en català aquells cinemes que disposen de més de quatre pantalles. El gremi d’exhibidors té 496 pantalles de les quals només cinquanta oferiran cinema en català (i quatre de les quals no són ni doblades, són en versió subtitulada en català). Això suposa només el 10% del parc total de sales de Catalunya. I davant la dada, el conseller Mascarell diu que no s’ha de menystenir aquesta proporció, i sinó que mirem els percentatges en d’altres àmbits del sector cultural. ‘És l’acord que ens convé’, ha dit el conseller.
Camilo Tarrazón, representant dels exhibidors, i una de les veus més bel·ligerants sobre la Llei del cinema català, que avui encara ha qualificat de ‘llei perniciosa’, i es felicitava i atacava directament l’anterior conseller. Tarrazón en un moment donat ha explicat que l’oferta que han signat aquesta tarda era una oferta que ja havien presentat al conseller Tresserras. ‘Però aquesta vegada, ha dit, s’ha anteposat el seny a la rauxa i s’ha permès que forméssim part de la solució i no ens han condemnat dins del problema. Per guanyar una carrera cal una bona sortida i estic convençut que aquest acord és una bona sortida.’
Dades estimades i responsabilitat cap al públic
Les dades que ha presentat el departament de Cultura, exposades pel director de l’ICIC (Institut Català de els Indústries Culturals), Fèlix Riera, són totes estimades. Es planteja un escenari de futur que implica una quota de mercat del 25% al 2014 i del 35% al 2017, amb un públic potencial de 1,500.000 espectadors.
Luis Hernández de Carlos ha dit que les companyies americanes jugaran plenament aquest partit per arribar fins al final. ‘Perquè volem saber fins on s’arriba amb el cinema en català. Analitzarem la realitat i hi haurà una comissió de seguiment per ajustar el vestit a la realitat. Per això no té cap sentit establir quotes.’ I ha assegurat que ‘l’acord permet guanyar temps, un temps fonamental, perquè en els propers dos anys l’evolució tècnica arribarà a un punt que aquest tema del doblatge no tindrà importància.’
I en aquest punt Mascarell ha tornat a les felicitacions: ‘Ens hem de felicitar tots perquè les cares de Hollywood parlin en català. Però també cal dir que ara la responsabiltiat és de tots, els ciutadans de Catalunya han d’anar a veure cinema en català.’
I amb un gest de complicitat màxima amb el representant de les ‘majors’ ha comentat: ‘En el fons, l’acord ha estat fàcil. La primera vegada que ens vam trobar al febrer o març vaig tenir la sensació que parlàvem en plans diferents. Ara parlem en el mateix pla.’
I quin pla és aquest? Segons Hernández de Carlos: ‘Hem començat a parlar de mercat. El mercat sí que existeix, ens diuen ara. Perquè el mercat s’ha de testar, no se li ha de posar ni quotes ni cotilles.’
