La Nit de la Memòria recorda l'arribada de les tropes franquistes a Barcelona

Avui fa setanta anys, envaïen Barcelona, per la Diagonal, les tropes franquistes. Així va començar una ocupació i repressió sostinguda fins a la mort del dictador. Amb motiu d'aquesta ocupació, la Comissió de la Dignitat celebra aquesta nit la segona Nit de la Memòria. L'acte serveix per a reivindicar tres figures que van tenir un paper important a la resistència antifranquista: l'historiador Josep Benet, el mecenes cultural Ermengol Passola (vegeu-ne aquesta entrevista) i el poeta Joan Brossa.

L'acte també homenatja Gonçal Reparàs, un geògraf castellà establert a Barcelona, víctima de l'espoli.

En el transcurs de l'acte, presentat per l'actriu Carme Sansa, es lliuren els premis de la Dignitat a Montserrat Armengou i Ricard Belis, per haver contribuït a la recuperació de la memòria; a l'artista Francesc Torres, per l'obra 'Fosca és l'habitació on dormim'; a la Comissió del Centenari de l'Estelada, per l'èxit del Centenari del 2008; i a la Xarxa d'Entitats, per la tasca de recuperació de les quatre columnes de Montjuïc.

Demanen que s'anul·li el procés de Lluís Companys

Deu associacions i vint-i-cinc artistes, historiadors i altres personalitats condecorades amb la Creu de Sant Jordi aprofitaran l'acte per a demanar al president del govern, José Montilla, una entrevista per a exigir-li personalment 'accions decidides' perquè s'anul·li el procés del president Lluís Companys i Jover, ha explicat el portaveu de la Comissió per la Dignitat, Pep Cruanyes.

Les persones que signen el document d'aquesta iniciativa i que tenen la Creu de Sant Jordi són Montserrat Abelló i Soler, Moisès Broggi, Francesc Casares, Neus Català, Isabel Steva 'Colita', Jordi Dauder, Carles Duarte i Montserrat, Henry Ettinghausen, Núria Feliu, Josep Fontana, Avel·lí Ibáñez i Sensarrich, Lluís Martí Bielsa, August Gil Matamala, Joan Guinjoan, Jordi Mir i Parache, Josep Oriol Panyella i Cortes, Rosa Regàs, Marina Rossell, Teresa Rovira i Comes, Carme Sansa, Jordi Soler Galí 'Toti Soler', Toni Strubell i Trueta, Josep Termes, Ricard Torrents i Montserrat Trueta. També el signa Jordi Carbonell, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Setanta anys sense papers

Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió, ha dit a VilaWeb que l'estat espanyol encara no havia restituït uns dos milions de documents espoliats. 'El procés de digitalització és molt lent, però esperem que la devolució es completi enguany.' Cruanyes calcula que els franquistes es van endur del Principat unes cent seixanta tones de documents, la majoria dels quals foren destruïts: 'Potser en tornaran un deu per cent de tots els requisats', diu. Del País Valencià, estima, n'arrabassaren unes noranta tones, també en gran part destruïdes.

La devolució de documents hauria de començar aviat: el govern espanyol va publicar, no fa gaire, un decret disposant-ne la devolució. Els particulars valencians que volen reclamar-los s'han d'adreçar a la Generalitat.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF