21.09.2011 - 18:46
‘A Girona xinem i cardem’, ens diu a Twitter @garciacolomer. Arran de l’article Tothom a cardar, que recorda que ‘fer sexe’ és un anglicisme i que en català hi ha molts termes per a designar el fornici, a VilaWeb animem els lectors a dir-hi la seva. Desenes d’usuaris de Facebook i Twitter han compartit amb nosaltres les seves maneres de dir-ho. N’hi ha per a donar i per a vendre:
La @Neeleta ens explica que ella en diu allitar-se. ‘Fer punta al llapis’, diu @rsayerasq, que via Facebook ens regala unes quantes expressions més: ‘Regar la flor, tapar forats, donar gust al calb…’.
En aquest país, són uns quants els que boixen. Com Mar Bel, Toni Ferragut o Josep Torres, que explica que així és com se’n diu a Mallorca.
Mar Bel, juntament amb la Maria Grimalt, també reivindica el ‘barrinar’. I hi afegeix un versets: ‘sa verge no té consol, i tota aquesta fortor se solventa amb un pinyol’. @BernatEscoda proposa ‘sucar’ i, @Ermesenda, ‘fer ús del matrimoni’.
David Garcia diu: ‘en català, jo he fet servir (no sempre amb èxit) jeure, fer l’amor, sucar el melindro, follar, cardar, picar i manxar’. I Ricard Sayeras proposa ‘arrambar l’api’ o ‘fer suca-mulla’.
També s’hi carda molt, sobretot a la Garrotxa. ‘Qui no carda a Olot, no carda enlloc’, recorda Hug Joan Tossas; i na @leilacc afegeix: ‘A Olot no parem’. I Jordi Casulla diu: ‘A la Garrotxa utilitzem cardar per qualsevol cosa!’.
N’hi ha que no s’hi esmercen gaire: ‘Follar, simplement follar’, diu Plàcid Masvidal. N’hi ha que prefereixen ser discrets: ‘A la Ribera, ‘fer-ho’, ben discret’, explica Rafa Gares. I n’hi ha de clàssics: ‘Fer un clau o un polvet’, diu @Undercover_dp.
Na @Verdiblu explica que ella en diu ‘xamar’ i ens revela: ‘Ma mare en diu ‘tocar el piano’ (cosa que no tothom sap)’. Maruchi Cuadrada en diu pujar al cirerer; Hèctor Zacarias, manxar; Miquel Vicent Boix, gitar-se; Alba Tayant, pitxar. Mar Bel explica que també en diu rostar o rostear, i Mateu Pastoret en diu rostollar o xinar. Quiquejar, explica @xavierpicom, i @eliana_gc diu tirar, cardar i frunjir.
A la Marina Baixa se’n diu fregar, explica Francesc Josep Devesa. ‘De menuts déiem xutxar (en apitxat valencià)’, recorda Salvador Palazon. I Josep Albinyana diu: ‘Una expressió que fa segles que no sent a ningú és ‘pegar un nano”.
