Alexandre Ballester, l’home que convertia el teatre en poesia

  • Ahir es van fer els funerals pel dramaturg i poeta mallorquí mort als setanta-vuit anys

VilaWeb
Redacció
02.07.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escriptor Biel Mesquida en parlava en el seu bloc, des de la impressió que li causà la nova, tan bon punt va saber la notícia: ‘la notícia se m’ha clavat com un punyal: Alexandre Ballester Moragues s’ha mort fa unes hores. Aquest home bo de Sa Pobla, que havia escrit obres que fugien de la rancior del teatre requional i entraven dins un corrent europeu; aquest amic de l’ànima que sempre que ens vèiem tenia paraules de coratge, d’alegria, de força i que sabia pegar unes aferrades pel coll inoblidables ha partir de puntetes i sense fer renou.’

A partir de la segona meitat dels anys 60, Alexandre Ballester (Gavà, Baix Llobregat, 1933 – Sa Pobla, Mallorca, 2011) va desenvolupar una intensa activitat teatral influït per Samuel Beckett, Eugène Ionesco o Antonin Artaud, i durant la qual va obtenir premis de notable importància. Va escriure setze peces teatrals, de les quals en va estrenar dotze a les Illes Balears, principalment. També va cultivar la novel·la, i la poesia (molt valorada, com el teatre) i la narració curta. Col·laborà en diversos mitjans de comunicació, especialment locals.

Va publicar com a dramaturg ‘Dins un gruix de vellut’ (Premi Josep Maria de Sagarra, 1967), ‘L’única mort de Marta Cincinnati’ (Premi de Teatre Born de Ciutadella 1983), ‘Massa temps sense piano’ (Premio Mallorca 1968), ‘Un baül groc per a Nofre Taylor’ (1971), ‘Al caire de les campanes’ (Premio Teatre Principal 1987).

Jaume Mateu i Martí, president de l’Obra Cultural Balear, bon amic del dramaturg, ho anunciava al seu bloc a mitja tarda, sorprès de l’absència de l’amic: ‘Per molt que la seva salut migrada fes passar pena des de fa mesos, no comptàvem que es deterioràs amb tanta rapidesa.’ I després d’explicar una anècdota que ajuda a conèixer una part de la personalitat de Balleter, Mateu reivindica: ‘Fa temps que vaig exposar públicament la necessitat apressant de comptar amb la seva obra completa perquè Alexandre Ballester és un dels grans dramaturgs catalans contemporanis. I per això, precisament per ocupar aquest lloc destacat, la seva obra ha de seguir vigint en els escenaris. I per això cal, ara més que mai!, reunir les seves obres, editades ací i allà, algunes a l’abast però moltes altres descatalogades. I no només les seves peces teatrals, sinó també la seva obra poètica que resta a l’ombra de la seva dramatúrgia. I, encara més, els seus records, talment pel·lícules que embadaleixen. L’Ajuntament de sa Pobla, en aquest sentit, s’hi hauria de posar al capdavant; i el Govern de les Illes Balears també, que n’Alexandre és Premi Ramon Llull.’

 En el seu bloc, l’escriptor Miquel López Crespí també recorda Alexandre Ballester i se centra en la seva obra. I Mesquida acaba dient: ‘Pobre cultura catalana que perd un dels homes que ha convertit el teatre en poesia!
No et deixarem descansar en pau! et llegirem, et publicitarem, et representarem!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any