Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  24.01.2008  19:40

“L'Estat de la nació” desborda la Sala d'actes de Fira Sabadell

Els diferents ponents van coincidir en la necessitat i la viabilitat de caminar en la construcció d'un estat català independent

Men?ame
 

L'economia en un món globalitzat, el descrèdit de les institucions polítiques i judicials espanyoles i la identitat col·lectiva forjada per la història van servir ahir per evaluar passat, present i futur dels Països Catalans. L'acte en el que intervingueren l'economista Ramon Tremosa, l'historiador Oriol Junqueras i el notari Alfons Lopez Tena va congregar ahir al vespre prop de quatre-centes persones a la Sala d'actes de Fira Sabadell.

Prop de 400 persones van assistir ahir a l'acte L'Estat de la nació organitzat per Òmnium Cultural, la Fundació Cultura, el Cercle d'Estudis Sobiranistes i la Comissió 100 anys d'Estelada. Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural va introduir l'acte fent referència al desencís i desafecció provocada per l'actitud de les institucions espanyoles davant l'intent de redefinició del nostre marc polític nacional que, segons ell, representava l'estatut. Un fet que, per Porta, reafirma la idea que “és inútil fer pedegogia a Espanya, ara cal centrar els esforços en fer pedagogia cap endins”, argument que el va portar a presentar a Tremosa, Lopez i Junqueras com a tres grans pedagogs.

“Ens salvarà el Port de Barcelona”

El primer en posar-se darrera del faristol va ser el Doctor en Ciències de la Teoria Econòmica, Ramon Tremosa. Aquest, amb una ponència pròpia d'un futuròleg i amb un fort caràcter neoliberal, va assenyalar que davant dels reptes de la globalització econòmica, la independència dels Països Catalans esdevé una necessitat. Tremosa a través de diferents exemples va posar de manifest que a Espanya hi existeix un fort centralisme d'Estat, que intenta concentrar el seu potencial industrial i financer i les seves possibilitats d'expansió internacional al voltant del que va anomenar “la Gran Madrid”. El professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, va citar els exemples de l'aeroport, el port, i el Tren d'Alta Velocitat per afirmar que “el Govern espanyol tan sols inverteix als Països Catalans perquè anem més ràpid a Madrid”. Una lògica que respon, segons l'economista, a la idea de que “Espanya és una illa”, i que ens porta a esdevenir cada cop més perifèrics, respecte Espanya, Europa i el món.

Segons Tremosa, “malgrat el centralisme espanyol, tenim l'avantatge - per una banda - que el Mediterrani esdevindrà un dels punts més importants de l'economia mundial”, sobretot per l'augment del comerç de mercaderies i el turisme. I per altra banda, que segons els teòrics de més reconeixement als Estats Units, els eixos de prosperitat econòmica no seran les grans ciutats sinó els corredors urbans, com el que va d'Alacant fins a Lió. A partir d'aquestes premisses (i la idea que els camions en el futur no contaminaran) Ramon Tremosa va relacionar el nivell de competitivitat del país en l'economia internacional amb el grau de sobirania al que podem aspirar. En conseqüència, i segons la previsió que les infraestructures en el futur seran molt cares i necessitaran el capital privat, va afirmar que “el que cal és logística, és a dir, una organització eficient de la informació i les mercaderies”. Una idea que ens portarà, segons Tremosa, “a aconseguir la independència per la porta del darrera”, depenent de les nostres xarxes de ports, aeroports, viàries i ferroviàries.

”El sistema judicial espanyol és molt cutre”

El notari Alfons Lopez Tena, que és vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol i membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes, va ser el segon en esgrimir davant del nombrós públic la seva ponència. Lopez va voler despullar les institucions judicials i polítiques de l'Estat, i els qui en formen part, per posar-ne de manifest l'elevat grau de politització i partidisme que les impregna, i en conseqüència el grau de descrèdit i desconfiança que, segons ell, els hi hem de tenir. I la necessitat d'anar bastint els nostres propis mecanismes per a l'autodeterminació.

A través d'exemples públics i de vivències personals, Alfons Lopez Tena va iniciar la seva exposició assenyalant el caràcter de colònia que ens atorguen la majoria de dirigents polítics espanyols. I ho va exemplificar citant Esperanza Aguirre quan en motiu de l'OPA de Gas Natural sobre Endesa va dir públicament que era “una mala notícia per Madrid que la seu d'una empresa elèctrica multinacional i una de les grans empreses espanyoles (Endesa) es traslladi fora del territori nacional (Barcelona).”, o altres declaracions del President de la CEOE o de Mariano Rajoy. Exemples que, segons Lopez Tena, porten a visualitzar que l'espanyolisme i el menysteniment de Catalunya és un comú denominador entre els partits d'àmbit estatal, i que en conseqüència fan comprensible un nivell elevadíssim de politització i partidisme al si d'institucions com el Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional.

En aquest sentit, i en el marc de les seves experiències personals com a vocal del Consell General del Poder Judicial, va titllar les institucions i la major part d'alts mandataris espanyols “de molt cutres”. El notari d'origen valencià, va assenyalar que el Tribunal Constitucional “ni és imparcial, ni és independent, és una sucursal del PSOE i del PP”. Tal i com dictaminen, segons aquest, els baròmetres internacionals que avaluen la imparcialitat i independència de les institucions judicials i constitucionals respecte els governs. Tena, va alertar que s'estava expandint la doctrina constitucional segons la qual, qualsevol norma que sorgeixi del Congrés dels Diputats pot estar per sobre de les normes i lleis autonòmiques, i que en conseqüència, independentment de la resolució del Tribunal Constitucional, el desplegament de l'Estatut serà molt pobre. Ja que allò que preveu, o bé no s'executarà o no es transferirà, “podem celebrar el 30è aniversari de la no transferència de Rodalies”.

Per últim Alfons Lopez Tena va recalcar que per una majoria al Congrés es necessiten 182 diputats, la qual cosa fa impossible creure's que podem reformar Espanya. I va advertir que “no ens enganyem, els espanyols són racionals, actuen en benefici dels seus interessos”. Per seguir dient, “siguem racionals, comencem a actuar segons els nostres interessos”.

Quants aniversaris hi ha aquest any?

Preguntes a l'aire i la celebració o commemoració de fets històrics del país que enguany es realitzen, van servir de fil argumental a l'historiador Oriol Junqueras per desenvolupar la seva ponència. Junqueras, que va saber transmetre emoció i esperança al públic, va posar de manifest la necessitat de reconstruir la memòria col·lectiva com a pal de paller en la construcció d'una identitat pròpia forta.

El president de la Fundació Cultura començava el seu discurs amb una senzilla pregunta que s'autoresponia: “Qui som els catalans?”. “Som allò que volem ser, allò que ens deixen ser, però sobretot sou allò que heu estat!”. A partir d'aquí, Junqueras va fer una analogia amb l'alzheimer, assenyalant que “aquelles persones que tenen la desgraciada sort de patir-lo, quan comencen a perdre la memòria deixen de ser elles, de tenir identitat”. En aquest sentit, va identificar que enguany, igual que cada any, celebrem múltiples aniversaris i commemoracions “perquè tenim història”, i va aprofitar per posar els exemples com el primer parlament d'Europa, o la revolució del 36.

Oriol Junqueras, va explicar que en una ocasió va preguntar a uns militars espanyols, “per què en la ocupació de Catalunya per part de les tropes franquistes, aquestes en arribar al congost de Martorell es van aturar uns dies i van acabar la ocupació el dia 26 de gener?”. I aquests li respongueren: “¿Porque el ejercito español tiene memoria?”, fent referència a la victòria que el 26 de gener de 1640, obtingueren 4.000 catalans davant de 30.000 soldats de les tropes borbòniques. Un dels molts exemples que, segons l'historiador, demostren que “en bona mesura, la identitat espanyola contemporània s'ha construït en contra de la nostra”.

Va concloure que a part de l'arsenal d'arguments racionals que existeixen per ser independentista, fent referència a les dues ponències anteriors, "si tinguéssim memòria col·lectiva seríem més eficients convencent".

Men?ame