31.08.2011 - 09:11
El dia 23 de setembre, coincidint amb la festa major d’Alpens, Mike Gómez (23 anys) estrenarà el seu segon monòleg. Aquest amant del món de la faràndula – electricista de professió- es va iniciar amb els Versots d’Alpens i des de llavors l’hem pogut veure a totes les obres que s’han fet al municipi. Va estudiar a l’Institut del Teatre de Vic i ara és estudiant de doblatge, el què més li agrada és fer riure el públic i lluita per fer-se un lloc dalt l’escenari
Deus estar preparant el monòleg de la festa major.
I tant, portarà el títol de El primer cop que… i riurem de les cagades que es fan les primeres vegades: el primer cop que agafes la bici, la primera relació sexual o la primera visita al dentista.
Què et va portar a fer el primer monòleg?
Vaig començar fent teatre d’humor als Versots d’Alpens, això em va portar a voler entrar una mica al món de la faràndula i a estudiar a l’Institut del Teatre de Vic. Sempre m’havia cridat molt l’atenció això de que sortís una persona sola a dalt de l’escenari i fes riure el públic, distreure la gent i fer-los passar una bona estona és la part que més m’agrada del teatre. Vaig estar mirant el Buenafuente, en Berto Romero…treballen de valent, m’hi vaig anar aficionant i va ser llavors quan vaig decidir fer el meu primer monòleg.
Va tenir èxit?
El vaig presentar en un concurs a Manlleu, després d’haver-lo escenificat a Alpens, on no vaig passar ni a la final. En un altre concurs, a Sant Quirze de Besora, vaig aconseguir el segon lloc i a mesura que l’he anat representant l’he anat modificant i millorant. Es tracta d’un monòleg una mica interpretat, jugo amb les ombres i la música, no és només un personatge assentat en una cadira.
De què parles als teus monòlegs?
Intento recrear escenes quotidianes però exagerades, recrear fets habituals dels quals ningú en parla. Per exemple, quan hi ha algú llegint el diari en un bar, les pàgines que més ràpid passa són les d’anuncis de noies i després encara mira si l’ha vist algú. Busco aquells detalls de la vida quotidiana que explicats dalt l’escenari fan riure.
Però la teva professió quina és?
Estic estudiant per ser doblador de pel·lícules, sèries, dibuixos…A l’Institut del Teatre em vaig treure dos cursos d’interpretació però treballar com a actor és complicat i com més temes abastis millor. Això que anava per electricista eh! Ara els matins treballo d’electricista i a les tardes estudio doblatge a Barcelona. El doblatge sempre m’havia cridat l’atenció, em semblava increïble que quedés tan real una cosa que havien fet en un altre país. Vaig fer un curs d’iniciació a l’Escola Catalana de Doblatge (ECAD), em va agradar i em vaig inscriure al curs regular, ara començaré el segon i últim curs.
I què feu a classe?
Són dos anys i fas classes de logopèdia, ritme, música aplicada al doblatge – sovint els actors canten, el ritme el porto bé i el to em costa una mica més – també fem lingüística i sobretot molta sincronització dels teus llavis amb els de l’actor i interpretació de veu. Quan acabes el primer curs estàs preparat per fer els dibuixos i els sons d’ambient, al segon curs ja estàs preparat per fer personatges secundaris i per fer personatges principals et fa falta l’experiència.
No havia sentit a parlar de l’ECAD.
És molt nova, quan acabi serem la tercera promoció, en som una trentena. Ha estat creada per renovar els dobladors en català. Busquen veus noves però també estem en temps de retallades i no és fàcil trobar feina.
Un doblador es deu haver de cuidar la veu, com es fa?
Sense cridar excessivament, sense fumar i no beure massa. La veritat és que me la cuido poc, sóc fumador els caps de setmana i les vacances… No passa res per beure una cervesa, però si saps que l’endemà has de doblar més val que facis bondat. Per hidratar el coll i la mucosa el millor és fer bafs d’aigua o aigua i farigola, t’obre les canonades.
I les pel·lícules les prefereixes doblades, és clar.
I tant! El millor seria poder triar! Jo me les miro doblades, a les pel·lícules subtitulades si no coneixes molt bé l’idioma et perds moltes imatges. I ja afegeixo que estaria molt bé que tiressin endavant la llei del cinema en català, llavors sí que hi hauria feina! Ja se sap que tothom procura per a ell.
