Notícies

Dimecres  20.08.2008  06:00

Fora de Jocs (13): pato

Durant els Jocs de Pequín, cada dia destaquem un esport no olímpic

Men?ame
 

Amb el nom de pato es coneix un esport eqüestre propi de les comunitats gautxes (rurals) de l'Argentina, l'Uruguai, el Paraguai i el sud del Brasil. Ja al segle XVII hi ha esments d'un esport en què dos equips de genets intentaven agafar un ànec viu, que havien d'introduir en una cistella. La manca de regles definides va convertir el pato en un esport molt violent, en què a més de la mort de l'ànec també hi perdien la vida, sovint, els genets. Per això hi va haver intents, no gaire reeixits, de prohibir-lo, com el del general i governador de Buenos Aires Martín Rodríguez el 1822. El 1937, gràcies a la tasca de recuperació de tradicions d'Alberto del Castillo Posse, el pato va disposar de la primera reglamentació amb innovacions, com el canvi de l'anec per una pilota amb nanses.

Ràpidament es va convertir en un esport d'èxit, i el president Juan Domingo Perón va decretar-lo el 1953 joc nacional de l'Argentina.

Esports nacionals

El pato argentí no és l'únic esport nacional reconegut oficialment per llei. Les constitucions d'una dotzena de països més també defineixen el joc nacional, al costat de l'himne o la bandera: les Bahames (balandra), Bangla Desh (kabaddi), el Brasil (capoeira), el Canadà (hoquei sobre gel i lacrosse), Colòmbia (tejo), Corea (taekwondo), Mèxic (charrería), Puerto Rico (paso fino), Sri Lanka (vòlei), l'Uruguai (destrezas criollas) i Xile (rodeo).