24.09.2011 - 06:00
El president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, va lliurar ahir al secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, la petició de reconeixement de l’estat palestí com a membre de ple dret de l’ONU. A continuació es va dirigir a l’assemblea general de l’organisme per a demanar aquest reconeixement i per a transmetre que seria el pas més important de la comunitat internacional a favor de la pau al seu país. L’assemblea va aclamar el discurs d’Abbas amb la majoria dels assistents aplaudint drets. En canvi, els representants d’Israel, els Estats Units i algun altre estat van mostrar la disconformitat amb Abbas restant asseguts a les cadires. Just després, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va respondre des de la mateixa tribuna amb un discurs dur contra el que va anomenar ‘islamisme militant’, i va arribar a insinuar que Hesbol·là dirigeix l’ONU, en referència a la presència rotatòria, que ara mateix deté el Líban, i rebutjant de ple tot estat palestí mentre no s’hagi pactat la pau.
Petició d’Abbas
‘Vull saludar i felicitar molt especialment el Sudan Meridional, per la merescuda entrada com a membre de ple dret a les Nacions Unides.’ Així va començar el discurs a l’assemblea de l’ONU del president palestí, Mahmud Abbas, que va declarar que aspirava i cercava ‘que les Nacions Unides tinguin un paper més actiu en la resolució del conflicte’ i que ‘es garanteixi el dret de la llibertat dels palestins’.
Abbas va lamentar el trencament de les negociacions de fa un any sota els auspicis del president nord-americà Barack Obama i la mediació del Quartet, Egipte i Jordània. ‘Estàvem esperançats per aquelles converses, però al cap de poc d’haver començat es va ensorrar l’intent. Des d’aleshores, no hem parat de trucar a totes les portes que hem pogut per mirar de desencallar la situació.’ Pel dirigent palestí, el conflicte principal està en la ‘política colonial d’assentaments’ israelians, que ‘impedeix l’entesa’ entre tots dos pobles. ‘Israel es nega a parlar de les condicions raonables per la pau’, va criticar Abbas, que va recordar que informes de les Nacions Unides i de més entitats independents ‘mostren la realitat cruel d’aquesta pràctica de construcció de nous assentaments al territori’ palestí.
‘Ens han confiscat la terra, l’aigua i els drets’
Abbas també va denunciar ‘el setge a la ciutat santa de Jerusalem per impedir que els palestins hi puguin accedir’, i ‘la guerra d’agressió amb bombardeigs constants contra hospitals, mesquites, universitats, escoles i tota mena de serveis socials als territoris palestins’. La situació actual, ‘amb la imposició de noves condicions per a un acord de dos estats, que té un consens internacional important ‘, amenaça segons Abbas l’existència mateixa de l’Autoritat Nacional Palestina. ‘Israel ha estat qui ha decidit confiscar les nostres terres, la nostra aigua i els nostres drets’, va denunciar el dirigent palestí.
Una bona part de l’assemblea general de l’ONU va interrompre amb aplaudiments l’històric discurs del president de l’Autoritat Nacional Palestina. Un d’ells, quan Abbas va fer una referència al discurs que havia fet el seu predecessor, Iàsser Arafat, a la mateixa tribuna: ‘No deixeu que la branca d’olivera caigui de les meves mans.’
Reconeixement de Palestina amb Cisjordània, Jerusalem est i la Franja de Gaza
També va fer referència a l’acceptació, per part dels palestins, l’any 1974, d’un estat amb tan sols un 22% del territori històric de Palestina, i va declarar que ‘va ser una concessió molt gran pel poble palestí’. Abbas va reclamar ‘el reconeixement de l’estat de Palestina amb tot el territori de Cisjordània, amb Jerusalem est com a capital, i la Franja de Gaza’, i va dir que per arribar ‘a aquesta pau’ calia ‘alliberar també els presoners polítics, els lluitadors per la llibertat’.
Disposició a negociar, amb condicions
En el seu discurs, Abbas va mostrar la disposició a tornar a negociar ‘partint des acords ja presos i de l’aturada dels assentaments colonials’. I és que la fi de la construcció d’aquests assentaments és un dels punts clau per als palestins per a assolir la pau. ‘Si portem el reconeixement de l’estat palestí en aquest fòrum és perquè reconeixem les vies polítiques per a la resolució del conflicte i perquè no volem deixar de banda Israel en aquesta resolució’, va declarar, i va oferir la mà ‘al govern d’Israel i al poble israelià per trobar una convivència en pau’.
El moment de la primavera palestina
‘Estem preparats per a la immediata independència. No crec que sigui raonable que se’ns impedeixi el reconeixement de l’estat palestí’, va dir en referència al vet anunciat dels Estats Units a l’acceptació de Palestina com a estat membre de l’ONU. ‘Les negociacions, amb tot, no serviran de res mentre continuï l’ocupació de l’exèrcit al nostre país amb la intenció de modificar-ne la demografia i imposar noves condicions per negociar’, va precisar. En aquest sentit, es va demanar si ‘el món permetrà que Israel continuï ocupant el territori i romangui per damunt de la llei’.
‘Sóc aquí per dir que ja n’hi ha prou després de tants anys de patiment. Ha arribat l’hora de la independència de Palestina, de la llibertat del poble. Ha arribat el moment de la primavera palestina. Ha arribat l’hora que els nens i les nenes del nostre país puguin dormir tranquils sense témer el pitjor’, va dir Abbas, que va insistir que els palestins volen viure en llibertat en una terra sobirana i independent. Per això Abbas va demanar formalment al consell de seguretat de l’ONU que voti a favor de l’ingrés de Palestina i que els estats que encara no ho han fet reconeguin l’estat palestí.
‘El vostre suport a l’ingrés de Palestina com a membre de ple dret és el millor pas per la pau al Pròxim Orient’, va concloure Mahmud Abbas. Milers de palestins van seguir per pantalles gegants el seu discurs.
Netanyahu nega l’estat palestí i centra el discurs en la seguretat
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va fer un discurs molt dur, carregat d’invocacions a ‘l’islamisme militant’ i apel·lant constantment a la seguretat del poble israelià com a principal argument per a negar l’estat palestí sense acord de pau previ. I va culpar Palestina de negar-se a negociar. ‘No puc arriscar el futur de l’estat israelià en simples desitjos; cal que fem el possible per configurar el futur, però sense deixar de banda els perills del present’, va dir. I va afegir: ‘Després de firmar un acord de pau, Israel seria el primer a donar la benvinguda a Palestina a l’ONU.’
Amb un to en alguns moments desafiador, Netanyahu va dir que Isarel té un territori molt petit i que dividir-lo encara més ‘posaria en dubte la seguretat, en especial de l’espai aeri’. ‘El nostre aeroport és a pocs quilòmetres de Cisjordània i amb un estat palestí sense pau els nostres avions serien objectius’, va dir, i va convidar Abbas a reprendre de manera immediata la negociació de pau. ‘Som en el mateix edifici, comencem avui mateix les negociacions’, va dir, i va afegir: ‘Les portes de Jerusalem són obertes per a negociar; i si cal vindré jo mateix a Ramal·lah.’
‘Amb l’Iran hi ha una amenaça de terrorisme nuclear; la primavera àrab es pot convertir en un hivern d’urani’
Netanyahu va centrar una part important del discurs, també, en l’amenaça de l’Iran, que va vincular de manera directa amb Hamàs. ‘És un perill per a tot el món i una amenaça real de terrorisme nuclear; en aquesta mateixa sala Ahmadinejad va insinuar que l’11-S era una conspiració nord-americana; amb l’Iran, la primavera àrab es pot convertir en un hivern d’urani’, va dir Netanyau. El primer ministre israelià va cercar, amb aquestes paraules, la solidaritat de la comunitat internacional.
Una petició que no prosperarà al consell de seguretat
La petició d’Abbas no prosperarà perquè els EUA, que sí que van aplaudir el discurs de Netanyahu, és un dels cinc països del consell de seguretat amb dret de vet, ja ha dit que s’hi oposarà. I és que perquè prosperi la demanda, cal primer el vot favorable de com a mínim nou dels quinze membres del consell de seguretat i cap vet. El consell és format per cinc membres permanents amb dret de vet (EUA, França, la Gran Bretanya, Rússia i la Xina) i deu de no permanents (Alemanya, Bòsnia-Hercegovina, el Brasil, Colòmbia, Gabon, l’Índia, el Líban, Nigèria, Portugal i Sud-àfrica). Tot i que l’ANP diu que disposa dels nou vots reglamentaris al consell, el vet ja anunciat dimecres pel president dels EUA, Barack Obama impedirà doncs que tiri endavant la demanda d’Abbas, que es debatrà probablement dilluns.
Malgrat el revés anunciat al consell de seguretat, l’ANP podria traslladar posteriorment la petició a l’assemblea general de l’ONU, on sí que té assegurat el vot favorable de tres quartes parts dels cent noranta-tres estats membres a la creació d’un estat palestí amb les fronteres anteriors al 1967 i capital a Jerusalem est. Des de l’any passat, amb l’aturada de les converses de pau amb Israel, les autoritats palestines han dut a terme una nova estratègia diplomàtica consistent a demanar país a país el suport al reconeixement de Palestina com a estat independent. Segons l’ANP, ara mateix ja hi ha cent vint-i-sis països favorables.
Si una majoria de l’assemblea general de l’ONU aprovés la sol·licitud, no hi hauria reconeixement de ple dret de Palestina, però segurament sí que se li milloraria la situació actual a l’ONU i passaria de ser mera entitat observadora a estat no membre observador, un estatus com el que hi té actualment el Vaticà. Des d’aquesta posició, que reforçaria el pes de l’ANP en eventuals converses de pau amb Israel (encallades des de fa un any), no és descartable que s’obrin les portes a Palestina a la participació en agències de l’ONU com el Tribunal Penal Internacional, on podria engegar demandes penals per possibles crims de guerra d’Israel.
