La llei òmnibus rep 2.334 al·legacions i el govern reitera voluntat de diàleg

  • Entitats culturals i veïnals van presentar ahir les esmenes · ICV vol que se sotmeti a referèndum · ERC demana que es debati per parts

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
21.06.2011 - 15:11

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El govern ha rebut 2.334 al·legacions a l’avantprojecte de llei de simplificació de l’administració (pdf), l’anomenada llei òmnibus, després d’haver tancat el termini per a presentar-ne. El portaveu de l’executiu, Francesc Homs, ha reiterat la voluntat de diàleg i ‘d’intensificar converses amb els sectors implicats’. També ha dit que parlaria amb els partis abans d’aprovar el projecte de llei, previsiblement a començament de juliol.

Homs ha afegit que CiU exploraria la millor manera d’enfocar el debat del contingut de la llei, i no ha descartat pas que es pogués fer separant-ne algunes parts, com les relatives a blocs especialment sensibles: la sanitat, l’educació, el benestar social.

Una vintena d’entitats culturals presenta al·legacions

Una vintena de representats de setze associacions professionals de creadors, que s’agrupen en la ‘Plataforma NO retalleu la Cultura‘, van presentar al registre de la Generalitat del costat de la Plaça Sant Jaume un plec d’al·legacions contra l’avantprojecte de llei de simplificació.

A l’acte simbòlic van participar els escriptors Maria Barbal, Miquel de Palol, Maria Mercè Roca, la presidenta del PEN català Carme Arenas, l’artista plàstic Perico Pastor, el president de l’Associació de músics de jazz i música moderna Max Sunyer…

En representació de les associacions, Florenci Guntín, que va tenir un paper destacat en la negociació de la llei del CoNCA, va explicar que el document demana la retirada de tots els articles relatius al nou Institut Català de la Creació i les Empreses Culturals (l’antic ICIC, que ara pren tot el poder i que equipara l’artista a una empresa cultural), els relatius al CoNCA i els relatius a la Institució de les Lletres Catalanes. Demana la retirada de totes les disposicions relatives a aquestes entitats.

En el document lamenten que s’hagi trencat la dinàmica de negociació entre el departament i les associacions de creadors i que el govern no hagi consultat ni parlat amb ningú, ni organitzacions ni creadors, ni els organismes més afectats (el CoNCA i la Institució de les Lletres Catalanes). ‘Amb aquest procediment, el govern de la Generalitat ha trencat amb la llarga dinàmica de debats, consultes, negociacions i consens sobre el model de gestió de les polítiques culturals a Catalunya.’

Les demandes de les entitats veïnals

Per la seva banda, també ahir la confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc), que aplega 700 organitzacions veïnals, va presentar al·legacions contra una llei que considera que ‘desmantella’ l’estat del benestar i la qualitat de la democràcia. Diuen que l’avantprojecte atempta contra les conquestes socials i suposa una manca de transparència i de debat públic, fet que pot fer créixer la desconfiança i la desafecció ciutadana, segons que alerten.

Entre les crítiques de la Confavc, hi ha l’obligatoritetat de reservar sòl per a habitatges de protecció oficial; la reducció del control sobre els apartaments turístics de les ciutats; la menor protecció del medi i polítiques de sostenibilitat. També critiquen la mercantilització de la sanitat pública, la reducció d’ajuts socials, la possibilitat que les noves incineradores puguin operar sense autorització ambiental,i l’accés motoritzat a espais naturals protegits.

El plec d’al·legacions del 15-M

També des del moviment del 15-M s’ha presentat un plec d’al·legacions, relatives a àmbits molt diversos, recollides mitjançant un procés de participatiu proposat per l’assemblea de l’acampada de Barcelona. En el document presentat s’argumenta que rere la ‘simplificació’ de la llei i de la millora de la competitivitat, ‘s’encobreixen reformes que afecten greument aspectes com la protecció del medi ambient, la cultura i el dret universal a la salut’ i que ‘no es troben justificades en la memòria que acompanya l’avantprojecte’. Al·leguen, per exemple, contra l’accés motoritzat al medi natural; pel que fa a Sanitat, retreuen que l’avantprojecte possibiliti l’ús i gestió de béns amb finalitat de lucre ‘quan encara no hi ha excedents en prestació sanitària’, i que ‘negui l’assistència sanitària a persones empadronades per menys de 6 mesos en contradicció amb el dret a la protecció de la salut’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any