Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  08.05.2008  06:00

Daniel Mach: 'La UMP i el socialisme anem d'acord per promoure legalment el català'

VilaWeb conversa amb el diputat de la UMP, que ahir va parlar en català a l'Assemblea francesa per primera vegada a la història

Men?ame
 

El diputat nord-català de la UMP i batlle de Pollestres, Daniel Mach, va parlar ahir en català a l'Assemblea francesa per primera vegada a la història (podeu llegir-ne la intervenció [pdf] o escoltar-la [mp3]). En unes declaracions a VilaWeb, Mach va dir que havia volgut reivindicar-hi la llengua, en uns moments en què l'estat prova d'afeblir el patrimoni cultural i lingüístic català. 'Els catalans del nord hem estat humiliats, no ens han escoltat des del Tractat dels Pirineus.' Tot amb tot, és optimista perquè tant la UMP com el Partit Socialista estan d'acord a promoure legalment les llengües minoritàries.

Durant el debat sobre les llengües minoritàries a l'estat francès, Mach va fer una defensa aferrissada del català i va acabar la seva intervenció amb aquestes paraules en català: 'Els catalans són gent orgullosa, honesta i pacífica. La seva llengua és un dret i saben quins són els seus deures.' Ràpidament, el president de la cambra l'interrompé, i el diputat traduí la frase al francès. De fet, a la transcripció oficial de la sessió, tan sols hi consta: 'Madame la ministre, Senyora, els Catalans… (l’orateur continue en catalan).' Però també hi consta que, quan va pronunciar la traducció en francès, van haver-hi vius aplaudiments de tot l'hemicicle.

'La ministra [de Cultura] em donà l'oportunitat de fer-me escoltar, i així ho vaig fer; ho vaig dir tot', diu Mach a VilaWeb. En efecte, el diputat de la UMP va reivindicar el català en un to ben sincer, cosa que va xocar amb el silenci, fins ahir, del món polític francès sobre les llengües minoritàries: 'M'escandalitza que m'obliguin a parlar del català com d'una llengua regional. El català no es pot pas qualificar de llengua regional, car prop de deu milions de persones el parlen al món (...) És una llengua oficial a Andorra i a Catalunya Sud', va dir.

La utilitat del català

Mach també va reivindicar la utilitat de la llengua: 'Pel futur professional dels nostres infants, me cal admetre que, als Pirineus Orientals, l'ensenyament del català és un avantatge inestimable, car ofereix la possibilitat d'integrar-se en un mercat laboral extremadament dinàmic, el de Catalunya Sud.' Per això postula la llibertat dels pares de poder triar la llengua d'ensenyament dels fills: 'L'ensenyament bilingüe, amb el mateix nombre d'hores per a cada llengua, i la immersió són les úniques maneres d'impregnar-se totalment d'una llengua. No es pot pas continuar gestionant el nostre país des d'un punt de vista parisinista', va reblar.

Gran acord per a reconèixer les llengües minoritàries

El cas és que els grups parlamentaris de l'Assemblea francesa (la UMP, el Partit Socialista, els comunistes i els centristes del Nou Centre) van coincidir en la necessitat d'elaborar una llei que atorgui estatut oficial a les llengües minoritàries, com el català i l'occità, l'alsacià, el basc, el bretó i el cors. També es van mostrar partidaris que la nova legislació en promogués l'ús tant en l'àmbit públic com en el privat.

Els arguments dels grups parlamentaris

A l'Assemblea francesa, el portaveu de la UMP, Marc Le Fur, impulsor del debat, va dir que recuperar les llengües minoritàries no era pas un replegament identitari; tampoc no era cosa de vells, puix que les cultures minoritàries eren ben vives, i les llengües, un element de modernitat. 'Les regions amb més identitat són les que més reïxen en la mundialització', va asseverar. Per tant, va reclamar una política lingüística ambiciosa per a promoure les llengües minoritàries.

I la portaveu del Partit Socialista Françoise Olivier-Coupeau va proposar de modificar l'article 2 de la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República, per afegir-hi que també s'han de respectar les llengües minoritàries que formen part del patrimoni francès. 'Parlar en basc o bretó no impedeix pas de ser un patriota [francès]', va concloure.

El portaveu dels centristes del Nou Centre, Michel Hurnault, va postular que es reconegués el dret d'escolarització en les llengües minoritàries, de manera que tothom qui volgués hi pogués ser educat, oimés que l'impuls d'aquestes llengües no podia pas anar en detriment del francès.

El diputat comunista Michel Vaxès també va fer una defensa aferrissada de les llengües minoritàries: va argumentar que calia posar fi a l'exclusivitat del francès en l'espai públic, perquè això portava a relegar la resta d'idiomes, i no hi havia cap llengua a Europa que pogués subsistir sense ser present en l'espai públic. En conseqüència, va exigir una oferta d'ensenyament bàsic i superior en les llengües minoritàries perquè tothom qui volgués pogués estudiar-hi.

El govern, tancat a ratificar la Carta de les Llengües

Ara, el govern francès recela molt de la promoció de les llengües minoritàries. La ministra de Cultura, després d'admetre que havien estat reprimides durant molts anys, va dedicar-se a repassar totes les iniciatives governamentals per a incentivar-les i es va negar rodonament a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (pdf), que xoca amb la legislació francesa, segons que va manifestar.

J. B., Bernat Ferrer

Men?ame