José Llull parlarà sobre la figura del faraó en el cicle de conferències sobre l’antic Egipte

Redacció

09.11.2009 - 12:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Hui dilluns 9 de novembre, comença el tercer cicle de conferències sobre l’antic Egipte. A través de José Llull, egiptòleg gandià, els assistents poden gaudir d’aquesta antiga civilització apropant-se als seus fascinants misteris i coneixent la vida dels personatges i mites que protagonitzaren efemèrides històriques.La cita és una vegada al mes, sempre en dilluns i a les 20 hores, en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós. En aquest tercer cicle, la novetat més important és que tots els temes que s’impartiran han estat sol•licitats pel públic assistent als cicles anteriors, de manera que és el mateix públic fidel i assidu, el que esdevé un element actiu i participatiu.

Enguany, el cicle de conferències comença parlant del Faraó: ritus, símbols i insígnies d’un ésser semidiví. Els egipcis el consideraven com una figura de caràcter diví i l’anomenaven bon déu. Tot Egipte pertanyia al Faraó –terres i gents- i el poble l’adorava en vida i mort.

El 14 de desembre, el tema previst serà L’astronomia a l’antic Egipte, on els assistents podran conèixer com els antics egipcis alineaven els seus temples a certes estrelles, com mesuraven les hores de la nit o quines constel•lacions i mitologies plasmaven el cel.

Ja en 2010, l’11 de gener es tractarà sobre La medicina a l’antic Egipte, que fou una de les ciències més valorades i reconegudes en aquella època. Els metges, moltes vegades practicaven conjurs màgics i crides a la divinitat a la recerca de solucions.

Per al 15 de febrer, José Lull té previst parlar sobre el faraó Amenhotep III, l’època daurada a Egipte. En la conferència es podran conèixer les grans obres mestres de l’arquitectura egípcia que es van construir en aquesta època de plenitud.

La següent ponència serà el 22 de març i ens acostarà a un dels personatges més atractius de l’antiguitat: Alexandre el Gran, rei de Macedònia, llibertador i faraó d’Egipte. Els seus èxits militars, la conquesta de l’imperi persa i la seua meteòrica carrera i vida fugaç el convertiren en un heroi llegendari, model de molts reis i governants posteriors.

Per al 19 d’abril, José Llull tractarà sobre la Dona, família i sexualitat a l’antic Egipte. En cap altra civilització antiga, la dona va disposar de tants drets com a Egipte: tenia capacitat per deixar herències al seu capritx, podia comerciar lliurement amb els seus béns personals i tenia drets davant casos de divorci.

Finalment, la conferència que tancarà el cicle serà el 10 de maig i versarà sobre Cleòpatra i el final del somni dels ptolomeus a Egipte. Cleòpatra VII fou l’última reina d’Egipte i amb ella va finalitzar, tràgicament, la dinastia que havia arribat a Egipte de la mà d’un dels generals d’Alexandre el Gran.

Recomanem