Rosa Leveroni? Rosa Leveroni!

  • Coincidint amb el centenari del naixement de la poetessa la seva obra es posa a l'abast del públic i dels experts

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
16.09.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest 2010 fa cent anys del naixement –i vint-i-cinc de la mort– de la poetessa Rosa Leveroni (Barcelona, 1910 – Cadaqués, 1985). És una autora poc coneguda i poc llegida, entre més coses per la dificultat de trobar les seves obres. L’acte central del centenari es farà el 2 d’octubre a Cadaqués, i consistirà en un homenatge popular al matí i en una sessió acadèmica a la tarda. Durant la sessió acadèmica es presentarà ‘Obra Poètica Completa’ de Rosa Leveroni, publicada per l’editorial CCG de Girona (programa, pdf). L’acte té el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

.

L’editor de CCG, Quim Curbet, estrena la nova col·lecció ‘Vincles’ amb l’obra de Leveroni: a l’abril va editar-ne la poesia essencial, una antologia, destinada a tothom; i ara té a punt d’aparèixer ‘Obra Poètica Completa’, a cura d’Abraham Mohino, el màxim especialista en l’obra de Leveroni. ‘Obra Poètica Completa’, un volum de més de cinc-centes cinquanta planes, inclou una introducció de Mohino, un epíleg de Vinyet Panyella i els pròlegs de les obres de Leveroni escrits per Carles Riba (1938), Salvador Espriu (1952) i Maria Aurèlia Capmany (1981).

Els actes de record i de recuperació de Rosa Leveroni i de la seva obra van començar l’1 d’abril, coincidint amb la data del seu naixement. De llavors ençà hi ha hagut un seguit d’actes, actuacions, lectures, i una petita exposició itinerant preparada per l’Institut Català de les Dones. Explica Vinyet Panyella, coordinadora del programa: ‘Rosa Leveroni és poc coneguda i poc llegida, perquè la seva obra era inaccessible; per això hem volgut que el centenari del seu naixement ajudés a posar en valor la seva obra i a contextualitzar-la en el sistema literari català. Perquè, per tot de raons sumades, va ser silenciada durant dècades, fins a principi dels anys vuitanta, quan es va recuperar a través de la literatura de gènere. I després el Premi de Poesia ‘Cadaqués a Rosa Leveroni’, que fa vint-i-un any que s’organitza, també li ha donat visibilitat.’

Vinyet Panyella aporta quatre notes sobre la figura de Leveroni:

‘Rosa Leveroni provenia d’una família burgesa vinculada a la indústria del ferro. És una noia dels anys trenta que decideix el seu futur i tria la carrera de bibliotecària, que en aquella època era una professió emergent, prestigiada, que la vinculava amb tota una sèrie d’intel·lectuals de relleu del moment: Carles Riba, Ferran Soldevila, Lluís Nicolau d’Olwer… És a l’escola de bibliotecàries on s’adona que la literatura existeix i on comença a escriure uns dietaris i una obra poètica de pedra picada. L’obra anava adreçada a Ferran Soldevila, de qui es va enamorar. Però la seva poesia va més enllà de l’anècdota: Leveroni fou una escriptora de cap a peus.’

‘El 1938, en plena guerra, va publicar ‘Epigrames i cançons’, que portava una carta-pròleg de Carles Riba. En aquest llibre de poemes ja es veu que Leveroni tenia una veu literària pròpia, que partia d’una mirada cap endins correlacionada amb el paisatge. Després de la guerra Leveroni va ser represaliada, va perdre la feina i no va tornar a exercir de bibliotecària. Llavors es va dedicar a escriure, amb una pulsió poètica molt potent: començava la seva època elegíaca, marcada per la pèrdua de la pàtria i per l’exili que vivia el seu estimat Soldevila.’

‘A partir dels anys quaranta es converteix en poeta de la resistència i es vincula amb més deixebles de Carles Riba, com ara Frederic-Pau Verrié i Joan Vinyoli. Va col·laborar a la revista Ariel i amb Josep Palau i Fabre, i fou l’encarregada de mecanografiar ‘Les Elegies de Bierville’ de Carles Riba, que es van editar aquí, secretament, durant el l’exili del poeta. Leveroni forma part d’aquesta generació perduda dels anys 50.’

El 1952 publica ‘Presència i record’, un volum que recull tota l’obra que creu que ha de publicar. El pròleg, l’hi fa Salvador Espriu, que l’elogia com a poetessa, i això li dóna una gran seguretat. Leveroni també tradueix ‘Terra gastada’ de T. S. Elliot. Quan el 1959 mor Carles Riba, comença un període nou en què literàriament el personatge d’influència passa a ser Salvador Espriu, però en què els preceptes que marquen la poesia del moment són molt lluny de la poesia de Rosa Leveroni. El grup de poetes influïts per Riba es va dissoldre, alhora que apareixia el realisme social que marcava un nou cànon, segons els preceptes de l’antologia dels poetes catalans de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet.’

‘Comença un període molt dur per a ella, un període de replegament. Viu a Portlligat, va escrivint, però no té gaires esperances de publicar. No serà fins el 1981 que sortirà una edició de la poesia de Leveroni a càrrec de Maria Aurèlia Capmany, i Helena Valentí li publica un recull de contes a Edicions la Sal. També és un moment en què rep la Creu de Sant Jordi i l’Associació d’Escriptors i l’Institut Britànic li fan homenatges. Però no li va durar gaire el gaudi del reconeixement, perquè es va morir el 1985.’

Vinyet Panyella conclou: ‘S’haurà de tenir en compte l’aportació de Leveroni. La seva força poètica no pot quedar reduïda a una història amorosa.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any