Orient Express: fi de trajecte

Inspirant-se en els trens nocturns de luxe que George Mortimer Pullman havia posat en marxa als EUA en ple segle XIX, l'empresari belga Georges Nagelmackers va fundar el 1876 la Compagnie Internationale des Wagons-Lits. La idea era impulsar luxoses línies de llarg trajecte pel continent europeu: Nagelmackers hi posava els vagons (veritables hotels sobre rodes amb totes les comoditats) i les companyies ferroviàries de l'època, les vies, estacions i locomotores. El 1883 va començar a rodar la línia més famosa de Wagons-Lits, l'Orient Express, que enllaçava la capital cultural europea, París, amb la porta de l'Orient, Constantinoble. Els passatgers, durant quinze dies, passaven per Estrasburg, Munic, Viena, Budapest, Bucarest i Giurgiu, on creuaven el Danuvi amb ferri fins a Ruse (Bulgària). Des d'allà, un segon tren els duia fins a Varna i, amb vaixell de vapor, arribaven a la destinació final (mapa).

A banda l'Orient Express original, Nagelmackers va impulsar el Simplon Orient Express (amb Calais i Istanbul o Atenes als extrems) i el famós Transsiberià, que des de 1916 recorre els 9.288 quilòmetres entre Moscou i Vladivostok. L'Orient Express va superar guerres mundials i telons de ferro, però no va poder fer res contra la pressió dels trens diürns de gran velocitat. El 1977 va començar a perdre embranzida quan es va escurçar el trajecte inicial de París a Viena, i els luxosos vagons històrics van quedar encara més enrere. El nom, tanmateix, es va mantenir fins i tot el 2007, quan París va deixar de ser l'estació de referència i l'Orient Express va passar a enllaçar de nit Estrasburg i Viena... Fins aquesta setmana: l'EuroNight 461 'Orient Express' dels ferrocarrils austríacs ha vist com dilluns passat queia definitivament el mític nom encunyat fa cent vint-i-sis anys per Nagelmackers.

Desaparegut també nominalment de la xarxa ferroviària, doncs, l'Orient Express queda des d'ara definitivament lligat al record, com a principal referent del glamur sobre rodes i com a gran exemple de la passió per l'Orient que hi va haver a l'Europa del final del segle XIX i el principi del XX. Hi van contribuir, a forjar-se aquesta imatge, novel·les de misteri com 'Assassinat a l'Orient Express' (1934) d'Agatha Christie i 'El tren d'Istanbul' (1932) de Graham Greene.

Per a recordar l'Orient Express, és molt útil visitar la web Seat Sixty-One, de l'anglès Mark Smith, on hi ha publicat un interessant article sobre el tren insígnia de la Compagnie Internationale des Wagons-Lits. S'hi esmenten dades cronològiques, anècdotes, detalls i bibliografia sobre les línies impulsades per Nagelmackers. Com explica Smith, des de 1992 hi ha un tren turístic anomenat Simplon Orient Express (fotos, vídeo i vídeo), però sense lligam directe amb la línia de Wagons-Lits que sortia de Calais cap a Istanbul o Atenes.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF