11.07.2011 - 06:00
El Premi d’honor de les Lletres Catalanes per a mi, per als escriptors, i en general per a la gent de lletres és considerat la màxima distinció cultural que s’atorga als Països Catalans. Un premi íntimament lligat a l’estudi de la llengua i a l’ús d’aquesta com a eina literària. Vull dir que el premi s’entén com un referent de màxima distinció.
El convoca Òmnium Cultural, però per a mi és un premi del país, i crec que en general es percep així. I això és una victòria d’Òmnium, perquè vol dir que tothom se l’ha fet seu. I mantenir aquest premi és important, perquè honora i es valora, no només pels guardonats, sinó per tothom. Vincular les lletres amb la idea d’honor també implica que a més de valorar l’obra es valori l’actitud cívica de servei al país. Ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes no dóna més feina, però sí que comporta una petita càrrega moral, perquè estàs en certa manera en el punt de mira. També em demanen xerrades, però de xerrades ja en feia abans.
Pel què fa a Òmnium, una entitat amb cinquanta anys que sempre ha estat al peu del canó, ha passat etapes d’una certa rutina, però des de la presidència de Jordi Porta i tot el seu equip ha fet una revifalla i torna a ser una entitat molt activa i present a la societat. Incideix en molts aspectes que els polítics no toquen, és una veu d’alerta, necessària, i el 10J va demostrar el gran poder de convocatòria que té avui.
Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010
(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)
