Rafa Xambó: ‘Les protestes demostren que s’ha perdut la por’

  • El músic i sociòleg reflexiona sobre les causes de les acampades, i en concret, la de València

VilaWeb
Redacció
21.05.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A la plaça de l’ajuntament de València hi ha hagut un creixement exponencial de l’acampada a nivell quantitatiu: si el primer dia eren un centenar, dimecres ja eren un miler, i dijous a la nit hi havia entre sis mil i vuit mil persones. En aquestes protestes hi ha un eix molt clar: el descontentament davant el capitalisme especulatiu i un sistema polític molt deficitari (llistes tancades, partits que es financen a través de la corrupció,…). A banda, hi ha tota una sèrie de propostes que van encaminades a aprofundir en la democràcia.

Les idees bàsiques de l’acampada de València van en sintonia amb allò que es reivindica a tot arreu: que s’incapaciten càrrecs públics corruptes; que se suprimisca el 5% per accedir a les Corts Valencianes; que s’aprofundisca en la participació ciutadana a través d’assemblees de barri i consultes populars; que es regenere el poder judicial; que les empreses que tinguin beneficis no puguin fer expedients de regulació d’ocupació; que el sistema d’incompatibilitats dels càrrecs públics sigui molt més estricte; que el sistema fiscal sigui progressiu, es grave les gran fortunes i es perseguisca el frau fiscal: I la proposta estrella i comuna: que els bancs cancel·len les hipoteques.

Es tracta d’un moviment clarament reformista, que reclama més democràcia. I si bé en un principi podia semblar que el moviment provenia de sectors anarquistes, aquest, si hi era, ha quedat totalment sobrepassat per la resposta de la gent. El sentiment general és d’anar a votar i de castigar els grans partits, que són els més responsables de la precarietat democràtica, econòmica i social.

Aquest és un moviment de rebuig a un sistema, contra les seves nafres més vergonyoses, i sobretot és un moviment proactiu, de propostes. Per tant, s’està gestant la possibilitat d’una renovació democràtica i una millora de la qualitat democràtica. Els partits haurien de prendre’n nota.

Un altre aspecte interessant d’aquest moviment és que està representat, sobretot, per les classes mitjanes. Per tota aquella gent que ha pagat els plats trencats alhora que ha pogut observar la realitat i s’ha adonat de tot el que han perdut en els últims anys. Són joves, de 25 a 35 anys, molt preparats, amb estudis i alts nivells de qualificació, que es troben a l’atur. No són els pàries de la terra. I això també explica que el moviment sigui tan pacífic.

Finalment, cal destacar l’horitzontalitat d’aquest moviment, que no té lideratges. Un aspecte nou, que es deu sobretot al fenomen de les xarxes socials.

És cert que, passades les eleccions, pot desinflar-se la visibilitat del moviment. Però es desinflarà això i prou. Perquè les idees fonamentals han vingut per quedar-se. Aquestes protestes són la demostració que s’ha perdut la por. Ja no tenim por.

Rafa Xambó, músic i sociòleg

(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any