26.08.2011 - 06:00
Morella ja es prepara per al dia més important del 2011: diumenge carrosses i confeti ompliran la vila en ocasió de l’Anunci del Sexenni, una festa que se celebra cada sis anys des del 1673, quan una gran pesta va assolar la població i les autoritats van fer portar la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella, del santuari a la ciutat, i tots els malalts es varen recuperar. El batlle de Morella, Ximo Puig, ens parla de la importància de mantenir vives tradicions com la de l’Anunci, que diumenge preludiarà el 53è Sexenni de l’any vinent, que preveu d’atreure 40.000 visitants, vint vegades el cens de Morella.
—Ja fa més de tres-cents anys que Morella celebra, cada sis anys, aquesta festa…
—Sí, des de fa tres segles. Quan després de la súplica a la Mare de Déu els ciutadans sanaren de la pesta, el consell de justícia de la ciutat va decidir que cada sis anys faria unes festes extraordinàries. Així que el Sexenni és fruit d’una crisi profunda, a la qual es va donar una resposta religiosa, i ara és un poc el nostre ancoratge en el passat.
—El Sexenni, que serà l’any que ve, és precedit de l’Anunci, la festa que se celebrarà diumenge…
—Sí. En el segle XVII es va decidir que se celebrarien unes festes extraordinàries cada sis anys i que l’any abans s’anunciarien. I és això que farem: anunciar que continuarem la tradició dels nostres avantpassats.
—I si anem a Morella diumenge, què hi trobarem?
—Hi haurà un pregó institucional des de la casa de la vila anunciant que l’any vinent farem unes festes extraordinàries. El contingut fonamental de la festa de diumenge és la decisió del poble de mantenir la lleialtat al llegat dels avantpassats; però d’una altra banda, també és una festa de color i d’alegria. Una festa lúdica en què pot participar tothom.
—…Una festa en què es tiraran tones i tones de confeti!
—És una batalla d’alegria i de colors. Es llançaran més de cinquanta tones de confeti, que després hi ha una feinada a traure! A més, hi ha les carrosses que han fet grups de joves durant tot l’any amb paper arrissat, el mateix que servirà per a guarnir els carrers l’any que ve.
—Hi ha cap carrossa que es destaqui més que les altres?
—Cada grup de joves ha fet una faenada. No n’hi ha de millors ni de pitjors. En les carrosses, tothom podrà veure que és un treball d’aquest art efímer que moltes vegades fem els valencians. Un art que es mor ràpidament, perquè les carrosses es fan només un dia, però que val molt la pena.
—Entre aquest art efímer fet de paper arrissat hem vist alguns reclams de tornar a veure TV3.
—És que en tot moment volem deixar clar que aquesta és una festa arrelada en la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera de veure el món. I això té a veure, entre més coses, amb la llibertat d’expressió. També llibertat d’expressió per una televisió que parla en la nostra llengua i que ha estat sempre present en els altres sexennis i anuncis i que, malauradament, enguany ningú no podrà veure.
—Encara es manté la connotació religiosa de les festes?
—La identitat d’un poble, la marquen una sèrie de trets, i en este cas, hi ha el component religiós, de la Mare de Déu, fins i tot assumit per ciutadans no religiosos, però que entenen que això forma part de la nostra identitat.
—Què es farà l’any vinent, pel Sexenni?
—Un romiatge per a pujar la Mare de Déu del santuari a la ciutat, i un seguit de festes que mantenen el mateix component tradicional de fa tres segles. Es guarniran els carrers amb paper arrissat, un treball únic i popular, fet pels veïns. Damunt, hi haurà cercaviles, en què cada gremi proposarà un seguit de danses, que són com uns retaules, un aparador de la Morella del segle XVII.
—Poseu molt d’èmfasi en la virtut de mantenir les festes com es feien fa tres-cents anys…
—Sí, encara que també hi ha elements d’innovació, però es tracta de mantenir una certa lleialtat amb els nostres avantpassats. Fem actualitzacions, però, al cap i a la fi, tenim la mateixa llengua i la mateixa cultura que aleshores. A més, ens serveix per orientar-nos de cara al futur. El Sexenni és un moment de cohesió dels morellans per a encarar els nous desafiaments. Estic segur que qui vinga s’hi trobarà de gust i se’n recordarà sempre més, perquè és una festa en què no cal res, únicament ganes de viure-la amb la gent.
