07.09.2011 - 06:00
En la vasta producció poètica de Vicent Andrés Estellés hi ha uns quants poemes dedicats als plaers de la cuina i del vi. El poeta de realitats, que deia Fuster, va ser un poeta combatiu, però també va ser, amb plenitud, el poeta dels sentits i de les emocions sensorials. Us oferim dos poemes d’Estellés sobre el gust del menjar, que fan salivera, recollits a ‘69 poemes d’amor‘, un volum publicat per Edicions del Bullent.
res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.
De ‘Horacianes’ (OC 2, p 215)
***
m’agraden molt les albergínies
i tu les fas molt bé,
exactament les deixes en el seu punt sucós d’oli i farina.
és una delícia de les dents,
com abans ho és de la mirada,
en llesques com palaies.
gustosament se’m desfan a la llengua.
demore el got de vi per fruir-lo més.
per aquestes belles i molt agradables albergínies
que tu m’has enllestit
faria l’única cosa que no pensava fer:
casar-me, casar-me, és clar, amb tu.
allarga’m el pitxer.
gràcies.
De ‘Horacianes’ (OC 2, p 267)
