09.03.2011 - 19:30
El govern català qualifica de cas aïllat el possible trasllat a Itàlia de la planta de Martorelles de Derbi. Mentrestant, els partits de l’oposició acusen l’executiu d’Artur Mas de passivitat i de no haver fet res per evitar-ho. Però lluny d’aquestes visions i de la batalla política hi ha una qüestió econòmica de fons, estructural, i més greu: en els darrers trenta anys Catalunya ha anat perdent progressivament el control del capital de la seva indústria. I el cas de Derbi, una empresa catalana que es va vendre l’any 2000 a la italiana Piaggio, demostra que el control d’aquest capital és més important del que sembla.
‘No és un cas aïllat i cal que tinguem tots present que no ens podem adormir’
‘El control del capital ho és tot i això a Catalunya ho hem anat perdent’, explica l’ex-president de Sony a Europa, Domingo Jaumandreu, que darrerament ha viscut el canvi de producció de la planta de Sony a Viladecavalls, amenaçada de tancar com tantes altres fàbriques de Sony a Europa. ‘Tenir els centres de decisió de les empreses dins del país és fonamental i ara veiem que totes aquelles que han venut capital poden acabar deslocalitzant-se’, rebla, i apunta que el govern català s’equivoca quan diu que és un cas aïllat. ‘No és un cas aïllat i cal que tinguem tots present que no ens podem adormir’.
Per Josep Boixareu, conseller delegat d’Irestal Group i ex-president de FemCat, ‘hem viscut uns quants anys en què no s’ha donat prou importància al fet que el control de la companyia, del capital, de la direcció, estiguessin aquí… Ara es veu que potser això era més important del que ens pensàvem i passen casos, com el de Derbi, en què Piaggio s’endú la producció a Itàlia’.
A més de Derbi, hi ha altres casos d’empreses catalanes que han deslocalitzat el capital perdent sobirania financera, com Chupa-Chup’s, Panrico, Caprabo, Elbe o la Sirena, entre d’altres. Les raons que han portat aquestes empreses a deslocalitzar el seu capital poden ser molt diverses: problemes financers, un canvi tecnològic que afecta el producte, manca de successió en la família propietària combinada amb una bona oferta de compra, etc. Però en tots els casos hi ha una qüestió de fons: l’escàs suport de les entitats financeres i de l’administració al teixit industrial en un context de transformació econòmica i en què moltes empreses familiars passen a ser empreses capitalitzades.
‘Hi ha d’haver més reconeixement dels empresaris que tiren endavant les companyies amb seu a Catalunya’
Boixareu ha trobat a faltar aquest reconeixement i suport: ‘hi ha d’haver una valoració i més reconeixement social dels empresaris que tiren endavant les companyies amb seu a Catalunya, encara que després tinguin plantes i filials i centres de producció a altres països’. Per l’ex-president de FemCat, ‘el reconeixement d’aquest fet per part de les entitats financeres ajudaria les companyies a tenir un millor finançament i a poder desenvolupar la seva activitat bo i creant riquesa i ocupació’. I afegeix: ‘sens dubte, el suport decidit de l’administració en això com a factor estratègic de desenvolupament de l’economia catalana seria important’.
Jaumandreu considera que les entitats financeres han comès un error estratègic menystenint la indústria i invertint en la construcció. Però eixampla aquest fenomen al conjunt de la societat: ‘la cultura segons la qual amb el totxo es guanyen més diners que en la indústria ha arrelat amb molta força a les entitats financeres, famílies industrials, administracions… i això és una equivocació que ens pot hipotecar el futur industrial’.
‘No hem fet els deures i ens hem oblidat de les dues rodes’
La deslocalització de Derbi té una relació directa amb el canvi tecnològic que viu el sector. La demanda creixent de motocicletes elèctriques, considerat el futur del negoci, ha accelerat el procés i ‘ha forçat la companyia a fer l’anomenat trànsit tecnològic i a reestructurar tota la producció’, explica Jaumandreu. I a l’hora de reestructurar la producció, explica, hi ha dues opcions: ‘tancar les fàbriques del producte tradicional i obrir-ne de noves amb la maquinària i el personal adequat per a la nova producció o mirar de reconvertir les fàbriques, la maquinària i el personal’. I, de moment, Piaggio, que té el centre de decisió a Itàlia, sembla haver optat per la primera opció.
Però l’actitud de Piaggio no és casual. ‘No hem fet els deures i ens hem oblidat de les dues rodes’, diu Jaumandreu, i recorda que el govern català ha negociat amb Nissan i Volkswagen per mirar d’assegurar-se la continuïtat de les fàbriques de cotxes en aquest context de transformació del sector, però no ha tingut en compte les motocicletes, que han estat el primer vehicle que ha assumit de manera clara la nova tecnologia. ‘Ha estat un error estratègic dels responsables de la política industrial dels anteriors governs, però el d’ara el veig igualment molt despitat’, rebla.
A més, apunta Jaumandreu, el sector de les motocicletes és estratègic per al nostre país. ‘En primer lloc perquè tenim dues fàbriques molt importants, la de Derbi i la de Yamaha, que podem perdre, i en segon lloc perquè a Barcelona hi ha un ús massiu dels ciclomotors i la introducció de la motocicleta elèctrica reduïra molt les emissions de CO2.’ Per això, demana al govern català que faci un esforç i s’asseguri la continuïtat de la planta de Martorelles. I avisa: ‘quan ve un inversor estranger, o lligues bé tots els caps perquè quan vagin mal dades no se’n vagi a la primera de canvi, o és millor no vendre; i si a més hi ha un canvi tecnològic al mig, com en aquest cas, cal gestionar la situació de tal manera, i això és feina del govern amb el suport de les entitats financeres, que el nostre país participi d’aquest canvi tecnològic’.
Jaumandreu recorda una situació anàloga que es va viure fa pocs anys en el sector de l’electrònica de consum. ‘Quan vam passar de televisions amb tub catòdic a televisions planes, va canviar tot el sistema de producció: van tancar les fàbriques que produïen els tubs i una part de les que produïen televisions també’. Però la planta de Sony a Catalunya, de la qual ell n’era un dels responsables no va tancar, sinó que es va reconvertir. ‘Vam ser una de les poques plantes europees premiades, perquè entre altres motius vam demostrar que podíem continuar essent competitius fent el trànsit tecnològic i produint els nous productes’.
