Criminologia al 1912

  • Marc Pastor publica 'La mala dona', novel·la basada en el terrible cas de la vampiressa del carrer de Ponent de Barcelona · Va guanyar el I Premi Crims de Tinta

VilaWeb
Redacció
30.06.2008 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Marc Pastor (Barcelona, 1977) reparteix el temps entre la professió (és mosso d’esquadra i treballa a la policia científica) i la literatura. Va publicar la primera novel·la l’any 2007, ‘Montecristo’ (Proa), una història ambientada a la Segona Guerra Mundial, en què un grup de republicans s’escapen del camp de concentració de Mauthausen. I ara apareix ‘La mala dona’ (la Magrana), primer Premi Crims de Tinta, que es basa en un cas real que va sacsejar la Barcelona de la primeria de segle XX, el de la vampiressa del carrer de Ponent, que segrestava criatures…La història passa al 1912, al barri del Raval. ‘Per documentar-me, diu Pastor, vaig mirar films i vaig llegir moltíssim: ‘La teranyina‘ de Jaume Cabré, em va anar molt bé per situar-me en el rerefons revolucionari de la Setmana Tràgica, que també volia que es notés. Encara que la història de Cabré no m’ajudava en l’àmbit de les classes socials, i per entrar en aquest món del baix fons em va anar com l’anell al dit el llibre ‘La Xava‘ de Juli Vallmitjana, que és una meravella.’

‘Que com em va venir la idea? Fa quatre anys vaig escoltar per la ràdio la història de la vampiressa del carrer de Ponent. Em va semblar fantàstica, perquè era el nostre ‘Jack l’esbudellador’. Molt temps després, a TV3 la sèrie ‘La zona fosca‘ li va dedicar un capítol. Jo ja tenia gairebé enllestit el llibre, però em va anar bé per treure alguns detallets del pis de l’Enriqueta Martí, la vampiressa.’

‘I què té de ficció i què de realitat ‘La mala dona’? La vida de l’Enriqueta, la base social, el marit, l’amant, les criatures, i com es comporten, la forma de parlar… tot això és real. Però el cas no es va investigar, i allò que jo he ficcionat, que m’interessava, era imaginar com es devia investigar del cas, com devien comportar-se els policies… De fet, és durant la primera dècada del segle XX que a la península s’incorpora la fotografia, la dactilocòpia (empremtes digitals) a la investigació policíaca.’

Marc Pastor és diplomat en criminologia. L’any 1998, quan va acabar la carrera, va entrar als mossos d’esquadra, i des de llavors treballa a la policia científica (el CSI català). D’una altra banda, l’afecció per l’escriptura li ve de petit. Ell volia ser periodista, però no va tenir prou nota i va fer criminologia. ‘Aquestes disciplines tenen en comú la curiositat de saber, d’anar més enllà.’

Al llibre, Pastor hi fa un homenatge als pioners del gènere negre: sir Arthur Conan Doyle i Edgar Allan Poe. El protagonista, Moisès Corvo, llegeix els casos de Sherlock Homes i Dupin. ‘De Conan Doyle em quedo amb el seu sentit de l’humor, que curiosament és allò que menys es valora. I de Poe, n’agafo l’atmosfera malaltissa. De totes maneres, no sóc un gran lector de gènere negre, encara que tinc tendència a la novel·la de gènere.’

Moisès Corvo, el protagonista de la novel·la, és un policia curiós: ben adaptat al baix fons (cràpula i sense escrúpols), tanmateix és amant de la lectura i del cinema. ‘De fet, diu Marc Pastor, davant la realitat desficiada que viu dia rere dia, Corvo llegeix per evadir-se, perquè ell és més que la seva feina. Però és un lector casual. Jo acostumo a dir que els policies protagonistes es comporten com uns vaquers cercant el monstre que segresta nanos, i per això, per mi, aquesta novel·la és un western.’

En les dues novel·les que Marc Pastor ha publicat hi ha personatges que s’hi vinculen: el protagonista de ‘Montecristo’, Andreu Corvo, és el nebot de Moisès Corvo; o un il·lusionista que apareix a ‘La mala dona’ és l’avi d’un dels protagonistes de ‘Montecristo’. ‘Aquests vincles, tenia molt i molt clar que volia que es produïssin abans d’escriure cap de les dues novel·les. Aquesta idea dels universos compartits, de les connexions, és una cosa que fa Tarantino en les seves pel·lícules i que m’agradava molt.’

‘La mala dona’ ha guanyat el I Premi Crims de Tinta, De fet, aquesta primera edició es va convocar amb dos mesos d’antelació. Marc Pastor tenia tota la novel·la al cap, però només una cinquantena de pàgines escrites: ‘M’hi vaig posar. Em llevava ben de matí, esmorzava, i em posava davant l’ordinador, on tenia l’Enriqueta de salvapantalles. I vinga. A la tarda anava a treballar. Tornava a la nit i l’endemà tornem-hi. Va ser dur’.

El Premi Crims de Tinta el convoca el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i el publica la Magrana. Té una dotació de 25.000 euros i s’atorga el 24 d’abril, Dia de les Esquadres. Aquesta primera edició ha coincidit amb els vint-i-cinc anys de la creació del nou cos dels mossos d’esquadra.

Però avui Marc Pastor ja té molt païda ‘La mala dona’ i nous projectes al cap: ‘Barrino tres projectes, un dels quals és el guió d’un còmic.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any