26.08.2011 - 06:00
Diu la llegenda que el 1987 uns guardes dels refugis de la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici van fer la travessia Pallars-Ribagorça-Aran en un sol dia. No va ser una competició, però la ruta, anomenada des d’aleshores Carros de Foc, és un clàssic dels circuits circulars senderistes marcats del nostre país. Des de fa una dècada n’hi ha dues modalitats ben definides: l’oberta, d’un recorregut que es pot fer entre cinc dies i set, i la cursa de muntanya, que enguany s’escau aquest cap de setmana. Carros de Foc és probablement la més coneguda d’aquesta mena de travessies, gràcies en part al sistema d’allotjament als refugis que proporciona l’organització, però no és pas, ni de bon tros, l’única.
Segueix aquest model els Bastions, la travessa de la vall de Ribes en modalitat oberta (de l’1 de juny al 30 de setembre) i en modalitat ‘skyrunning‘ (24 i 25 de setembre). I amb el mateix esperit, els vuit refugis guardats del Parc Natural del Cadí-Moixeró fan possible la ruta Cavalls del Vent. Com en el cas de la Carros de Foc, calen uns cinc dies per a completar el recorregut, i un cap de setmana l’any s’hi organitza una cursa; enguany serà el de l’1-2 d’octubre.
Algun tram dels Cavalls del Vent coincideix amb la Ruta de l’Ermità, per a seguir a peu, a cavall o amb BTT els camins de muntanya que comunicaven els antics comtats medievals del Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès, i el ja veterà Camí dels Bons Homes, un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt (Berga) i el castell de Montsegur (Arièja, Occitània) que segueix els passos dels càtars (o bons homes) que fugien, els segles XIII i XIV, de la croada i de la Inquisició.
Sense deixar el Pirineu, la Porta del Cel proposa als excursionistes una travessia de muntanya pels refugis de Graus, Certascan, Pinet i Vallferrera, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, i la Travessa dels Tres Refugis consisteix en un circuit en forma de bucle que es pot començar, indistintament, a Queralbs, a Vallter 2000 o a Toès, i que dura quatre dies o cinc. La Ruta dels Estanys Amagats, en canvi, és un itinerari d’alta muntanya circular emmarcat entre l’Alta Cerdanya (Reserva Nacional Cerdanya-Alt Urgell) i la vall de Madriu (Andorra). A Andorra, precisament, es pot enllaçar amb el Camí de l’Óssa, ‘la primera travessia de senderisme circular, permanent i controlada del Principat d’Andorra’, que recorre en dues etapes trenta-sis quilòmetres per les parròquies d’Encamp i Escaldes-Engordany.
A la comarca occitana d’Aran hi ha el Setau Sagèth, un recorregut per ‘la història de la vall a través dels pobles, riberes i colls que han vist passar minaires, pastors de la transhumància i comerç amb l’ajuda de mules’, i també el Pass’Aran, un intens circuit esportiu que corona alguns cims de la contrada.
Més cap al sud, la fal·lera de les rutes marcades també hi ha arribat, amb possibilitats com la dels Tres Monts, un itinerari de baixa muntanya, poc tècnic, entre els parcs naturals del Montseny, de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de Montserrat; la Ruta dels Refugis del Montsant i les muntanyes de Prades, d’uns vuitanta quilòmetres de recorregut entre les poblacions d’Albarca, Mont-ral, la Mussara i Siurana, i el Brogit de la Vall, un itinerari circular de quatre etapes per la vall del riu Brugent, al bell mig d’aquestes muntanyes de Prades.
Una de les últimes incorporacions a la constel·lació de circuits circulars és la travessia de cinc jornades pel massís dels Ports, anomenada Estels del Sud.
Àdhuc a Mallorca hi ha rutes a peu semiestablertes i per etapes, com la de la Pedra en Sec, que travessa la serra de Tramuntana de cap a cap, d’Andratx a Pollença, on també se sol fer una ‘ultratrail‘ anual.
