24.04.2011 - 06:00
Una de les bandes sonores d’aquests dies de Pasqua correspon a les cantades de Caramelles, un costum de segles en què tradicionalment s’interpreten cançons de joia per la resurrecció de Crist. El repertori, però, s’ha anat ampliant des de fa temps i s’han anat incorporant temes amb un to més festiu, fins a convertir-se en peces satíriques sobre aspectes de la vida social de cada poble.
De colles de Caramelles n’hi ha centenars a tot el país, que solen acompanyar les cançons amb instruments com la trompeta, el clarinet, el violí, l’acordió, el contrabaix, la guitarra, el clarinet, les gralles, el flabiol, el timbal i el tamborí. De fet, el mot ‘caramella’ prové del nom d’un instrument semblant a l’actual gralla, que en l’antiguitat acompanyava la interpretació de les cançons. Un altre aspecte important de les cantades és la dansa, ja que a més de cantar, les colles ofereixen balls tradicionals, amb coreografia pròpia o inspirada en danses d’altres territoris del país. I encara es pot destacar la participació d’altres elements folklòrics, com els bastoners o els trabucaires.
De les poblacions on es viuen amb més força les Caramelles es poden destacar Callús, Solsona, Tàrrega, Cardona, Sant Pere de Ribes, Ordino i Súria, on enguany més de 500 cantaires de deu colles recorreran els carrer del poble. Ahir dissabte els grups de cantants van anar als masos i cases pairals del terme.
Sant Julià de Vilatorta és una de les poblacions del país amb la presència més antiga de caramelles. La colla actual és hereva de la Confraria del Roser, una organització fundada el 1590 amb finalitats assistencials, i que actualment és de caràcter cultural.
Enllaços
Array
