29.04.2008 - 17:27
Eduardo Zaplana ha explicat els motius pels quals abandonava l’activitat política per ser el delegat a la Unió Europea de Telefónica. Zaplana ha dit que no volia entorpir l’activitat del PP durant la legislatura, havent tancat una etapa en què havia estat a la primera línia política com a portaveu del partit al congrés espanyol, i que se n’anava satisfet d’haver complert el seu deure. Els altres partits, en canvi, han subratllat la polèmica trajectòria política de l’ex-president de la Generalitat.Zaplana ha dit que ‘d’una manera absolutament voluntària’, havia fet un pas cap a la segona fila política, desestimant ofertes generoses de la direcció del partit, i que ara s’incorporava al món empresarial perquè pensava que era la millor decisió per a ell, per al partit i per a l’actual moment polític.
L’ex-president de la Generalitat ha presumit d’haver acomplert els reptes que José María Aznar, entre els quals canviar el color polític de la Generalitat.
Els partits en destaquen la polèmica trajectòria política
El secretari d’organització de la comissió gestora del PSPV, Alfred Boix, ha dit que respectava la decisió de Zaplana i ha considerat que era la primera baixa de la crisi oberta per Rajoy i Camps al PP i que l’abandonament s’inscrivia en l’ambient irrespirable que el president de la Generalitat, Francesc Camps, ha instaurat en el PP valencià. ‘Zaplana ha patit l’assetjament permanent de Camps’, ha dit.
En el mateix sentit, la portaveu de Compromís a les Corts i membre d’Iniciativa del Poble Valencià, Mònica Oltra, ha afirmat que, més que una decisió personal de Zapalana, creia que el PP havia decidit prescindir de l’ex-president de la Generalitat.
‘Zaplana és una persona que havia fet palès que es dedicava a la política per enriquir-se, i per això la seva retirada saneja la vida púbica’, ha dit la coordinadora d’EUPV, Glòria Marcos, en declaracions a VilaWeb. ‘Ara entra en una empresa pública privatitzada, i això no serà bo per als usuaris de Telefònica. Aquesta empresa ha de vetllar per un servei públic, i fa temor que Zaplana la dirigeixi’, ha afegit Marcos.
El secretari general del Bloc, Enric Morera, ha interpretat la retirada de Zaplana en clau interna del PP valencià. ‘Camps pot estar satisfet, perquè ha culminat una operació de liquidació del zaplanisme. Les aigües del PP baixen molt conflictives’, ha dit. Morera també ha parlat de la trajectòria de Zaplana a les institucions valencianes. ‘Zaplana va encetar una acció de govern de no atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans i de fomentar la megalomania, i Camps l’ha continuada’.
Sortida temporal?
La seva sortida de la política, però, és temporal, segons que han explicat fonts del seu entorn a l’agència EFE. Va ser batlle de Benidorm entre 1991 i 1994, va accedir a la presidència del PP valencià el 1993 i va encapçalar la candidatura popular el 1995. El 1999 va revalidar el càrrec per majoria absoluta i va deixar-lo el 2002.
EFE també diu que Zaplana tenia força ofertes d’altres multinacionals, però que finalment ha decidit d’acceptar la de Telefónica, però sense especificar-ne els motius.
La companyia informa, en un comunicat, que també serà membre dels consells d’administració de Telefónica-O2 d’Europa i de la República Txeca.
Biografia amb moments obscurs
Durant el període en què va ser president, va promocionar la imatge del País Valencià a través de campanyes publicitàries polèmiques, com la que va protagonitzar Julio Iglesias a canvi d’una quantitat astrònomica de diners. També va posar en marxa el parc temàtic Terra Mítica, que es va revelar com un gran bluf i que va acabar amb suspensió de pagaments el 2004.
Fou president fins el 2002, quan va ser cridat a convertir-se en ministre espanyol de Treball del govern de José M. Aznar. En perdre el PP les eleccions, el 2004, va passar a ser el portaveu del partit al congrés. I en tornar a perdre, el 2008, va renunciar al càrrec de portaveu parlamentari per passar a ser un ‘diputat ras’, tal com ell mateix es va definir.
Enllaços
La notícia a: EFE | Levante-EM1&idiV | Las Províncias | Información | La Vanguardia | El Mundo | El País.
Biografia a la Viquipèdia i l’Enciclopèdia.
