Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  23.07.2008  06:00

La detenció de Karadzic acosta Sèrbia a Europa

Fou detingut dilluns a Sèrbia · Havia desaparegut des de 1996, acusat de genocidi contra els bosnians

Men?ame
 

La detenció de Radovan Karadzic, fugitiu des de 1996, acosta el govern serbi de Boris Tadic cap a la Unió Europea. El lliurament dels criminals de guerra és una condició imposada per la UE als països implicats en la guerra dels balcans per a la seva futura adhesió. En aquest sentit, la comunitat internacional ha celebrat la detenció de Karadzic i la considera un gest pro-europeu de l'executiu serbi. Ara comença el procés per extradir-lo al Tribunal Penal Internacional.

Reaccions internacionals

La detenció de Karadzic ha rebut elogis des de la comunitat internacional. El cap de la diplomàcia europea, Javier Solana, l'ha qualificat com una gran mostra de la voluntat política del govern pro-europeu de Boris Tadic. D'una altra banda, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha titllat la detenció de 'moment històric per a les víctimes'. També el president dels Estats Units, George Bush, ha felicitat el govern serbi.

Encara queden dos criminals de guerra en llibertat. Ratko Mladic, el cap militar de Karadzic, també imputat per la matança de Srebrenica, es troba fugitiu des de mitjan anys 1990. L'altre és Goran Hadzik, líder dels serbis a Croàcia durant la guerra, al qual s'imputa la deportació i l'assassinat de croats a la ciutat de Vukovar.

Radovan Karadzic

Nascut a Petnjica, Montenegro, el 19 de juny de 1945, era un dels homes més perseguits del món. Dirigent dels serbis de Bòsnia durant la guerra, havia estat processat pel Tribunal de l'Haia, acusat de genocidi.

Karadzic va ser el principal impulsor de la guerra d'agressió contra els musulmans bosnians i els croats, i va dirigir durant 43 mesos el setge de Sarajevo, que va causar més de dotze mil morts, i la matança de Srebrenica, que en va fer més de vuit mil.

Es va declarar president i cap militar de l'anomenada 'República Sèrbia' de Bòsnia i Hercegovina al principi de 1992. Durant el mandat va supervisar l'assetjament militar de la població que no fos sèrbia, que representava quasi el 50% de Bòsnia. El 1995, el Tribunal Penal Internacional de l'ex-Iugoslàvia de l'Haia va obrir una vista contra Karadzic i la seva mà dreta, el general Ratko Mladic, inculpant-los de genocidi.