Ja s’han catalogat els primers 3.300 documents de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

  • El projecte, que es va iniciar l'any 2000, preveu arxivar 200.000 documents datats entre 1922 i 1936 · Aviat estaran disponibles a la xarxa

VilaWeb
Redacció
13.07.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

S’ha presentat la primera fase de catalogació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que comprèn 3.300 documents. L’estudi pretén arxivar fins a 200.000 documents datats entre els anys 1922 i 1936. El projecte es va iniciar a principi de l’any 2000, amb un equip de tres experts, encapçalat per Pilar López, etnomusicòloga, i coordinat per Josep Crivillé i Ramon Vilar, director i secretari de l’Associació de Recerca Etnomusicològica.

El contingut complet del cançoner es posarà a la xarxa aviat, encara que aquells que no es puguin esperar poden accedir a la part catalogada adreçant-se al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del departament de Cultura de la Generalitat. L’Obra Social de Caixa Laietana ha donat suport a aquesta part del projecte.

‘Fent aquest treball, ha explicat Pilar López, t’adones que en aquest material hi ha l’essència del que és Catalunya mitjançant la música. Perquè la cançó és l’ànima del poble’.

L’origen dels 200.000 documents

Durant el període de 1922-1936, el mecenes Rafael Patxot va potenciar que un grup de músics, filòlegs i entitats importants de l’època, com Pere Bohigas, Mossèn Higini Anglès o el Centre Excursionista de Catalunya, iniciessin un recull de la cançó popular tradicional dels Països Catalans. En catorze anys es van recopilar fins a 200.000 documents musicals: cançons de joc, de taverna, de bressol i versions de ‘L’Hereu Riera’, de ‘La presó de Lleida’, de ‘La Dama d’Aragó’…

Amb la irrupció de la guerra del 1936-1939, Rafel Patxot es va haver d’exiliar a Ginebra i el cançoner es va dispersar. Les parts més nombroses del recull musical se les va endur Patxot i una altra part va quedar a Barcelona. A partir de 1990, els documents van començar a tornar a Catalunya, al monestir de Montserrat. Però, a conseqüència de la dispersió, es van perdre alguns documents originals.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any