Sarkozy i Merkel proposen un govern econòmic europeu dirigit per Van Rompuy

  • Amb tot, refusen els eurobons: 'Si n'emetéssim, perillaria l'estabilitat europea'

VilaWeb
Redacció
16.08.2011 - 18:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, reunits avui per encarar la crisi europea i pactar mesures comunes, han advocat per una política econòmica europea comuna. En concret, han proposat d’instaurar ‘un veritable govern econòmic a la zona euro’, constituït pels caps d’estat i presidit pel president del Consell, Herman Van Rompuy, que es reuneixi dos cops l’any per tal de combatre les especulacions i els rumors als mercats. També han proposat de limitar el dèficit mitjançant les constitucions de cada estat. 

Refusen els eurobons

Amb tot, han refusat els eurobons com a mesura immediata perquè poden perjudicar els països més estables, com França i Alemanya. Merkel ha dit que no eren la solució i Sarkozy creu que és una qüestió que caldria abordar a final del procés d’integració europea i no ara. Per Sarkozy, ‘els eurobons serien el final d’un procés de convergència política, no el començament en el qual ens trobem ara, perquè llavors posaríem en perill l’estabilitat europea’. I ha reblat: ‘Els que tenim la triple AAA ens comprometréim a mantenir un deute que no controlem; si emetessim deute europeu ara, França i Alemanya garantiríem el deute de tots els països i, per tant, perdríem credibilitat vers els nostre pobles respectius’.

No es pot oblidar que l’emissió d’eurobons pot ser vista com una nova mesura impopular en la política interna de tots dos països. Els eurobons no beneficiarien ni Alemanya ni França, les màximes potències de l’eurozona, car haurien de vendre deute a rendibilitats més altes.

Reduir el dèficit a través de les constitucions

De fet, tant Merkel com Sarkozy han demanat als disset països de la zona euro que treballin per aconseguir disminuir el deute i fer front a equilibri pressupostari, fent els canvis legislatius que faci falta per garantir-ho. I han demanat, fins i tot, que tots els països incloguin en les seves constitucions un límit del dèficit públic. També volen instaurar una taxa per les transaccions financeres.

La cancellera s’ha mostrat convençuda que totes aquestes reformes faran que es recuperi la confiança. ‘L’euro és el fonament de la nostra prosperitat i per a això lluitarem’, ha dit.

Les sinergies entre els dos països s’han fet evidents quan han anunciat que cada semestre els seus ministres d’economia intercanviaran impressions perquè la seva voluntat és anar a l’uníson per defensar l’historial europeu de creixement. A més, han anunciat que apostaran per polítiques comunes, com per exempleun impost de societat iguals en tots dos països.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any