09.04.2010 - 06:00
El Parlament europeu va adoptar el 31 de gener de 2008 una resolució perquè s’apliqués una estratègia comuna al respecte dels deu milions de gitanos que hom calcula que resideixen als vint-i-set països de la UE. Han passat dos anys i els avenços encara són pocs en matèria de lluita contra la discriminació, l’exclusió i el racisme, que perjudiquen aquesta important minoria. Per mirar de canviar la situació ahir, Dia Internacional del Poble Gitano, va començar a la ciutat andalusa de Còrdova la segona reunió ministerial europea sobre la població rom. A partir de dades lingüístiques i genètiques se sol situar l’origen dels gitanos al nord-oest de l’Índia, d’on se suposa que van sortir el segle X cap a ponent. El nomadisme els va ajudar a escampar-se per tots els racons del continent europeu (el primer document de la seva presència al nostre país data del 1425) i a passar, més endavant, a terres americanes, però també els ha fet més difícil la integració a les societats d’acollida.
Des de l’edat mitjana, els gitanos han estat víctimes de persecucions i vexacions permanents, l’última durant la Segona Guerra Mundial, quan els nazis van intentar-ne l’extermini amb l’assassinat de mig milió als camps de concentració.
Aquest antic grup nòmada, actualment sedentari en un 90%, lluita ara pel reconeixement dels seus drets com a poble al si de la Unió Europea, però, a diferència de moltes reivindicacions nacionals, la del poble rom no va lligada a un espai territorial concret. I no és pas l’únic cas de l’Europa comunitària.
A l’extrem septentrional de les penínsules escandinava i de Kola, en un extens territori de 670.000 quilòmetres quadrats entre Finlàndia, Noruega, Rússia i Suècia, hi resideixen vuitanta mil samis, un poble indígena de llengua finoúgrica que durant molts segles ha practicat el nomadisme. Ara mateix, una bona part de la població sami és sedentària, però alguns grups encara es mantenen nòmades gràcies a la tradicional activitat ramadera amb rens. El seguiment dels ramats ha estat una font constant de maldecaps per a aquest poble d’ençà de la fixació de les fronteres que partionen el seu ampli territori de pastures, que més d’una vegada s’han resolt amb tractats interstatals específics per a afavorir el pas fronterer dels samis. La regió cultural tradicionalment habitada pels samis és anomenada Sápmi, però no té ara com ara cap delimitació geogràfica oficial.
A la llista de pobles nòmades de la UE, s’hi poden afegir els lucht siúil, una petita comunitat d’origen irlandès i amb parla pròpia, que tradicionalment ha practicat el nomadisme per les illes Britàniques. Actualment n’hi ha uns vint-i-cinc mil a Irlanda, uns quinze mil a la Gran Bretanya i uns deu mil als EUA, la majoria ja sedentaris.
Enllaços
Array
Array
