Catalans en minoria (Xavier Deulonder i Camins)

  • L’encara vicepresident de la Generalitat —no del govern perquè, de govern, només en tenen els estats— Josep Lluís Carod-Rovira afirma el seu temor que, dins de Catalunya, els catalans acabin sent una minoria davant la presència massiva d’argentins, romanesos, marroquins, uruguaians, espanyols, etc., cosa que, en opinió seva, només pot evitar-se mitjançant la renovació del catalanisme, que, segons ell considera, “fa una mica de pudor de resclosit”...>>

VilaWeb
Redacció
06.12.2009 - 12:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dm. 5 de desembre del 2009 (matí)

Segons ho considera Carod-Rovira, “Falla que aquest catalanisme ha volgut copiar coses del nacionalisme d’Estat sense tenir-ne. I això no té res a veure amb la nostra tradició”. Per començar, no hi ha, ni hi pot haver, diferències entre el nacionalisme d’estat i “l’altre” —el reivindicatiu—; el nacionalisme d’estat és, simplement, aquell que ha arribat a disposar d’unes estructures polítiques amb què defensar —i imposar— els seus principis, i el reivindicatiu el que ha de fer és aspirar a esdevenir nacionalisme d’estat; així, si repassem la història contemporània d’Europa, el nacionalisme txec, per exemple, va ser reivindicatiu fins que, el 1918, va poder esdevenir nacionalisme d’estat, amb la qual cosa va passar a disposar d’un aparell polític que li va permetre convertir en inqüestionables els seus postulats, força discutits mentre va estar vigent l’Imperi Austrohongarès: Bohèmia i Moràvia són el territori de la nació txeca i, per tant, la llengua predominant ha de ser-hi el txec, i no pas l’alemany tal com, fins 1918, havien defensat els partidaris del domini austríac.

El catalanisme ha de basar-se en el fet que Catalunya és una nació amb una llengua i una identitat nacional ben definides perquè, si no, no té sentit; evidentment, el problema és que, tal com qualsevol pot comprovar-ho, hi ha gent que viu i treballa a Catalunya des de fa una colla d’anys però que se sent del tot aliena no ja al catalanisme, sinó a la identitat catalana mateixa fins al punt de considerar-se legitimats a imposar l’ús del castellà o del francès.

Si això passa, no és pas perquè el catalanisme estigui mal formulat sinó perquè, en contra del que s’ha cregut durant tot el segle XX, assolir una autonomia dins d’Espanya no ha proporcionat a Catalunya l’instrument polític necessari per imposar el respecte i l’acceptació de la seva identitat nacional a totes aquelles persones que, procedents d’altres llocs, s’hi han establert; per tant, el nivell de normalitat nacional que aconseguiren els txecs el 1918, els catalans encara no el tenen.

Com que la revolta que Francesc Macià va iniciar a Prats de Molló va triomfar, des de 1926 Catalunya és un país independent reconegut a nivell internacional; per tant, excepte en el cas de persones d’edat ja molt avançada, la pràctica totalitat dels catalans veuen la independència com una cosa que ha existit de tota la vida; naturalment, durant la segona meitat del segle XX, Catalunya ha viscut grans onades immigratòries: espanyols entre 1950 i 1970 —i, per això, la majoria dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona són espanyols o descendents d’espanyols— i, a partir de 1990, magribins, subsaharians, llatinoamericans i europeus de l’est; ara bé, com que en arribar a Catalunya, tots aquests nouvinguts s’han trobat amb un estat independent amb el català com a única llengua oficial i amb una societat catalana monolingüe, llavors, per poder viure i treballar al país, no els ha quedat més remei que integrar-se a la catalanitat, la qual cosa ha començat, com és obvi, per aprendre el català i usar-lo per adreçar-se a la gent del país, la qual, com és lògic, trobaria del tot extravagant que algú pretengués usar com a mitjà de relació amb la societat una llengua que no fos el català; per això, fins i tot a Badia del Vallès, poble sorgit arran de la immigració espanyola de 1950-70, el castellà només el parlen les persones grans entre elles, mentre que hi ha joves que el castellà ni tan sols el saben.

Xavier Deulonder i Camins (15-11-2009)
deulonder@mesvilaweb.cat

——————————–
* Totes les cròniques (que només representen l’opinió dels qui firmen, no són cap editorial) com també les notícies que publiquem, estan sota llicència CreativeCommons que (resum) atorga autorització de reproduir i eventualment modificar-les ANOMENANT-ne la font d’origen de manera molt clara: ‘Vilaweb Catalunya nord’, I SI és de manera gratuïta Creative Commons License
obra de Vilaweb Catalunya nord està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 No adaptada de Creative Commons.
* Si voleu ser encara més informats podeu també anar a mirar actes o entrevistes en català (i sobre Catalunya nord), uns dels més de 300 reportatges i entrevistes al Nettv cat, el complement, tot i que independent, del Vilaweb CN, també de Vilaweb i Partal, Manresa i Associats.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any