Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  21.04.2011  13:47

Autor/s: Dolors Sanchis

Què fem amb la cistella de la compra

Men?ame
 

Fent una volta per Ontinyent, amb una amiga, em comentava afectada com la desanimava passejar per la ciutat. I és que cada dia veu botigues que han tancat la porta. I es queden així, amb els aparadors buits, amb el temps bruts i plens de pols, les persianes baixades i el vidres mostosos... Saps? -em diu-, millor peguem una volta per fora... cap al Pou Clar, o cap a Sant Esteve.
I bé, podem girar el cap i fer com que no veiem el que passa. També podem mirar al nostre voltant i lamentar-nos. Però també podem mirar i reaccionar. Com? Molt fàcil.
Som totes i tots, com a consumidors, els qui tenim la clau a la mà, podem elegir anar a les grans superficies, a les cadenes de supermercats, i deixar-hi els diners: ràpid i 'barat', pràctic i impersonal, tot carregat al cotxe i ràpid cap a casa. Cotxe amunt i cotxe avall. I després, disciplinadament, a fer la ruta del colesterol, perquè cal caminar, ja ho diu el metge.
O anar a les botigues del barri, a les botigues del Mercat (pobre mercat!), i deixar els beneficis als nostres veïns de tota la vida. Agafar el carro de la compra o el cabàs, eixir caminant tranquil·lament (ja ens pot servir de mitja ruta del colesterol)  i entrar a la verduleria del cantó, a per quatre tomaques i un quart de cigrons: com va la xiqueta, senyora Maria? Molt bé gràcies, ja està millor... I entrar a la carnisseria d’Enrique a per quatre botifarres d’Ontinyent i dos llonganisses de Pasqüa, que com estes no en fan en tot el poble. I després a Ca Pilar, o a Ca Fuset, o a ca Barbeta, o a Ca,.. a Ca........ ah... no aquest ja l’han tancat, mira, tenia raó la meua amiga... Bon dia! Què li pose?... este és el millor, li ho assegure senyora, no  trobarà peix més fresc en tot el Mercat.... Adéu, que passe bon dia!
Totes aquestes botigues, a més de donar-nos servei donen vida al barri, per elles és que la gent transita amunt i avall pels carrers. Són els nostres veïns i veïnes, i el seu treball és a les nostres mans, depén de la nostra elecció.
Però a més a més ens juguem el model de ciutat que volem, no cal que l'imaginem perquè ja existeix. On han elegit les grans superfícies, les botigues menudes han anat tancat totes a poc a poc, fins deixar els carrers silenciosos. I s’han obert grans supermercats als afores dels pobles, de manera que per a qualsevol cosa has d'anar necessàriament al centre comercial, agafar cotxe... s'ha reduit l'oferta, tots han de consumir necessàriament el que el centre comercial decideix oferir.
Als carrers hi ha poc moviment, carrers tristos, solitaris, sense vida que diria la meua amiga.
Als països on han optat per recolzar els seus botiguers de tota la vida, els carrers continuen amb el tràfec de sempre, són pobles i ciutats amb els carrers vius i alegres, on perdura la comunicació entre el veïnat, on es conserva el sentiment de barri.
Els botiguers i botigueres també saben el que es juguen, i saben que han d'apurar el marge de beneficis per conservar la clientela, i la competència és dura.
Supose que molts i moltes diran que el progrés porta noves formes, que a la vida actual no hi ha temps per perdre'l anant a comprar ací i allà. Cadascú és lliure de fer el que crega més convenient. Però és important saber, ser conscients, del que fem amb la cistella de la compra.
A l'hora d’elegir jo em quede amb el barri, amb el carro, amb la salut, amb el Mercat, i sempre que es puga, amb el cotxe aparcat.