Protestes voladores

VilaWeb
Martí Crespo
22.04.2010 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El pas del cap del Partit Conservador britànic i candidat a primer ministre a les eleccions del 6 de maig, David Cameron, per una escola a Cornualles, dimecres, va ser al final més noticiable que no es preveia. Mentre visitava el centre, un estudiant de setze anys li va llançar un ou des de la distància (crònica i vídeo), sembla que per mostrar el descontentament amb els polítics. L’ou es va esclafar a l’espatlla de Cameron, que s’ho va prendre amb prou sentit de l’humor: ‘Ara sé què va ser primer, la gallina i no l’ou’, va comentar, lligant l’atac volador de l’estudiant amb la presència durant tota la jornada d’un reporter del diari Daily Mirror vestit de pollastre. No és una acció de protesta aïllada, la de l’ús dels ous. De fet, en anglès hi ha el terme ‘egging’, com també el concepte ‘shoeing’ (llançament de sabates). Però, de tots els mètodes de protesta i ridiculització amb objectes voladors, és el pieing el que té més tradició i seguidors.

Els pastissos de nata o crema, efectivament, han estat l’arma predilecta d’individus i de grups per a desacreditar polítics, empresaris i personalitats de tots els àmbits de la societat. Al voltant dels cremosos pastissos, s’han arribat a constituir organitzacions anarquistes especialitzades en la denúncia de persones, companyies o institucions per mitjà d’una bona quantitat de nata. Entre aquestes hi ha la difunta Biotic Baking Brigade (BBB), que a la darreria dels anys 1990 va atacar l’informàtic Bill Gates, alguns batlles de San Francisco, predicadors homòfobs, economistes neoliberals, monarques (com el rei de Suècia), periodistes conservadors, presidents de companyies com Monsanto i polítics com el primer ministre canadenc Jean Chrétien.

El ressò mediàtic de les ‘protestes ensucrades’ ha ajudat, i molt, a difondre aquesta mena d’accions per tot el món. Ho demostra aquest mapa de la ‘internacional anarquista pastissera’. Al Canadà i el Quebec, per exemple, va ser molt actiu el grup de sàtira política dels Entartistes, dirigit pel conductor de ràdio Benoit Foisy (Tartagnan), l’artista Patrick Robert (Pop-Tarte) i François Gourd, co-fundador del Parti Rhinocéros. Els Entartistes, inspirats en el veterà ‘pastisser’ belga Noël Godin (àlies Georges Le Gloupier), tenia en el punt de mira dels seus pastissos figures polítiques i culturals. Van rebre molts polítics, com el mateix Jean Chrétien, a més de l’actor Sylvester Stallone, durant una ronda promocional al Canadà el 1998. De grups actius, també n’hi ha hagut als Països Baixos (TAART, Tegen Autoritaire Anti Revolutionaire Types) i França (MouvemenT Al-Qaitarte).

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any