Novetats literàries que inauguren l’any

  • S'obre la nova temporada literària, marcada per les traduccions

VilaWeb
Redacció
12.01.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A final de gener coincidiran a Barcelona autors traduïts que es publiquen aquest primer trimestre: Joseph Smith, Michel Onfray, Gilles Leroy, Siri Hustvedt, Sue Grafton, Amelí Nothomb. També podrem llegir les darreres obres de Philip Roth i de Salman Rushdie. Entre els autors nostres arribaran nous títols: de Josep M. Espinàs, de Joan Daniel Bezsonoff, de l’historiador Miquel Barceló, d’Esperança Camps i de Maria Jaén, que torna a la novel·la.Traduccions

Segons l’editorial Amsterdam, ‘El llop’ de Joseph Smith (llegiu-ne un fragment, pdf) va ser un dels fenòmens de la Fira del Llibre de Londres i de Frankfurt del 2007 i ja es troba en deu idiomes. Ara arriba en català, i l’autor passarà per Barcelona el dies 15 i 16 de gener. També en traducció, Edicions de 1984 publicarà ‘Els llibertins barrocs’ fde Michel Onfray, tercer volum de la ‘Contrahistòria de la filosofia’ (serà a Barcelona el 28 i 29 de gener). I la mateixa editorial traurà ‘Alabama song’ de Gilles Leroy (Premi Goncourt 2007), novel·la basada en la tràgica vida de Zelda Sayre, esposa de l’escriptor Francis Scott Fitzgerald (passarà per Barcelona els dies 28, 29 i 30 de gener). Per les mateixes dates (26 i 27 de gener) hi passarà Siri Hustvedt, que fa doblet: Empúries li publica la darrera novel·la, ‘Elegia per un americà’, i Angle, ‘Allò que vaig estimar’. Al febrer arribarà el nou llibre d’Amélie Nothomb, ‘Ni d’Eva ni d’Adam’ amb Empúries (passarà per Barcelona els dies 2 i 3 de març).

La Magrana oferirà un nou títol de Philip Roth, el que fa vint-i-nou, ‘Indignació’, i Bromera, l’últim de Salman Rushdie, ‘L’encantadora de Florència’. Destino edita ‘L’educació sentimental’ de Gustave Flaubert, Edicions de 1984, un nou títol de Balzac, ‘La noia dels ulls d’or’, i Proa aplega en un sol volum tots els aforismes de Joseph Joubert, ‘Pensaments’.

En un altre gènere, el de la crònica, la Campana proposa ‘El factor humà’, amb el subtítol ‘Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació’ de John Carlin, periodista nord-americà establert a Sitges. El volum pot tenir una bona acceptació, car explica com Nelson Mandela va fer de Sud-àfrica una nació a través del rugbi. ‘El factor humà’ tindrà versió cinematogràfica de luxe, sota la direcció de Clint Eastwood, amb Morgan Freeman en el paper de Mandela i Matt Damon fent de capità de l’equip de rugbi. Continuant la relació entre cinema i literatura, Empúries ofereix ‘La classe’ de François Bégaudeau, que, en versió cinematogràfica, va guanyar la Palma d’Or de Canes 2008. I Bromera publicarà al març la primera novel·la de la cineasta Rebecca Miller, ‘Les vides privades de Pippa Lee’, que també n’ha fet la versió cinematogràfica. Rebecca Miller és filla d’Arthur Miller i dona de l’actor Daniel Day-Lewis. D’Arthur Miller, Edicions 62 en publicarà ‘La presència’, un recull de contes inèdits.

Més traduccions: la Magrana proposa la comèdia ‘Guia dels ocells de l’Àfrica oriental’ de Nicholas Drayson, i recupera un nou llibre d’Irène Némirovsky, ‘El mestre d’ànimes’; Empúries publicarà a mitjan gener un nou títol de Carson McCullers, ‘Frankie Addams’; Proa, ‘Les germanes Grimes’ del nord-americà Richard Yates; Edicions de 1984 començarà l’edició catalana de l’obra d’Andrei Platònov amb ‘Txevengur’; i el Gall Editor, ‘No et vaig veure a Babolònia’ del portuguès Antonio Lobo Antúnez.

D’Amsterdam arribarà ‘La societat literària i del pastís de pela de patata de Guernsey’ de Mary Ann Schaffer i Annie Barrows. De Columna, el nou títol de Susanna Tamaro, ‘Luisito. Una història d’amor’, i la novel·la de més èxit a Itàlia de Federico Moccia, ‘Tinc ganes de tu’, a més de la novel·la de l’algerià Boualem Sansal, ‘El poble de l’alemany’, que qüestiona una de les etapes més glorioses de la història d’Algèria, i Edicions de 1984 oferirà per primera vegada en català una novel·la de l’alemany Hans Fallada, ‘Petit home… i ara què?’, sobre la confrontació d’una família arruïnada. Club Editor, dins la col·lecció El club del novel·listes, llançarà una nova obra de Kirsty Gunn, ‘Featherstone’, autora que es va fer conèixer amb èxit l’any 1997 amb ‘La pluja’; també la novel·la de l’israelià Aharon Appelfeld, ‘Flors d’ombra’, jueu de la diàspora perseguit, amb una obra gairebé tota dedicada a la diàspora jueva (traduït de l’hebreu per Eulàlia Sariola), i finalment, Club Editor proposarà el brasiler Cristovao Tezza, ‘El fill etern’.

Coincidint amb la BCNegra

Coincidint amb la BCNegra, setmana de novel·la negra de Barcelona (2-7 de febrer), Edicions 62 traurà ‘T de trampa’ de Sue Grafton, un nou lliurament de la sèrie ‘Alfabet del crim’, i ‘Mans lliures’ de Jordi de Manuel, un nou cas de l’inspector Marc Segiot. Tots dos participaran en la BCNegra. En el mateix context, Edicions 62 publicarà ‘A cadascú el que és seu’, una de les novel·les negres més emblemàtiques de Leonardo Sciascia, que serà homenatjat.

Molta varietat entre els autors catalans

En aquest principi d’any, els autors catalans consolidats que ofereixen novetat no són gaires, comparats, per exemple, amb la fornada literària del 2008, però sí que són molt variats. Josep M. Espinàs publicarà ‘A peu per Múrcia’, el vintè viatge a peu, amb més de vuitanta anys a sobre. Durant aquest primer trimestre de l’any l’Avenç publicarà un nou llibre de Joan Daniel Bezsonoff, ‘Una educació francesa’, situat en la infantesa de l’autor i basat en els relats que ha publicat a la revista L’Avenç. I Proa, el Premi el Lector de l’Odissea 2008, que va guanyar Esperança Camps amb ‘El cos deshabitat’, i el Premi Roc Boronat 2008, ‘Pares i fills’ de Lluís Vilarrasa.

També arribarà a les llibreries la novel·la ‘El col·leccionista de fades’ (Premi Ciutat d’Alzira, 2008) de Josep Ballester, publicat per Bromera; ‘L’habitació de Becwitt’ d’Àngel Burgas, per Empúries; ‘El soroll del petit rèptil’ de Carles Decors, per Edicions62; ‘L’home d’origami’ de Joan Carreras, per Amsterdam; ‘D’Àger a Katmandú’ de Glòria Llobet, pel Gall (Premi Pollença 2008). Així mateix, la Magrana llançarà ‘Els dissabtes, mercat’ dels periodistes Montserrat Casals i Octavi Martí (Premi Sent Soví de literatura gastronòmica 2008), sobre les suposades memòries de l’Armanda, la cuinera de ‘Mirall trencat’ de Mercè Rodoreda; i Monika Zgustová torna a la novel·la amb ‘Jardí d’hivern’, un triangle amorós en el maig de la Primavera de Praga, publicada per Proa.

La Magrana recupera l’escriptora Maria Jaén, que va publicar la seva darrera novel·la fa deu anys, i que ara proposa ‘La pinça birmana’, ambientada en els serials televisius, que és on l’autora treballa habitualment. El mateix segell també proposa el recull de relats ‘Trenc d’alba’ de l’historiador felanitxer Miquel Barceló; l’obra ‘Retalls’, entre les memòries i el conjunt de narracions, que va escriure el metge reumatòleg i lletraferit Jaume Rotés (1921-2008), quan fa un any que es va morir, amb pròleg de Teresa Pàmies; i el debut literari de Sebastià Jovani (Barcelona, 1977), ‘Emulsió de ferro’, una novel·la negra situada al barri de Gràcia de Barcelona amb el rerefons de la contracultura dels anys setanta, just després de la mort de Franco.

Una altra òpera prima, però d’una autora que passa la seixantena, és la de Sílvia Alcàntara, ‘Olor de Colònia’, que publica Edicions de 1984, una novel·la sobre la història d’una colònia tèxtil amb trama i personatges consistents, des de l’any 1952 fins al tancament, els anys seixanta. I també 1984 proposa sis relats de Joan Esculies, ‘Contes bàrbars’, autor que ja va guanyar el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2005. Amsterdam traurà el Premi Just M. Casero 2008, ‘Potser perquè érem nens’ de Ricard Biel i també l’obra finalista, ‘Hores prohibides’ de Núria Martí.

Cossetània publica dos nous volums de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila, ‘L’edat d’or’ del Cicle de la Terra Natal III i ‘Viatge a l’esperança’ i ‘De l’exili a Mèxic’ del Cicle de l’exili. També apareixerà un nou títol de Joan Puig i Ferreter, ‘Una mica d’amor i altres relats’. Una altra recuperació, ara a 1984: ‘El món de Joan Ferrer’ de Cèsar August Jordana, novel·la que va escriure a l’exili i que l’editorial Aymà va publicar l’any 1966. I el Gall Editor reeditarà els dos primers diaris de Blai Bonet en un sol volum: ‘Els ulls’ i ‘La mirada’.

Club Editor reeditarà l’adaptació feta per Joan Sales del ‘Tirant el Blanc’ (Club Editor Jove), amb els aspectes més paròdics de l’obra; i la Magrana, ‘Contes d’amor del Tirant lo Blanc’, en una edició del medievalista Rafael M. Mérida.

L’assaig

En assaig, Edicions 62 recupera ‘L’origen de les espècies’ de Charles Darwin, amb pròleg de Martí Domínguez, coincidint amb el cent cinquantè aniversari de la publicació del llibre i el dos-centè del naixement de l’autor. Empúries oferirà a final de gener l’anàlisi divulgativa ‘Xarxes complexes. Del genoma a internet’ de Ricard Solé, i a mitjan febrer l’assaig ‘Violència’ de Slavoj Zizek. La Magrana publicarà ‘Musicofília’ d’Oliver Sacks, que enllaça un relat amb un altre per fer veure què passa quan es barregen la música i el cervell. Encara en l’àmbit musical, Arola ofereix ‘BCN Rock. Només era rock and roll?’, amb textos del periodista David Castillo i fotografies de Ferran Sendra.

També arribarà la biografia ‘Burton per Burton’ de Mark Salisbury, publicat per Angle. En l’àmbit religiós, Lluís Busquets i Grabulosa, tot un especialista, publica a Ara Llibres ‘Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena. La història amagada’, i en un altre àmbit, però del mateix segell, ‘La fi dels neocons’ de Paul Krugman, un dels analistes polítics més crítics de l’administració Bush. I Teresa Amat s’endinsa en la història política de Fidel Castro a ‘Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana’, publicat per Proa.

Pòrtic ofereix ‘Quina mena de gent som’, que Gaziel va escriure entre 1938 i 1947 sobre la complexitat de les relacions entre Catalunya i Castella. L’historiador Joan B. Culla signa ‘La dreta espanyola a Catalunya’, tret per la Campana, i l’Avenç proposa ‘Euskadi, crònica d’una desesperança’ d’Antoni Segura, sobre la el conflicte basc. I entre els polítics que publiquen aquest trimestre trobem Lluís Recorder, batlle de Sant Cugat, de CiU, que signa ‘100% Recoder’ i el polèmic diputat del PSC, Joan Ferran, que ha escrit la novel·la ‘Maleïda crosta’, on barreja ficció i realitat.

Coincidint amb els setanta anys del final de la guerra de 1936-39, la Magrana proposa un text d’excepció, ‘El document de Prats’, un informe de l’èxode de la població civil i dels exèrcits republicans espanyols a Prats de Molló del 27 de gener al 16 de març de 1939, amb un pròleg de Llibert Tarragó, escriptor, editor i també fill de republicans exiliats. I el mateix segell proposa ‘Els grans cementiris sota la lluna’ de George Bernanos, amb notes del pare Massot i pròleg de Biel Mesquida. L’escriptor francès la va escriure revoltat per la violència de la repressió antirepublicana.

I quan fa deu anys que es va obrir la web Rodamots, el creador, Jordi Palou, signa amb Pau Vidal el llibre del mateix nom, que recull l’origen, les efemèrides i el context gramatical i lingüístic de més de quatre-cents mots.

M. S.

Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any