Preocupació a la Franja per l’atenció sanitària dels pacients

Alcaldes de la Franja es van mostrar ahir preocupats per l’assistència sanitària que rebran els pacients d’aquesta zona després de la polèmica suscitada després d’una informació publicada en El Periódico de CatalunyaPreocupació en la Franja per l’atenció sanitària dels pacients

Alcaldes de la Franja es van mostrar ahir preocupats per l’assistència sanitària que rebran els pacients d’aquesta zona després de la polèmica suscitada després d’una informació publicada en El Periòdic de Catalunya, on s’afirma que la consellera de Salut, Marina Geli, ha manat una circular als metges lleidatans perquè derivin els malalts molt greus a hospitals aragonesos en comptes dels catalans, que es troben saturats. La informació, a més, desvetlla que el cost del tractament dels pacients de la Franja a Catalunya ascendeix fins als 10 milions d’euros anuals. D’aquesta manera, l’alcalde de Fraga, José Luis Moret, va declarar que aquesta polèmica no hauria de donar-se a causa de que haurien de prevaler els interessos sanitaris, i no els econòmics. “Els pacients han de poder anar on vulguin i on se’ls guareixi i no estar supeditats a restriccions burocràtiques o administratives”, va dir.

L’alcalde de Tamarit, Francisco Mateo, va assegurar que el protocol de 2005 segueix vigent a tots els efectes, i va remarcar que qualsevol ciutadà de les comarques orientals que rebia atenció sanitària a Catalunya podrà seguir fent-ho.

A causa de tota aquesta polèmica, els departaments de Salut d’ambdues comunitats autònomes van emetre un comunicat conjunt en el qual s’assegura que Catalunya i Aragó “mantenen en tots els seus termes l’acord marco de col·laboració per a l’assistència sanitària de la població resident en les comarques limítrofes d’ambdues comunitats”.

A més, en el comunicat es va ressaltar que l’acord no estableix sistema algun de compensació econòmica entre ambdues comunitats pels serveis prestats. El director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Sebastià Barranc, va ratificar l’afirmació del comunicat i va explicar que des dels hospitals de Lleida s’emet una factura per cada pacient que atén i que no té la targeta sanitària catalana. Aquesta factura, que en el seu global representa una despesa de 10 milions d’euros per a Catalunya, “ha de ser abonada pel Fons de Cooperació Interterritorial, en el qual participen totes les comunitats.

Barranc, al seu torn, va negar que s’hagués emès cap circular per a manar els malalts crònics a Aragó, encara que sí que va explicar que s’estan negociant amb la Conselleria de Salut d’Aragó que els malalts que no puguin ser atesos a Lleida, com és el cas dels malalts de tercer grau, siguin derivats als hospitals aragonesos, com el Miguel Servet de Saragossa o el Clínic. No obstant les afirmacions de Barranc, fonts de la Conselleria consultades per aquest mig asseguren que no existeix cap tipus de consigna perquè els malalts que siguin derivats dels hospitals lleidatans siguin traslladats als centres aragonesos.

Actualment, i segons va explicar Barranc, en els centres hospitalaris de la regió sanitària de Lleida, s’atenen unes 30.000 consultes de pacients de la Franja. En aquests moments, per exemple, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova atén a uns 40 pacients de la Franja. Un total de 25.000, a més, són traslladats fins a la Vall d’Hebron o Bellvitge, segons Barranc. El conveni, signat en 2005, afecta a 37 poblacions catalanes i 45 aragoneses.

Iglesias: “El conveni d’atenció sanitària no està en crisi”

El president del Govern d’Aragó, Marcelino Iglesias, va subratllar ahir que el conveni d’atenció sanitària signat amb Catalunya “no està en crisi ni en qüestió”, i va assegurar que les conselleries de Salut d’ambdues comunitats deixaran “molt clara” el seu “bona relació avui mateix”.

Iglesias ha respost així al ser preguntat per la informació publicada ahir pel diari El Periódico de Catalunya.

El president aragonès va atribuir aquesta informació a una “mala explicació” de les converses que mantenen les comunitats en la negociació del model de finançament autonòmic, i va dir que les dues conselleres de Salut estan parlant per a aclarir “perfectament” la situació.

Iglesias ha explicat que els convenis d’atenció sanitària que signen les comunitats autònomes entre si no preveuen el pagament de diners, ja que existeix un fons de cohesió sanitària per a compensar el cost que suposa atendre a malalts d’altres autonomies. “No són acords econòmics, són de col·laboració”, ha recalcat.

Fonts de l’Executiu autonòmic han precisat que la sol·licitud de la Generalitat consisteix que els malalts crònics aragonesos que requereixin estades sanitàries de llarga durada siguin traslladats a centres d’Aragó, però sense que això suposi posar en qüestió l’assistència sanitària prevista en el conveni.

Va ser precisament ahir quan diversos responsables del Consorci Sanitari Aragonès d’Alta Resolució i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a Lleida van mantenir en Fraga una reunió de treball que tenia com objectiu conèixer la cartera de serveis concrets que va a oferir el nou centre sanitari de la localitat i buscar línies de col·laboració entre les dues administracions sanitàries.

El Centre d’Alta Resolució donarà assistència a unes 30.000 persones de les zones de Fraga, Albalate i Mequinensa. Salut ha mostrat sempre la seva intenció que el Centre de Fraga pugui ser utilitzat també pels veïns de les poblacions més pròximes de la província de Lleida, sobre la base del conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.