Lluís Foix: ‘Ha caigut Mubàrak, però encara no podem dir que hagi caigut el règim’

A Egipte ha caigut el panarabisme de Nàsser. Aquest sistema polític de nacionalisme àrab que ha tingut sempre el suport dels militars s’ha desfet perquè ha caigut la principal figura que ho representava. D’ençà que Egipte va fer caure el rei Faruk, el país ha estat dirigit pels militars. L’últim, Mubàrak, ha estat al capdavant del país trenta anys i, malgrat controlar tot el poder i tota l’estructura del país, el poble ha dit prou i l’ha fet fora. I això té una gran rellevància perquè Egipte és el país més representatiu d’aquest sistema polític.

Però caiguda la figura, encara queden els militars. Ha caigut Mubàrak, però encara no podem dir que hagi caigut el règim. És a dir, cal veure cap on va la revolució i també si marca tendència a altres països, cosa que encara no es pot dir, perquè com s’ha vist aquests darrers tres dies totes les previsions són arriscades. Això sí, el que ha passat a Egipte és molt més significatiu que no el que va passar a Tunísia. Egipte és molt més determinant i pot influir de manera directa Algèria i el Iemen. I també cal veure a partir d’ara quina mena de frontera Egipte posarà a Gaza i quina reacció tindrà Israel sobre això. Pot ser que decideixi aixecar aquesta frontera i permetre que els palestins hi puguin circular lliurament, cosa que significaria un gran canvi a la regió.

Per tant, ha estat una revolució del poble i cal veure com l’exèrcit maneja la transició. Mantenir l’ordre és prioritari, però cal veure si ho farà en contra o a favor els interessos de la gent. Ha quedat clar que ha fallat el suport dels Estats Units i d’Europa a dictadures que servien perquè no vinguessin altres sistemes hostils. I ara el paper de l’exèrcit esdevé decisiu.

Una última reflexió: en aquesta revolta hi han influït molt noves formes de comunicació com Twitter i Facebook, però també la cadena de televisió aljazeera. Ha estat una novetat: seguir la revolta des de la CNN o la BBC o seguir-la des d’aljazeera no té res a veure. S’ha demostrat que la informació ja no és monopoli només d’occident. I, d’altra banda,  diversos líders mundials han explicat que l’han seguida en directe també des del Twitter a partir dels comentaris dels que eren allà. En definitiva, la història està passant ara, de manera ràpida, i, a més, en directe.

Lluís Foix, periodista
(comenteri recollit via telefònica)