26.10.2009 - 06:00
La Magrana publica ‘A flor de pell‘, l’òpera prima de Tània Juste (Barcelona, 1972), una novel·la situada als anys vint i protagonitzada per una noia amb esperit de superació, inspirada en la seva àvia Mercè Nin. Diu Juste: ‘Escric des de l’adolescència. Potser perquè vinc d’una família d’artistes i és una mena d’obligació moral trobar un mitjà d’expressió. El meu és l’escriptura. Els Nin, d’això d’expressar-te artísticament, en diem que és un virus.’Tània Juste pertany a una família de personatges destacats: el seu pare és el dissenyador Lluís Juste de Nin. La seva àvia era cosina germana de l’escriptora Anaïs Nin i del compositor Joaquín Nin, la branca de la família que va emigrar a Amèrica. Tània Juste diu d’Anaïs que va ser una dona molt moderna per la seva època, però que no la va conèixer, perquè tenia cinc anys quan es va morir. En canvi, va tractar molt en Joaquín Nin, sobretot per carta, però també personalment: ‘Em va aconsellar molt en els primers passos de l’escriptura. Ell s’estava a Califòrnia, jo li enviava manuscrits per correu i ell me’ls tornava assenyalats amb color vermell. Això m’honora, perquè en Joaquín era el millor lector dels llibres de l’Anaïs.’
En Joaquín li va donar cap consell? ‘Sí, uns quants. Una frase me n’ha quedat gravada. Li vaig demanar: Què he d’escriure, ficció, realitat? Em va dir: Vés a desconegut per conegut (‘empieza lo desconocido por lo conocido’). O sigui, comença l’exercici de l’escriptura per allò que saps. I, mira, n’he fet cas’.
Barcelona, anys vint. Una noia procedent d’una família de la petita burgesia de la ciutat veu sacsejada la seva vida arran de la mort del seu pare. La mare fa de modista i ella l’ajuda. Han adaptat la part del davant del pis de l’Eixampla per fer-ne un taller de costura. Cusen per poder viure i mantenir el pis. ‘La mare és una dona austera, a qui li costa d’expressar els sentiments. En canvi, la filla, Isabel Fortuny, és una noia plena de vitalitat, que vol conèixer gent i veure món, i que té el somni de ser algú per ella mateixa i de treballar en una gran botiga de moda del passeig de Gràcia.’
‘El personatge s’inspira en la meva àvia, que era una dona excepcional. La meva àvia, com la protagonista de ‘A flor de pell’, va treballar en una de les grans pelleteries de Barcelona. Era l’encarregada de les botigues Farreras. Vaig conviure amb la meva àvia, que em va explicar tot aquest món. He recollit aquesta memòria oral, tant de l’època, com del dia a dia de la pelleteria. També he tret molta informació d’una amiga meva, néta de la família propietària de la pelleteria, des de com es treballava la pell fins a com funcionava una botiga d’alta pelleteria. Home, és un llibre molt documentat: he fet entrevistes amb gent del sector i he begut de l’experiència personal també, perquè m’he dedicat uns quants anys al món de la moda, al costat del meu pare. I, suposo, que per una certa deformació professional, en el llibre faig molta descripció de la moda. Però pensa que el vestir deia molt d’una persona els anys vint, més que no pas ara, que ens podem camuflar més. En l’àmbit de la moda, els anys vint la dona s’allibera: les faldilles es fan més curtes, s’obren perquè la dona pugui caminar més lliurement…’
Tània Juste abans de llançar-se a escriure ha passat pel món de la moda i pel dels viatges culturals organitzats. S’ha llançat a publicar tard: ‘Per poder escriure has d’haver viscut. He necessitat l’experiència en uns altres sectors per conèixer diferents tarannàs. I em satisfà molt quan em diuen que els personatges són psicològicament molt ben retratats. I ara m’hi dedicaré plenament.’
Què creu que diria l’Anaïs Nin del seu llibre? ‘Que no és prou eròtic, potser? A mi, em sembla que li cauria bé la Isabel, la protagonista, perquè és una dona de bandera, moderna, com va ser ella. I en Joaquín des d’algun lloc em somriu i em diu: Continua així.’
