Núria López (PSC): ‘El PSC resta més que no suma’

  • Entrevista amb la batllessa de Campdevànol, promotora de la iniciativa #congresdesdebaix · Advoca perquè el partit es defineixi en punts clau com la relació entre Catalunya i Espanya

VilaWeb
Redacció
26.05.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ha guanyat dos regidors i dos-cents vots respecte del 2007, però està convençuda que el seu partit, el PSC, resta més que no pas suma, i que necessita renovar a fons les idees. La batllessa de Campdevànol (Ripollès), Núria López (Twitter), ara en funcions, ha promogut des de les xarxes socials el moviment ‘congrésdesdebaix’ (a Twitter i a Facebook), arran de la desfeta socialista del 22 de maig. Tot va començar amb una piulada, dilluns. Des de llavors l’etiqueta #congresdesdebaix ha recollit centenars de piulades i el grup de Facebook voreja les cinc-centes adhesions. Raimon Obiols, entre d’altres, ja hi ha donat suport.

—Com vau començar la iniciativa #congresdesdebaix?
Dilluns vaig anar a una reunió de l’executiva del partit de Girona, de la qual sóc membre, per avaluar els resultats de les eleccions. I li vaig dir a en Quim Nadal, amb qui ens coneixem força, que cada vegada que hi ha executiva faig cent quilòmetres d’anada i cent de tornada. I que ja que m’ofereixen la possibilitat de dir el que penso, doncs ho dic. I a l’executiva vaig dir que ara que s’acostava el congrés, em semblava que s’havien de fer les coses des de baix cap a dalt i no de dalt cap a baix, sense esperar que ens enviessin un document del qual l’única cosa que pots fer és esmenar una coma o una falta d’ortografia.

—I allà vau proposar d’obrir un debat  a Twitter?
Sortint de l’executiva vaig fer una piulada. I poc després ja m’havia repost molta gent. I de cop es va crear l’etiqueta #congresdesdebaix. I en dos dies ha estat un ‘boom’. A la vista del desencís que he detectat i tenint en compte l’alta abstenció, i també veient que hi ha molta gent d’esquerres que conec i que no t’acaba de votar perquè no se sent còmode amb el PSC, vaig pensar que el que calia era recollir l’opinió d’aquesta gent. Vull saber què pensa aquesta gent i què esperava i espera del PSC. És gent d’esquerres que pot ser que sigui independentista i que ni amb el PSC ni amb Esquerra se sentin representats; o gent que no entén que el PSC no faci polítiques d’esquerres.

—Dieu que el PSC ha perdut vots perquè ha estat massa ambigu en qüestions com aquestes?
Home, jo veig que hi ha gent que ja no ens vota perquè ara el PSC aplica una política de dretes. Són polítiques que ens vénen imposades de fora, d’acord, però les hem aplicades. I és normal que un partit com el nostre faci polítiques de dretes? Jo crec que no. Què esperava la gent, que dimitíssim? Que convoquéssim eleccions avançades? És això el que jo vull saber. I crec que el partit ha de saber-ho també. Per tant, demanem-ho. Jo m’assec en un banc amb quatre avis de Campdevànol i els pregunto: ‘Trobeu normal que el PSC voti com ho fa a Madrid? Quina actitud hauríem de tenir des d’aquí?’. I ells em donen respostes que m’enriqueixen.

—Us referiu a la votació sobre el fons de competitivitat al congrés espanyol…
Sí, i més coses. Potser si comencem a saber què espera la gent de nosaltres, aleshores potser realment els representarem i trencarem aquesta desafecció. Jo no he vist fins ara cap voluntat, de cap partit, d’escoltar el poble. I jo sóc una ciutadana més i m’he trobat amb aquesta mena de contradiccions. És senzillament per això que penso que cal tornar a escoltar el poble.

—De moment s’ha obert un debat a Twitter i a Facebook, però com es fa això?
Nosaltres, els que de moment participem del debat #congresdesdebaix, ho plantegem a través d’un procés participatiu. Twitter i Facebook han servit per fer una molt bona difusió, tanta que fins i tot m’ha deixat parada, i ha permès arribar a tots els racons de Catalunya. I ara el següent pas és passar del debat a la xarxa, que està molt bé però és insuficient, al debat cara a cara. Es tracta de donar la cara, parlar amb al gent, preguntar-li què vol del PSC, què espera de nosaltres. La idea és senzilla: recollir els punts que la gent creu decisius perquè al congrés, que és on es decidiran les línies i el líder del PSC, es tinguin molt en compte aquests punts i es debatin a fons.

—Quina resposta heu rebut del partit?
Crec que hi ha molta gent del partit que ho esperava. No ocupo cap càrrec dins el partit ni aspiro a viure del partit, però tampoc espero que algú em digui: ‘mira, el successor ha de ser aquest’. Per què? Per què surt de no sé on? Doncs no. Potser millor que primer diguem què és el que esperem i després, a partir d’aquí,  ja sortirà una persona que ho lideri. I caldrà que sigui una persona que tingui en compte tots els matisos i diferències. Mira, tinc companys que són militants o simpatitzants del PSC i que són pràcticament independentistes. Però els agrada el PSC perquè és un partit seriós, la gent és treballadora i perquè fem bé les coses quan ens hi posem. En canvi, en unes eleccions generals potser no voten PSC

—Però el PSC no s’ha declarat mai independentista…
Home, també tinc companys que no en volen ni sentir parlar de l’independentisme. Hi ha de tot. Però cal que el PSC sàpiga i admeti que té gent que és independentista i gent que no ho és. Igual que en molts altres aspectes segurament. I cal que debati a fons aquesta qüestió, sense por, amb coneixement de causa del que pensa la seva gent al territori. Després, al congrés, ja hi haurà una gent que s’ocuparà de teoritzar sobre les conclusions del debat, i prendrà decisions i una posició, però el que no podem fer és justament defugir el debat  i continuar sense saber què és el que pensen els nostres militants i simpatitzants.

—I vós us sentiu independentista?
Doncs no m’hi sento, però últimament a vegades sí. Sí, a vegades sí. Mira, per exemple, quan veus en Guerra dient que cal passar el ribot per l’estatut, o quan veus que tens una ministra d’Economia que no té prou cintura política per gestionar la votació al congrés sobre el fons de competitivitat. Aquella votació es va convertir en el seu acte principal de campanya a Madrid. I això no pot ser. A mi, el PSC m’ha restat vots en aquestes eleccions, i això que he tingut uns bons resultats.

—La relació entre Catalunya i Espanya és un dels nuclis del debat que heu començat a Twitter…
El problema que veig és que la paraula federalista no l’entén ningú. Potser n’hem de buscar de noves. I el que sí que m’agradaria és saber què en pensa la gent. Ens hem de definir? Doncs definim-nos durant el congrés de la tardor, però diguem clarament que aquest és un dels temes principals sobre els quals cal debatre. Ara parlem del d’això, però podríem parlar de moltes altres qüestions que el PSC no ha encarat i sobre les quals els votants potencials necessiten saber-ne el posicionament.

—Raimon Obiols ja li ha donat suport públicament. Té algun altre suport explícit i significatiu de dirigents del PSC?
Mira, jo ho vaig deixar anar en una executiva a Girona. Hi havia en Quim Nadal al davant. I no ho va veure pas malament. I després de la piulada li vaig dir: ‘Quim, mira, ja m’han contestat sis persones’. I es va posar a riure. I després també n’hem continuat parlant. I a Nicaragua ho saben tots. També n’he parlat amb la Laia Bonet i amb altres dirigents significatius, però és important que quedi clar que no parlem de persones, sinó d’un moviment que vol aportar coses al congrés de la tardor.

—Hi ha ningú a Nicaragua que hagi vist la iniciativa com una agressió?
No. Bé, sempre hi ha qui es posa a la defensiva, que es dedica a protegir cadires, però en general ningú no ho veu com una agressió. I qui no ho vegi bé, que no hi participi. No passa res. El PSC té gent molt preparada per encapçalar el partit, però per fer-ho necessita aquesta informació vinguda des de baix. És fonamental.

—En una altra piulada vau dir que ‘amb un partit a la deriva era difícil d’arribar a bon port’…
Home, és que ara no hi ha direcció ni hi ha res. Per això et deia: en un partit que et resta més que no suma, per molt bona feina que fem des dels muncipis, és molt difícil captivar el votant. Volem que el PSC sigui millor i volem poder-lo votar, però si no ens motiva en res, no podrem votar-lo al final. A mi em va passar una cosa semblant al meu poble. Jo em vaig ficar en política perquè el PSC va presentar un candidat que no vaig poder votar. I vaig haver de votar Iniciativa.

—Havíeu dit que si se superaven les tres-centes amistats al grup de Facebook, faríeu una reunió presencial. Ja les heu superades amb escreix…
Sí, aquesta és la segona fase del procés. Apuntar-se al debat a Twitter i a Facebook és molt fàcil, però que cadascú dels apuntats cerqui deu persones que se sentin catalanes i d’esquerres i els pregunti què pensen de tot això. De moment hem parlat de fer la trobada aquest 11 de juny, però encara no és confirmat. La trobada també servirà per avaluar el pes del moviemnt, perquè un ‘boom’ a Twitter és magnífic i encoratja molt, però ara cal veure si tenim prou força.
—També dieu al debat que cal canviar les maneres de fer del partit. El PSC és un partit antic?
És evident que té una manera de funcionar que no s’ajusta a la manera de viure d’avui. T’ho demostra la mateixa pàgina web, que és poc eficaç i a més a més costa de carregar. M’he desesperat molt amb la web de la candidata, m’ha costat molt de gestionar aquests dies. És només un exemple concret. Però és clar que hi ha coses que s’han de fer d’una altra manera i si podem fer-les veure, fantàstic, perquè aquest és l’objectiu. I que en prenguin nota aquells que n’han de prendre nota, aquells que en el dia de demà puguin ser president de la Generalitat o batlle de Barcelona, quan vinguin temps millors per als socialistes. Per algun lloc hem de començar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any