Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  12.03.2010  13:51

L'envelliment de la xarxa secundària, causa de l'apagada

Puigcercós acusa Montilla de desviar l'atenció amb la MAT · Fecsa-Endesa s'escuda en l'absència de la línia, però detalla que les avaries es concentren a la xarxa secundària, no de en la de transport

Men?ame
 

Tant els responsables de Fecsa-Endesa com el president de la Generalitat, Jose Montilla, han assegurat aquests dies amb la MAT, el desastre elèctric hauria estat molt menor. Però tal com ha denunciat els batlles afectats i la mateixa companyia, els danys els ha patit la xarxa secundària, i no l'alta tensió o la línia de transport. Precisament el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha acusat avui el president Montilla de desviar l'atenció amb la MAT. 'Li he demanat al president que no barregi els debats, perquè totes les avaries que han causat l'apagada han estat en la xarxa de distribució i no en la línia de transport', ha dit Puigcercós en una compareixença al parlament.

'La MAT és la columna vertebral que unirà Espanya amb França i farà que Girona deixi de ser la zona de més risc de la Península', va afirmar el conseller delegat d'Endesa, Jose Luis Marín, el qual no va dubtar a assegurar que 'si [la línia] s'hagués construït a temps no ens trobaríem en aquesta situació'.

Però la MAT, soterrada o no, no formaria part d'aquesta xarxa secundària que ha quedat tant malmesa pel temporal. Tal com ha descrit el mateix director general de Fecsa-Endesa, tots els problemes es refereixen a la xarxa secundària i no a la xarxa de transport provinent de Vic. Aquesta xarxa de transport, que és la que serà substituïda per la MAT, i que és l'única controlada per Red Eléctrica (i no per Fecsa-Endesa), sofrí una avaria que fou reparada dimarts a primera hora de la tarda. A partir d'aleshores, el distribuïment elèctric va queda en mans de les xarxes de distribució locals de mitja tensió. 'Les xarxes de mitja tensió tenen moltíssims anys. A les comarques de Girona tenen una extensió de 3.000 quilòmetres, i un 60% d'aquestes instal·lacions han quedat malmeses', ha dit Rovira en declaracions a Catalunya Ràdio.

'Dir ara que amb la MAT no hauria passat és fer demagògia'

Batlles de la zona com Estanislau Puig (PSC), de l'Escala (Alt Empordà), qualifica la situació d'excepcional per la gran nevada, però explica que el poble va passar 'de la paciència dilluns a la tarda a la indignació dimecres al matí'. La llum, a l'Escala, va tornar dimecres al vespre (vegeu aquest reportatge, en el qual s'hi retraten diferents situacions de l'apagada, entre elles la d'un bar de l'Escala). Per Puig, és evident que la xarxa secundària no està dimensionada i explica que les torres de mitja tensió que arriben al poble 'van quedar arrasades, molt probablement perquè eren de l'any de la picor i només en pintaven el formigó de tant en tant perquè semblessin noves. Hi ha una manca clara de manteniment'.

Puig considera 'lamentable la batalla política de declaracions sorgida arran de l'apagada' i diu que dir ara que amb la MAT no hauria passat és 'fer demagògia'. 'No podem saber què hauria passat amb hipotètics d'aquest estil, però aquí les avaries han estat a la xarxa local.' A l'Escala, l'ajuntament ha organitzat un sistema que centralitza les reclamacions dels veïns.

'Si volen instrumentalitzar la MAT, que la soterrin'

'Diuen que la culpa és de la MAT; doncs amb el que costarà aquesta apagada, segur que es poden soterrar molts quilòmetres de la MAT, com han fet a la Catalunya Nord'. Aquestes paraules, el batlle de Crespià (Pla de l'Estany), Xavier Quer (CiU), que també és portaveu de l'associació de batlles afectats per la MAT, mostra la indignació per la 'lamentable instrumentalització que fan ara de la línia per als seus interessos com a empresaris'.

Quer, que explica que ha estat en contacte amb molts batlles de les comarques nord-orientals arran de la nevada, totes les avaries han estat a les xarxes locals de distribució, controlades per Fecsa-Endesa. 'Amb MAT o sense el resultat hauria estat el mateix', diu, i advoca per no pervertir el debat. 'Converteixen les víctimes en culpables, quan el que ha passat aquí és que no hi ha hagut cap mena de manteniment durant molts anys'.

'A la companyia no se li exigeix allò que se li ha d'exigir'

En aquest sentit també s'ha manifestat el batlle de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), Lluís Sais, per qui parlar ara de la MAT és una manera de desviar l'atenció. 'A la companyia no se li exigeix allò que se li ha d'exigir', ha declarat a TV3.

El batlle de Santa Llogaia (Alt Empordà),  David Bahí (CiU), creu que la vinculació de la MAT amb el destastre d'aquests dies és 'una presa de pèl'. A més, Bahí explica que 'els ciutadans estan cansats de què es jugui amb els seus sentiments'. 'Demagògia com aquesta és la que genera desafecció i desconfiança la gent ja no accepta que se l'enganyi més.'

El portaveu de No a la MAT, Joan Martí, també és de la mateixa opinió. Ha dit a VilaWeb que les referències a la MAT per justificar els problemes de servei elèctric eren absurds. 'Aquí grinyola el sistema de distribució, el de la xarxa, l'energia propera al ciutadà. La xarxa de distribució és obsoleta, vella, mancada d'inversions, i aquest ha estat el principal problema', ha opinat. 'Ara es queixen que la inversió per reparar els danys serà de cinquanta milions. No és més lògic que vagis invertint en bones torres i en un manteniment adequat?', es pregunta. I afegeix: 'El govern ha d'obligar les companyies a fer les coses bé i a fer un seguiment'.

El soterrament, massa car

Cal recordar que col·lectius contraris al projecte de la MAT han advocat durant anys pel soterrament de la línia, un sistema que les elèctriques han refusat argüint que era una infrastructura massa cara, causant una forta polèmica al territori. Vegeu aquesta entrevista amb l'estudiós de la MAT, Moisès Jordi, el qual en defensa el soterrament total, i aquest reportatge, en el qual veïns afectats per la línia deploren les polítiques portades a terme per a la seva construcció i també en demanen el soterrament.

Men?ame