30.11.2009 - 06:00
Allò que havia de ser un xou mediàtic, una nova conferència de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) que palesés el Consens de Washington, va esdevenir la primera gran lluita del moviment contra la mundialització. El 29 de novembre de 1999, la ciutat nord-americana de Seattle, icona del postmodernisme, es va omplir de gent de tot del món, convocada via xarxa, contrària al sistema neoliberal. La reunió de ministres no es va poder fer, i va començar, doncs, una nova etapa del moviment contrari a la mundialització neoliberal.
Desenes de milers de persones, provinents de sindicats i de tota mena d’organitzacions socials, van engruixir les mobilitzacions de Seattle (Washington), que van tenir lloc del 29 de novembre al 3 de desembre de 1999. L’objectiu dels manifestants, que van voler mantenir-se al marge dels partits polítics, era fer fracassar l’anomenada ‘Ronda del Mil·leni’ de l’OMC, una trobada de ministres d’economia que havia de servir per consolidar el sistema neoliberal. Aquella fita va ser insòlita perquè no va ser convocada exclusivament pel moviment sindical, com menava la tradició, sinó per un grup molt ampli i heterogeni d’organitzacions socials: sindicats, entitats ecologistes, estudiantils, feministes, pacifistes, a favor dels drets humans, etc. Malgrat la diversitat, tots els convocants coinciden en dues qüestions: que l’OMC és un poder mundial molt influent, i que les decisions d’aquest organisme tenen efectes malsans.
‘N-30’ o la Lluita de Seattle
Si bé els carrers de la ciutat nord-americana s’ompliren espontàniament de protestes durant cinc dies, el 30 de novembre hi va haver la manifestació més massiva, que va reunir entre 40.000 i 100.000 persones, i que va ser batejada com l”N-30′ o la ‘Lluita de Seattle’. Els ciutadans van impedir l’entrada al Teatre Paramount dels 3.000 delegats de l’OMC, i també del secretari general de l’ONU en aquell moment, Kofi Annan, i de la Secretària d’Estat, Madeleine Albright. Aquella feta va inspirar el ‘Dia d’Acció Global’ (Global Action Day), que té lloc cada 30 de novembre.
Fi de la ‘pax’ neoliberal i inici d’un nou cicle antimundialització
La lluita de Seattle va canviar molts aspectes de l’anomenat procés de mundialització. Si durant els anys 90 aquest procés tenia un caire molt comercial i es vehiculava per mitjà de les empreses transnacionals i els grans grups financers mundials, a partir d’aquell moment, els defensors de la mundialització liberal van estendre les propostes a altres àmbits, com ara el laboral, el medi, els drets humans, etc. Però Seattle també va transformar les aliances dels moviments contraris a aquesta mundialització. Per primera vegada s’havien unit les organitzacions sindicals i les ambientals (amb el lema ‘tortugues i camioners units per un fi‘), i aquesta sinèrgia va permetre la celebració, l’any 2001, del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, i dels fòrums socials, mundials i locals, successius, englobats amb un lema comú: ‘un altre món és possible’.
Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
