03.05.2011 - 10:59
El congrés espanyol ha prohibit la conferència de premsa que tenia previst fer Bildu, amb ERC, ICV i PSM, a les dependències de la cambra baixa per donar suport a la candidatura impugnada pel Tribunal Suprem espanyol (sentència, pdf). Segons la mesa, ‘no és permissible que es pugui fer ús de la cambra per fer propaganda d’una formació que no es pot presentar a les eleccions.
A la trobada havien de participar nou membres de Bildu. Amb ells, el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, i tres dels seus senadors; el president d’ICV, Joan Saura, i la seva diputada al Congrés, Núria Buenaventura, i el senador del PSM, Pere Sampol.
Finalment, els representants de Bildu han hagut de fer la conferència de premsa fora del congrés. Allà, el portaveu de la coalició, Oskar Matute, ha reiterat la demanda que Bildu pugui concórrer a les eleccions del 22 de maig. ‘Cal que s’obrin pas l’esperança i el camí cap a la pau i la normalització política enmig de l’electoralisme’ (vídeo de Berria TB).
Les mobilitzacions per la il·legalització començaran aquest vespre (a les 20.00) amb concentracions a molts punts del País Basc. La decisió del Suprem ha mogut moltes crítiques d’àmbit polític, sobretot al País Basc, i posa en perill l’aprovació del pressupost espanyol de l’any vinent: el president del PNB, Iñigo Urkullu, va dir ahir que retiraria el suport parlamentari al PSOE.
Per Urkullu, ‘és responsabilitat del govern espanyol la promoció de les tesis en què s’ha fonamentat la resolució del Tribunal Suprem’a l’hora de deixar Bildu fora de la llei, una decisió, va recalcar, que repudiava absolutament.
Urkullu també va dir que el seu partit continuaria defensant la participació plena de totes les opcions polítiques, ‘incloent-hi la de l’esquerra abertzale tradicional, sola o en una estratègia compartida amb algunes altres formacions legals’.
Bildu recorrerà al TC i, si cal, a la UE
Els portaveus de la coalició han dit que la Unió Europea no permetria ‘una agressió democràtica’ com aquesta. En una conferència de premsa a Bilbao, el dirigent d’EA, Pello Urizar; el d’Alternatiba, Oskar Matute, i el cap de llista de Bildu per Guipúscoa, Martin Garitano, van dir que recorrerien la decisió al constitucional, però que si aquest tribunal no admetia els seus arguments aquesta setmana portarien el cas al tribunal de la Unió Europea i demanarien l’anul·lació de les eleccions.
Els responsables de Bildu han demanat de reunir-se amb el lehendakari, Patxi López, i amb el PSE i el PSN, i han dit que preparaven unes quantes iniciatives de resposta, però que ‘l’onada de contestació’ l’havien de dirigir els ciutadans. També tenen el convenciment que participaran en les pròximes eleccions, perquè ‘el poble no vol una altra situació d’excepcionalitat electoral i de segrest de les institucions’.
El govern espanyol ha insistit a manifestar-se satisfet per la decisió del Suprem, començant per Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre d’interior, que va dir que s’havien de respectar les decisions judicials.
Crítica gairebé unànime dels partits catalans
Ara, la gran majoria dels partits catalans han criticat la prohibició de les candidatures de Bildu pel Tribunal Suprem espanyol, amb més contundència o menys. Fins i tot el PSC s’ha desmarcat del PSOE, perquè troba que la decisió del Suprem és ‘difícilment assumible’ i confia que el Constitucional l’esmenarà. CDC ha qüestionat la sentència; Esquerra ha dit que era pròpia d’un estat autoritari; Solidaritat, que era un cop d’estat del Suprem a la democràcia, i ICV que era una decisió molt greu.
