17.03.2010 - 06:00
Obrint Pas torna a enfilar-se en un escenari del país després d’un any i mig de no fer-ho. El febrer de l’any passat va anunciar que es prenia sis mesos de descans per ‘agafar forces’, però en tot aquest temps els membres del grup s’han dedicat a fer coses diverses, des de produir un disc, o de col·laborar amb alguna altra formació musical, a escriure un llibre. Aquests últims mesos el grup de Benimaclet ha rondat per escenaris de tot Europa, però no pels de casa. L’excusa per a tornar-hi és el començament de la ‘Gira‘, que l’ha motivat a fer la seva ronda particular. Parlem amb Xavi Sarrià del passat, del present i del futur d’un dels grups més notables del país, i també de la seva dedicació a l’escriptura.
Què heu fet en tot aquest temps sabàtic?
En realitat, no ens hem aturat del tot, perquè hem fet alguns concerts a Europa i hem anat a Palestina. Però sí que hem aprofitat l’ocasió per desconnectar de la rutina de la banda i fer coses diferents, com ara viatjar o, simplement, allò que ja no teníem costum de fer.
Heu arribat a pensar si l’aturada seria definitiva?
Sí, quan vam parar, vam pensar en la possibilitat de no tornar. Però crec que mai no ho vam arribar a considerar com una cosa definitiva. De fet, tampoc no ho descartem ara. No té sentit de perpetuar les coses perquè sí. Ara ens fa il·lusió de prosseguir, doncs prosseguim, però no sabem fins quan.
A la web dieu que ha estat una aturada necessària…
Sí, és que hem passat tota la vida junts! I després de disset anys, ens calia aturar-nos, desconnectar, escampar la boira i pensar en el nostre futur: què volíem fer, si volíem continuar o no, i poder reflexionar a distància.
I què heu decidit?
De moment, tenim intenció de fer un altre disc. Ja hem començat a treballar algunes cançons i la veritat és que ens sentim motivats. Però tampoc no sabem fins quan continuarem. Ara hem decidit de tornar-nos a ajuntar-nos perquè teníem ganes de tocar, una altra vegada. La cosa més important és que sempre hem fet allò que ens ha motivat: fem un disc, perquè ens ve de gust; quan vam voler fer un disc en directe, el vam fer; i quan vam decidir que era millor aturar-se, també. Sempre hem tingut la llibertat de fer allò que ens venia de gust en cada moment.
Quan sortirà aquest nou disc?
Ui, encara no hi ha res decidit. De moment, tenim algunes cançons. Durant aquest temps d’aturada cadascú ha fet cançons pel seu compte, i ara anem recuperant totes les idees i donant-los forma.
El teu primer llibre, ‘Històries del paradís‘, ja és a la tercera edició, i durant aquest temps no has deixat d’escriure. Tindrem aviat un nou llibre teu?
He treballat en una novel·la, però ara em dedique de ple al grup i l’he deixada a la nevera. El cas és que escriure em motiva molt i és un camí que vull continuar.
De què tracta, la novel·la?
Només puc dir que és una novel·la amb un punt futurista i molt simbòlica, que vol seguir una mica ‘1984’.
Hi trobarem el caire reivindicatiu d’Obrint Pas i teu?
No crec que fem música reivindicativa, ens limitem a parlar de les coses que ens toquen la fibra i provem de desfogar-nos, siga amb cançons o, en el meu cas, escrivint històries. Jo escric d’allò que em passa i sent, i aquesta novel·la parla de mi, de la nostra generació, de sentiments, i també hi ha molt de simbolisme.
En aquests disset anys plegats, heu esdevingut una de les bandes sonores d’una generació. És gaire responsabilitat?
Nosaltres no ho portem del tot bé, això de les responsabilitats… (riu). No ens agrada pensar que som un referent, perquè som, simplement, un grup d’amics de sempre que continuem tocant. Ara, sí que ens sentim orgullosos, perquè vam començar que pràcticament no hi havia res, sobretot al País Valencià, i entre tots hem bastit una escena musical molt potent. Ho subratlle: entre tots.
