Neix la plataforma ‘Universitat per a Tothom’

Aquesta setmana s’ha presentat la campanya ‘Universitat per a tothom‘, que aplega estudiants, professors i PAS de diferents universitats catalanes amb ganes de reflexionar sobre l’actual fórmula de l’educació superior. El finançament públic ínfim i la manca de democràcia interna són els dos principals problemes que tenen les universitats catalanes, tal com exposa el manifest fundacional de la plataforma.

Francisco Fernández Buey, catedràtic de Filosofia Moral i Política i director del Centre d’Estudis dels Moviments Socials de la UPF; Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada de la UAB; i Josep Ferrer, catedràtic de Matemàtica Aplicada i ex rector de la UPC, van aportar els respectius punts de vista sobre com hauria de ser la universitat pública en l’acte de presentació de la nova plataforma ‘Universitat per a tothom’. Aquesta campanya, nascuda arran de les trobades entre grups d’estudiants de les diferents universitats públiques catalanes, just després de les mobilitzacions contra Bolonya d’ara fa nou mesos, té l’objectiu de ‘posar de manifest la mutació que experimenta la universitat pública’. Una mutació que, segons els impulsors de la campanya, es basa en ‘una progressiva davallada en el finançament públic de la universitat i en la concentració de poders en petits equips tècnics de gestió’.

Els integrants de la plataforma nounada -estudiants, professors i personal d’administració i serveis d’alguns centres universitaris catalans-, expliquen que treballaran per informar, crear espais de debat i sensibilitzar  la comunitat universitària de la necessitat que augmenti el finançament, la democràcia interna i l’autonomia de les universitats públiques.

Veus per al debat

‘Les principals mancances de l’educació superior són el finançament i la poca democràcia interna’, afirma un dels portaveus de la campanya, Oriol Arcas. Per a ell, ‘tot i que sempre hi havia hagut empreses privades a la universitat, mitjançant l’externalització dels serveis, avui s’està accentuant la fusió entre la universitat i el món empresarial, perquè la manca de finançament requereix l’entrada de més capital privat per acomplir nous projectes, com els parcs científics o els campus d’excel·lència’. I afegeix que avui ‘els òrgans col·legiats i els canals de participació universitària s’han anat reduint’.

L’ideal d’universitat pública que vindiquen els membres de la plataforma és el d’una universitat ‘amb autonomia, especialment autonomia econòmica, que la faci autosuficient’. I la recepta que proposen per assolir aquest repte es basa en l’increment del finançament públic, adequant-lo al d’altres països europeus: ‘fa deu anys que es destina només l’1% del PIB a finançar les universitats públiques, i ara que es parla de convergència europea, creiem que caldria que es convergís en matèria de finançament i de beques, i això suposa l’increment del finançament a l’1,7% del PIB, aproximadament’, diu Arcas. Respecte la democratització de la universitat, per als integrants de la plataforma és important que es recuperi la figura del claustre com a òrgan de decisió i no només de representació. ‘L’equip de direcció, que avui sosté tot el poder de decisió, hauria de ser un equip de gestió i gerència que implementés les línies definides al claustre; també caldria fomentar els canals de participació i convertir la universitat en una autèntica escola de democràcia’, apunta Arcas.

Enllaços
Array