Feliĉan Esperanto-tagon!

Redacció

16.12.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A les més de cinc mil llengües que hom calcula que es parlen a tot el món, hi ha qui n’hi ha sumat i n’hi suma de noves. Exactament això féu Ludovic Lazarus Zamenhof, metge oftalmòleg i filòleg jueu que va néixer fa cent cinquanta anys a Białystok (actualment, Polònia), i conegut sobretot per haver estat el creador de la llengua dissenyada més estesa i reeixida, l’esperanto. La comunitat esperantista, per commemorar el naixement de ‘Doktoro Esperanto’ (el pseudònim usat per Zamenhof en el primer llibre en què detallava l’esperanto, ‘Unua Libro‘, de 1887), va decidir, fa anys, que el 15 de desembre seria el Dia de Zamenhof, i el celebra amb aplecs i conferències com la que va dur a terme ahir la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya en col·laboració amb l’activa Associació Catalana d’Esperanto.

L’esperanto, que no pretén pas substituir cap llengua, sinó ser un idioma internacional auxiliar, es basa en la facilitat d’aprenentatge. Té un vocabulari format per arrels de llengües indoeuropees (un 75% prové del llatí i de les llengües romàniques, un 20% de les germàniques i el 5% restant, de les llengües eslaves i del grec), una gramàtica basada en setze regles, un alfabet estrictament fonètic (cada so es representa amb una lletra), una estructura lògica i manca d’excepcions. Gràcies a tot això, actualment sembla que hi ha uns dos milions de persones capaces de parlar o de llegir la ‘lingvo internacia’ ideada per Zamenhof.

La vitalitat de l’esperanto, un segle i mig després d’haver estat creat, té a veure, sens dubte, amb l’àmplia comunitat de parlants, molt activa històricament, i que ha sabut adaptar-se a la nova era d’internet. La xarxa, ara mateix, és el millor difusor de l’esperantisme, atès que s’hi apleguen milers de recursos de tota mena. Hi ha ràdios, canals de televisió i revistes, servidors de xat, índexs, portals de música i literatura, cursos en línia, traductors automàtics, agregadors de notícies… I la Wikipedia i Google, és clar, en tenen versions específiques.

Enllaços
Array
Array
Array

Recomanem