Curaçao i Sint Maarten: dos nous estats al mapa

  • Ahir van desaparèixer formalment les Antilles Neerlandeses

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
10.10.2010 - 20:06

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir, 10-10-10, van deixar d’existir formalment les Antilles Neerlandeses, formades per cinc illes caribenques integrades al Regne dels Països Baixos. Dues de les cinc, Curaçao (amb 150.000 habitants) i Sint Maarten (amb 40.000), han passat a ésser estats independents dins el regne, igual que va fer Aruba el 1986, i disposaran de més poder legislatiu i governamental. Solament la defensa i la política exterior restaran en mans de l’antiga metròpoli. Les tres restants, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, han esdevingut comunes neerlandeses. Els habitants de les Antilles s’havien manifestat aquests últims anys, per mitjà de referèndums, en favor d’aquests canvis.

Curaçao i Sint Maarten tindran a partir d’ara primer ministre, govern i parlament, però conservaran de moment la moneda antillenca, el florí. Per la seva banda, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, que faran servir el dòlar nord-americà, disposaran de consells insulars i els seus vint mil habitants podran participar en les eleccions legislatives neerlandeses.

Amb la desaparició formal de les Antilles Neerlandeses, el govern dels Països Baixos considera que es fa un pas endavant perquè les illes surtin de l’endeutament crònic i es posi fi a les coses que no funcionaven fins ara. L’acord preveu que el govern neerlandès assumeixi el 70% del deute de les Antilles, que s’acosta a 1.700 milions d’euros. Com a mínim durant cinc anys, les cinc illes continuaran essent considerats països i territoris d’ultramar dins la Unió Europea, per mitjà del seu lligam amb el Regne dels Països Baixos. Posteriorment, la UE podrà decidir si els atorga un estatus legal dins la comunitat. 

Tant a Curaçao com a Sint Maarten s’han fet aquest cap de setmana celebracions amb el canvi de la bandera de les Antilles per les locals.

A més del neerlandès i l’anglès, a les Antilles es parla el papiamentu, una llengua criolla amb elements d’espanyol, portuguès, neerlandès, anglès, francès, arawak i influències africanes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any