30.10.2010 - 12:29
Encara que per a molts és conegut com a “Jepi”, Josep Mª Selva Cristià és l’actual davanter de l’OK Blanes d’hoquei patins. Nascut a Barcelona el desembre del 1985, va viure gran part de la seva joventut a Valls. La seva trajectòria sobre patins començava amb només 15 anys jugant com a base al Ripollet. També com a base continuaria l’any següent a l’equip del Cerdanyola. La seva gran capacitat de joc i fort caràcter sobre la pista el portà a debutar amb les seleccions d’Espanya i Catalunya. Tanmateix, l’any 2001 fitxava per 3 temporades pel Júnior del F.C. Barcelona arribant a assolir grans èxits. Després la capital del Segrià fou la seva següent parada. Un total de 4 temporades al Noia Freixenet i durant les últimes dues temporades, peça indiscutible de l’OK Blanes.
Inici irregular de temporada a l’OK Lliga. Setens amb una victòria, un empat i dues derrotes. Quines sensacions té l’equip?
L’equip està il·lusionat amb la nova temporada. Vam començar molt forts guanyant a un gran equip com és el Vilanova però després vam fer un empat i dues derrotes. Enguany participarem a la Copa d’Europa i tot i que sabem que anem justets d’efectius, intentarem estar el més amunt possible en les tres competicions.
Amb 24 anys compleixes la teva segona temporada al CHF Blanes i enguany ja t’has estrenat com a golejador davant el Vilanova i l’Alcoi. Quines expectatives tens personalment aquesta temporada?
A nivell personal els meus objectius són els d’ajudar a que el meu equip guanyi cada partit, que siguem molt competitius i primerament assegurar la permanència i després mirar cap amunt. Està clar que a tothom li agrada fer gols i ser protagonista, però ho canviaria tot perquè el meu equip estigués a dalt.
Una carrera on hi figuren equips com el Noia Freixenet, el Lleida o el Júnior del F.C. Barcelona. Són aquests els millors anys de “Jepi” Selva o encara estan per arribar?
Jo espero que els meus millors anys encara estiguin per arribar, estic content del que porto fet fins ara però no em puc estancar aquí. Ara veig que començo a tenir una certa experiència i vull aprofitar-la per fer uns bons anys d’hoquei. El 2007 va ser un gran any per mi i espero repetir-lo i superar-lo.
Quan te n’adones de la teva destresa amb l’estic? Haguessis pensat mai fer una carrera tan completa?
La veritat és que mai em vaig parar a pensar que em podria dedicar “professionalment” amb això fins que m’hi vaig trobar. Potser quan en vaig començar a ser plenament conscient va ser quan era júnior del Barça, era fix amb el primer equip, feia dues sessions d’entrenament diaris i tres partits els caps de setmana.
Com has dit, el 2007 va ser un gran any. Vas poder anar al Mundial amb la selecció espanyola i et convoquen amb la catalana més d’una ocasió. Com vius aquesta etapa de la teva carrera?
Sempre que et convoquen per anar a alguna selecció és un motiu de gran satisfacció i alegria. No només perquè et recompensen de la feina ben feta sinó també per mi és una manera d’agraïr a totes aquelles persones que m’han ajudat i han confiat amb mi en els moments no tant bons. El dia que vaig rebre la notícia d’anar al Mundial va ser increïble!
Cap la possibilitat de tornar-te a veure vestint aquestes samarretes?
Sempre que em convoquin aniré a qualsevol de les dues seleccions…sens dubte!
A més, ets una gran amant del periodisme. Et costa compaginar les dues professions?
Costa molt quan tenim els viatges fora de Catalunya o de Copa d’Europa. Tot és qüestió de fer equilibris amb els horaris i d’esforç. A Blanes de moment no tinc massa problemes ja que entrenem per les tardes, així puc anar a treballar al matí sense problema.
Costa veure’t per l’Alt Camp o t’hi passes de tan en tan?
Cada cap de setmana i durant les vacances estic a Valls. A la mínima que puc, m’escapo. Espero en un futur poder viure aquí.
Quins valors has après durant la teva carrera esportiva? Creus que cal sacrifici per arribar lluny?
Molt sacrifici, molta humilitat i molt treball. Crec que aquests tres valors són bàsics per fer alguna cosa, no només amb l’esport, sinó per tot a la vida.
