11.11.2010 - 06:00
La secció segona del penal de l’Audiència espanyola comença avui el judici als dirigents de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi, actualment a la presó per una altra causa, Joseba Álvarez i Joseba Permach. La fiscalia els acusa d’haver exalçat el terrorisme amb l’acte i els parlaments que es van fer al velòdrom d’Anoeta (Sant Sebastià) l’any 2004. Però l’esquerra abertzale hi veu un simple judici polític ‘sense cap ni peus’, en paraules del portaveu, Txelui Moreno.
El diari Gara segueix el minut a minut d’aquest judici a través del seu compte a Twitter.
‘L’empresonament d’Otegi i la impunitat en què han restat les paraules de l’ex-president espanyol Felipe González [fa poc va afirmar que havia tingut la possibilitat de ‘fer volar’ ETA] posen en evidència l’actual estat de dret’, diu Moreno, portaveu de l’esquerra independentista basca, a VilaWeb. ‘El govern espanyol fa servir la judicatura com vol; per això ara ha donat un impuls polític al procés, un impuls que condicionarà el judici.’ Així mateix, l’advocadessa dels encausats, Jone Goirizelaia, retreia fa pocs dies que s’hagués trigat sis anys a fer el judici i assegurava que l’elecció del moment no era casual.
La declaració d’Anoeta i el procés judicial
El novembre del 2004 Batasuna va fer un míting al velòdrom d’Anoeta, amb quinze mil assistents, i va presentar una declaració (pdf) propugnant la ‘superació del conflicte per vies exclusivament polítiques i democràtiques’. Doncs bé, la fiscalia de Guipúscoa va ordenar una investigació i el fiscal general, Cándido Conde Pumpido, va avalar l’acusació d’enaltiment del terrorisme.
Els encausats, citats pel jutge el 2006, van dir que aquella declaració havia ‘obert un camí cap a una pau justa, estable i duradora’. Poc després ETA va declarar un alto-el-foc i el maig d’aquell mateix any es va obrir un procés negociador amb el govern espanyol, el qual es va trencar oficialment per l’atemptat de l’aeroport de Madrid (30 de desembre de 2006), per més que ETA digués que mantenia vigent l’alto-el-foc.
No va ser fins dos anys després, el 2008, quan el jutge Eloy Velasco va començar el procés judicial contra Otegi, Permach i Álvarez. Considerava que tots tres havien enaltit el terrorisme perquè en l’acte d’Anoeta s’havia projectat ‘un vídeo recopilatori de membres d’ETA, comunicacions de la banda armada i imatges de dirigents de Batasuna i membres de l’organització morts els últims vint-i-cinc anys’ mentre el públic cridava ‘gora ETA militarra’.
Ara la fiscalia demana per a Otegi, Permach i Álvarez 18 mesos de presó i 12 d’inhabilitació, i el Foro Ermua cinc anys de presó i vint d’inhabilitació. Però la defensa considera que les acusacions no tenen fonament i que només es basen en el ‘dret penal d’autor’; és a dir, que els seus clients són acusats pel sol fet d’haver assistit a l’acte a Anoeta.
Un procés de ‘caràcter polític’
‘Hi havia una proposta de pau que va ser admesa per totes les parts que s’havien assegut a negociar’, explica Txelui Moreno, que recalca que l’esquerra abertzale havia proposat un ‘mètode per a assolir la pau’. De fet, des del primer moment, els encausats i la defensa han dit i repetit que, en l’acte a Anoeta, van proposar un mètode per a resoldre el conflicte sense violència i per vies polítiques i democràtiques.
Fa un parell de dies, en una compareixença a la premsa, Permach va repetir aquesta mateixa idea, i que el judici arribava just en el moment que era a punt de començar ‘un procés de pau i de solucions democràtiques’. Per això els encausats consideren que aquest procés judicial té ‘un caràcter polític’ i que ‘vol entrebancar el procés que ha obert l’esquerra abertzale’. Però també afirmen categòricament que ni una sentència condemnatòria pot aturar ‘aquest camí, que ja no té retorn’.
L’empresonament d’Otegi
Arnaldo Otegi és a la presó des de l’octubre de l’any passat per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusat de voler refer Batasuna. A banda, també és empresonat mentre espera judici per una investigació del finançament d’ETA per Batasuna; i el febrer de l’any passat fou condemnat a dos anys de presó, acusat d’enaltiment del terrorisme, per una intervenció en un acte d’homenatge al pres José Maria Sagardui.
La proposta de l’esquerra abertzale d’un procés democràtic es refermà fa unes quantes setmanes, quan en una entrevista a El País, Otegi va declarar que propugnava una situació ‘sense la lluita armada d’ETA’.
‘Otegi és un militant amb una capacitat reconeguda, que hauria de ser al carrer per a poder aportar la seva visió i idees al procés actual; a més ha estat un dels promotors i més ferms defensors de la via democràtica’, diu Txelui Moreno.
I si el judici que avui comença ‘té una gran transcendència per la importància d’Otegi’, cal recordar que hi ha ‘molts joves que han estat empresonats pel simple fet d’actuar en política’. Finalment, Moreno ha agraït ‘el suport donat a l’alliberament d’Otegi des de Catalunya i d’alguns altres llocs de l’estat’, una al·lusió al manifest signat per personalitats que demanen l’alliberament d’Arnaldo Otegi, publicat fa uns quants dies.
Enllaços
Array
