Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  18.10.2009  11:57

Puigcercós culmina la proclamació com a candidat coronant el Puigmal

Hi diu que després de les eleccions Esquerra només pactarà amb qui vulgui un estat propi per a Catalunya

Men?ame
 

El president d'Esquerra i candidat a les eleccions del 2010, Joan Puigcercós, ha arribat al cim del Puigmal, la muntanya més alta del Ripollès amb 2.913 metres, en un gest simbòlic amb el qual culmina la proclamació de la seva candidatura. L'expedició, formada per un centenar de persones entre dirigents polítics, militants, familiars i periodistes, ha caminat durant unes tres hores des de la Vall de Núria fins al cim de la muntanya.

Des del cim del Puigmal, a 2.913 metres, Puigcercós ha dit que ERC només pactarà amb qui estigui disposat a fer 'un pas endavant' cap a la 'construcció de Estat català'. Un dia després que situés l'exercici del dret a decidir sobre la independència en la pròxima legislatura, ha coronat el Puigmal acompanyat per la seva família i un centenar de militants, entre ells membres de l'executiva nacional. Ha fet el cim com a 'metàfora' de l'esforç que caldrà fer per assolir la independència: 'Tothom pot fer el Puigmal si s'ho proposa. Aquest país pot ser independent si ens ho proposem'.

En coronar el Puigmal, Puigcercós ha plantat una senyera estelada al cim, on s'hi ha fotografiat amb el centenar de persones que l'ha volgut acompanyar en la gesta. Entre els acompanyants de Puigcercós, a més de la seva dona i els seus dos fills, destaca la presència del líder d'ERC de Barcelona, Jordi Portabella; l'exvicesecretari general Xavier Vendrell; el director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall i el vicesecretari general Eduard López; els diputats Pere Bosch i Pere Aragonès; el portaveu nacional de les Joventuts d'ERC (JERC), Gerard Coca, entre altres, com l'alpinista català Xavier Arias, expert en l'ascens de vuitmils com l'Everest. Han cridat visques a Catalunya lliure i han entonat els Segadors. Puigcercós els ha encoratjat a treballar amb esforç per coronar un altre cim, el de la independència. No hi eren, en canvi, ni el secretari general de la formació, Joan Ridao, ni ningú de l'entorn de confiança del vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira.



Amb els actes d'aquest cap de setmana a Núria, Esquerra ha tancat el relleu en la candidatura a la presidència de la Generalitat. A l'abril Josep-Lluís Carod-Rovira va renunciar a ser el candidat en favor de Joan Puigcercós; fa deu dies es va saber que el president del partit havia comunicat a Carod que prescindia d'ell a les llistes, i ahir Puigcercós va ser proclamat candidat per un 94% dels consellers nacionals i va anunciar que el dret de decidir seria l'eix vital' del partit. Ho va fer en un discurs (pdf) al qual va assistir Carod, poc abans de marxar cap a Nova York per pronunciar una conferència com a conseller de la Vice-presidència.

En el Consell Nacional, reunit ahir a Núria, hi van assistir tots els membres d'Esquerra al Govern, inclòs Carod-Rovira, a més del president del Parlament, Ernest Benach. L'aclaparadora victòria de Puigcercós, amb 145 vots a favor, 9 en blanc i cap en contra, es pot interpretar també com la benedicció del Consell Nacional a l'exclusió de Carod de les llistes republicanes.

Davant d'aquests dirigents, i d'uns set-cents assistents més, Puigcercós, ja proclamat candidat, va fer un discurs amb to solemne, recordant en tot moment el llegat dels presidents Francesc Macià i Lluís Companys. Va dir que assumia el lideratge electoral d'Esquerra amb 'honor, humilitat i responsabilitat' i amb agraïment pels qui han gestionat l'autonomia els darrers trenta anys, però amb la convicció, va remarcar, que és necessari d'iniciar una 'nova etapa' que fixi 'nous horitzons'.

El dret de decidir, 'eix vital del partit'

'Hem situat el dret de decidir al centre del debat polític', va declarar. Segons va dir, la pròxima legislatura 'els catalans hem de poder exercir el dret de decidir, de decidir la nostra llibertat i de decidir la nostra independència. Hem de poder decidir allò que volem ser, és un dret democràtic. I ha de ser un eix prioritari per nosaltres, al costat de la justícia social i del canvi de paradigma econòmic'.

Puigcercós, que va reivindicar ERC com el 'motor de canvi' de Catalunya, va fer una defensa de les conquestes socials històriques impulsades pels republicans, i va defensar la política com 'l'únic instrument vàlid en democràcia', perquè 'l'absènscia de política és la demagògia'; la política com a eina 'dels que defensem l'honradesa' per combatre 'la corrupció i els corruptors'. 'La dreta no necessita la política: té el poder econòmic, el poder mediàtic i altres poders estratègics' que 'la gent planera mai podrà assolir', va reblar. I va considerar èxits d'ERC que la defensa del concert econòmic i la denúncia del dèficit fiscal siguin al centre del debat polític i que l'independentisme s'hagi dotat de pragmatisme i contingut lluny d'essencialismes'.

Men?ame