13.11.2010 - 06:00
Arnaldo Otegi va reiterar l’aposta de l’esquerra independentista basca per les vies polítiques i democràtiques i va tornat a deixar clar que s’oposava a ‘l’ús de la violència per a imposar un projecte polític’. Ho va dir ahir (vídeo) en l’últim torn de paraula del judici per l’acte d’Anoeta, que va quedar vist per sentència. Ahir al matí, també va declarar com a testimoni el president del Partit Socialista d’Euskadi (PSE), Jesús Eguiguren, però el president del tribunal, va considerar ‘impertinents’ la majoria de preguntes de l’advocada, de manera que Eguiguren no es va poder explicar (declaració, en vídeo).
Otegi va acabar el seu al·legat final enviant una abraçada al poble saharià, moment en què el públic va començar a aplaudir i el president del tribunal va ordenar desallotjar la sala.
El jutge evita que Eguiguren s’expliqui
Eguiguren, que declarava a petició de la defensa, només va poder explicar que havia tingut reunions amb Otegi, Permach i Pernando Barrena. Quan l’advocada dels encausats, Jone Goirizelaia, va preguntar a Eguiguren si coneixia prèviament el contingut de l’acte d’Anoeta, el president del tribunal, Fernando García Nicolás, no va deixar que respongués. Tot i així, el president del PSE va poder dir, més tard, que ell i ‘mitja Espanya’ sabien que l’esquerra abertzale presentaria a l’acte d’Anoeta una proposta per a solucionar el conflicte basc.
Goirizelaia també va preguntar-li si el govern espanyol coneixia la proposta d’Anoeta, però el jutge va considerar que era una pregunta impertinent que no tenia a veure amb el cas i tampoc va deixar que Eguiguren respongués. És per això que l’advocada va demanar que constés la seva protesta, ja que el testimoni no va poder donar cap detall sobre el cas.
Els encausats defensen l’acte d’Anoeta i la voluntat d’engegar un procés de pau
El judici, que va començar abans d’ahir, es va reprendre ahir al matí amb les declaracions de testimonis de la defensa i els pèrits. En la seva declaració d’abans d’ahir, Otegi va insistir que el PSE coneixia la proposta de Batasuna abans que l’organització abertzale la presentés a Anoeta. Els dirigents abertzales van seure a la banqueta dels acusats de l’Audiència espanyola, que els jutjava per haver enaltit el terrorisme en l’acte d’Anoeta. Otegi, que no va voler respondre les preguntes de la fiscalia ni de l’acusació particular, va defensar l’acte i va dir que tant el PSOE com José Luís Rodríguez Zapatero en tenien constància. A més, tots tres acusats van reiterar que l’acte d’Anoeta s’havia fet per presentar una proposta de pau.
Per la seva banda, el president del PNB de Biscaia, Andoni Ortuzar, va declarar que considerava que no s’hauria de fer aquest judici a l’ex-portaveu de Batasuna i va assegurar, com va fer Otegi, que el govern espanyol coneixia el missatge que es faria públic en l’acte d’Anoeta. Ortuzar va afirmar que ‘pensar que l’acusació a Otegi, Permach i Álvarez és constitutiva de delicte, en una democràcia madura, és molt forçat’.
L’esquerra abertzale diu que ETA declararà un alto-el-foc definitiu abans de final de desembre
L’advocat sud-africà expert en processos de mediació Brian Currin va explicar ahir que l’esquerra abertzale li havia comunicat que ETA declararia un alto-el-foc definitiu, unilateral i verificable abans de desembre, tal com exigien la Declaració de Brussel·les (pdf) i la de Gernika (pdf en basc i espanyol) de l’esquerra abertzale. En una conferència de premsa, Currin va destacar que després d’aquesta declaració d’alto-el-foc es faria un treball de verificació en el qual ‘seria desitjable que participés el govern espanyol’. Si aquest decidís de no fer-ho, el grup internacional de contacte podria assumir aquesta funció verificadora després de parlar amb els partits polítics bascos.
Currin presenta el grup de contacte internacional
Currin ho va explicar en la presentació del grup de contacte internacional, format per cinc mitjancers europeus, tot i que de moment no se’n saben els noms. Entre els mandats (pdf) del grup hi haurà els de promoure, facilitar i possibilitar la legalització de l’esquerra abertzale i també empènyer mesures que generin confiança, com ara ‘superar les mesures especials que restringeixen l’activitat política i adaptar la política penitenciària a la nova situació transformada’. Un altre punt clar serà el diàleg i la negociació ‘sense condicions i sense un resultat predefinit, subjecte als principis Mitchell’. Un diàleg i negociació entre formacions polítiques que hauria de servir per ‘aconseguir un acord inclusiu per a superar el conflicte polític’.
Brian Currin, mitjancer internacional en els processos de pau d’Irlanda del Nord i de Sud-àfrica, va intervenir en la declaració de Brussel·les i assessora l’esquerra abertzale.
Tanmateix, el vice-president primer del govern espanyol i ministre de l’Interior, Alfredo Pérez-Rubalcaba, va desqualificar la tasca de Brian Currin dient que era un mitjancer ‘entre Batasuna i ETA’ i va reblar que el govern ni volia ni necessitava cap mitjancer en aquest conflicte.
Referint-se al judici d’Otegi, Permach i Álvarez i al fet que Otegi faci més d’un any que és a la presó, Brian Currin va dir que caldria alliberar Otegi, que ha estat ‘un defensor important de les vies no violentes i molt conseqüent amb les seves opinions’, i que era injust que l’acusessin d’enaltir el terrorisme.
